El castell d'Aín

Hui, malgrat el mal temps que feia he anat al castell d'Aín. La ruta era curteta, i molt suau, això si ,hi ha trams amb una mica de desnivell. Malgrat la seua curta llongitut circula per un entorn preciós, al costat del barranc de la Caritat, que duu una mica d'aigua, també entre sureres i pins.

Nosaltres continuàrem la ruta pel barranc i quan arribàrem al Molí de l'arc, veierem com un aqüeducte, i Lucia i jo pujàrem per una senda, però ens vam adonar de que era una sèquia, que la veritat era molt original. Continuàrem el camí, i clar, com havíen moltes bifurcacions, vam estar discutint sobre quin camí agafar, perquè la ruta, hi ha trams, que estan més marcats...
Continuàrem el camí, i s'endinsarem en un sureral, encara que també hi havíen carrasques i pins, però sobretot surera. L'entorn, era també preciós, perquè hi havia molta molsa, i decorava la senda, també les sureres i els pins (sense procesionària) feien que la ruta fòra més frequeta, ja que, encara que el cel amenaçava en ploure, feia calor, aleshores, els pins i sureres, ens protegien una mica dels pocs raigos de sol que hi havien, amb l'ombra.
Quan escomençàrem a ascendir, el canvi paisagístic va ser brutal: En compte de continuar veien boscos de sureres i pins salvatges (es una varietat, que creiex en zones una mica humides a l'igual que les sureres) escomençàrem a vore xicotets boscos de pins blancs (una altra varietat, però que aquesta arriba a crèixer en zones prou àrides, això si, amb presència de roca calcària) i matollar mediterrani (coscolls, timons, romers, etc...).
Poc a poc escomençàrem a notar, en el terreny, una mica de desnivell, i junt amb el calor ens va fer parar per beure aigua. Al cap d'una xicoteta estona arribàrem al castell d'Aín. El castell és xicotet, i damunt està en runes, doncs no hi ha molt que visitar, però si fèrem un bon grapat de fotos.

A l'acabar de visitar el castell baixàrem per on havíem vingut, i quan arribàrem a l'encreuament on l'SL puja cap a les muntanyes, estiguerem debatint si pujàvem a alguna altra muntanya, però mon pare se'n va encabotar d'anar a les trinxeres de Vilamalur, aleshores, vam haver d'anar a Vilamalur, però, a l'eixir d'Aín, veguerem un SL que deia: Font de la basseta. Com que era un SL pensàvem que seria curt. Durant el trajecte per aquesta ruta vam vore un forn de cal abandonat, però ben restaurat.La ruta no l'acabàrem, perquè la font no la trobàvem, i algú no parava de dir: Però no anàvem a les trinxeres de Vilamalur? Doncs que fem ací? Ja que havíem pensat, des d'ahir anar a les trinxeres de Vilamalur, i ens tocà donar mitja volta.
Tornàrem al cotxe, i programàrem el GPS per a que ens duguera a Vilamalur. Quan arribàrem a Vilamalur ja no vam poder fer la ruta, perquè eren les 15:00 i encara no havíem dinat, així que, en acabar de dinar, vam estar explorant la serra d'Espadà per tal de trobar rutes, i de fet ho fèrem.
Aquestes són les rutes que hem trobat per a fer:

-La Ràpita
-L'Espadà
-El barranc de la Caritat

Ja les publicaré en altres entrades, possiblement en Pascua.