Nosaltres pujàren al Tabalet des de Benifairó de les Valls, des de l'escola el Tabalet.
Erem unes 27 persones, entre xiquets i adults i un gos: Flopi. Aquest gos ha anat a moltes rutes, i tot i ser un gos enorme és molt carinyos i si no li saludes o li mostres afecte et lladra, amb nosaltres va vindre a la Canal del Garbíhttp://blogcalajordan.blogspot.com/2009/03/el-garbi-per-la-canal-del-garbi.html però ell no va poder pujar les roques, així que se'n va haver de tornar.
Quan vam arribar vam seguir les marques d'un PR que anava al a font de Quart, però no anavem a anar allí.
Al pricipi la senda anava per una sèquia en desús, però com dies abans havia plogut doncs hi havia tarams en els quals la sèquia duia aigua, i això ens va vore obligats a haver de fer equilibri per una de les parets de la sèquia, però, per no caure alguns ens vam ajudar d'uns pals que duiem, però uns xiquets del nostre grup anàven molt ràpids, perquè volíen ser els primers doncs un xiquet va caure, però sort que va caure en unes mates que no eren punxegoses i no es va arribar a fer molt de mal, això si una bona castanya si que es va endur, però va poder recuperar-se i continuar la ruta.
Una vegada vam abandonar la sèquia, vam agafar una senda que puja per uns bancals i després va travessant un bosc de pins i amb molts matolls i grans garroferes en llocs ombrívols.
Vam arribar a un aljub, però que, amb el temps, s'ha anat plenant de sorra i pareix una refugi diminut amb una entrada diminuta, encara així la construcció està molt ben conservada.
Vam anar baixant, i de seguida vam arribar a una estreta carretera.
Vam continuar la carretera, cap a l'esquerra i de sobte es va convertir en una pista forestal, la pista forestal del Codoval, al costat del barranc del Codoval.
Nosaltres continuàrem a pista forestal seguint les intruccions que duia Merche, vam arribar a una desviació on hi havia un cartell que deia: Senda de la Creu.
Nosaltres, com que la foto de les intruccions apareixia un cartell així vam decidir seguir-lo, però, gràcies al track que tenia Javi, prestat vam poder esdevinar que la senda no era la correcta, i ens va dur, altra volta a la pista forestal, passant per una finca privada.
Mentre estàvem en aquella sedna vam decidir parar a esmorçar, ja que no sabíem el que ens podríem trobar. Vam esmorçar en un lloc no molt bó, ja que tenia una pendent consideralble, encara així vam estar còmodes.
No vam tenir més remei que donar mitja volta i pujar per on havíem vingut, travessar la sèquia i arribar a l'escola el Tabalet. Allí vam agafar l'SL per pujar al Tabalet i... amagar un tresor per a la pàgina de Geocaching, però encara no es oficial, ja que no ha vingut encara el revisor per a comprovar que el tresor està ben amagat i en un lloc que no és molt perillós.
La senda, al pricipi puja per una torrentera on la roca es de rodeno, a diferència de la resta de la senda, on era calcària.
Mentre pujàvem per la torrentera ens vam trobar a dos iaios, però a soles va ser un el qui va parlar, perquè li vam preguntar per on puja la senda que va al Tabalet des de la pista forestal, i ens va dir que ells havíen vingut des d'allí i que havíem de seguir la pista forestal i havíem de pujar per una senda, a la nostra esquerra que puja a la Creu, però al no trobar aquella senda degut a que, les intruccions no coincidien amb les fotos que hi havia al costat del text, així que ens vam embolicar. El iaio també ens va dir que ell venia del Tabalet i que tenia 84 anys, tres operacions en cinc anys, tres vàlvules d'infart... i nosaltres estàvem una mica cansats de pujar per la torrentera i venir de la sèquia a demés de que nosaltres anàvem molt preparats per a caminar amb botes de muntanya, motxilles grans, pals de muntanya plegables,etc.. i en canvi ells duien unes sabates molt febles, no duien res d'aigua i a soles duien una bossa de plàstic amb una poma i tres taronges, i ell, anava molt fresc i alegre, com si res i en canvi , nosaltres prou cansats, i suats... en resum que ens va deixar fatal.
Quan vam pujar la torrentera vam empalmar amb una tuberia trencada i en desús, que l'havíen aprofitat per a fer una senda, que després es desvia per una senda que puja cap al Tabalet.
Nosaltres eren un grup enorme, i quan anàvem per la tuberia, i miraves cap on estava la procesó, veníen una gran cadena humana, bordejant la muntanya, tots a un mateix ritme, en una procesó.
Quan pujàrem per la senda, la procesó va anar anant separant-se fins al punt que es va trencar del tot.
L'entorn pel qual pujàvem estava ple de figues paleres i retrames. Ací també, a l'igual que en la torrentera teníem presència de rodeno, ja que és un tipis de roca l'igual que la calcària molt extensa al País Valencià, però on hi podem trobar en grans quantitats és a la serra Calderona, Espadà, al País Vasc, Andorra, en alguns llocs del Canadà, a serra d'Albarrací o en altres llocs.
Vam anar pujant per la senda, i a l'arribar a una xicoteta esplanada, vam poder comprovar que un camí continuava recte i altre es desviava cap a la dreta, el de la dreta puja al Tabalet, mentre que l'altre baixa a una pista forestal, i abans d'això empalma amb un PR.
Quan arribàrem al Tabalet vam buscar algun lloc per deixar el tresor; no va ser gens difícil, degut a que el cim estava constituït per blocs de ronedo enormes i configuraven un paistge d'allò més bonic, preciós i original, on podíem pujar a les roques, amagar-nos, fer alguna foto original, amagar un tresor... en fi, es podia fer de tot, però el que més servien aquests blocs de pedra, són de mirador, ja que fan que no haja vegetació al cim i això fa que pogam observar els paisatges amb bona vista, ja que del contrari, si el cim està ple de vegetació això dificulta la vista i fa que no puges vore bé el paisatge de l'entorn.
Doncs una vegada arribàrem al cim vam poder contemplar, a pesar de la condemnada boirina i una xicoteta pluja que va arribar a caure, Sagunt, amb el seu imponent castell, la Creu, la tuberia en desús, Benifairó de les Valls, alguns pobles de les Valls, com Faura, també podíem observar la mar Mediterrània, també les escarapades muntanyes de la Calderona, també el llit eixut del Palància (a causa del regadiu), la marjal del Moro, també Puçol, també podíem vore tota la depressió litoral, on s'han implantat una gran varietat de cultius, entre els que destaca el taronger i els cultius de regadiu, també i per últim, alguns turons i colines que s'alçen des de la plana litoral.
Quan acabàrem d'observar des del Tabalet, les excel·lemts vistes que teníem i vam amagar el tresor van decidir tornar a l'encreuament, per continuar la senda.
Quan arribàrem a l'encreuament vam seguir la senda i vam empalmar amb un PR però que no tinc molt clar on va, el cas es que, com erem molts i hi havia molta pendent i les roques, aquesta vegada calcàries sobreeixien molt del terreny, doncs vam haver d'anar poc a poc, sense parar-nos, ja que, a causa de la vegetació ( i les procesionàries) no podíem adelantar i això ens va fer seguir un cert ritme fins arribar a la pista forestal, on ens vam dividir en tres subgrups:
-El primer grup; que era el que anava el primer
-El segon grup; que anava darrere del primer grup
-El tercer grup: que anava l'ultim
Vam estar seguint tota l'estona la pista forestal exepte en un cas, on vam haver de desviar-nos a l'esquerra per una curta senda fins arribar a un aljub amb aigua on podem, i de fet ho fèrem, mullar-nos el cap o altres parts del cos, ja que, si aneu en primavera o estiu, amb un sol radiant, jo us aconselle, que si aneu molt suats, que us mulleu una mica per a refrescar-vos, perquè s'agraeix i molt.
Vam continuar la senda fins arribar a la pista forestal, on sense abandonar-la i seguint les senyal de PR arribarem a l'area de Bonilles, (un xicotet descampat amb uns pins) on, Merche i Rafa van deixar uns cotxes abans de quedar en la Pinada, perquè com que la ruta era lineal, doncs Merche no volia fer-los tornar enrere, així que ens va tocar esperar-nos a alguns de nosaltres que no erem conductors (excepte Pedro i Javi) perquè els havíen de dur fins a l'escola el Tabalet per a agafar els cotxes i tornar-hi a l'area per arreplegra-nos, i durant la tornada va haver (segons mon pare) una altra errada; Rafa, va perdre de vista el cotxe de Merche i aleshores es van perdre i van tardar molta estona en arreplegar-nos, però els que estàvem en "l'àrea" ens estàvem contant coses i descansant dels 12km que havíem fet.
Quan per fi arribàrem Merche se'n va endur a l'escola el Tabalet a Pedro, Javier i les seues filles i la seua dona per a que arreplegaren els seus cotxes.
Erem unes 27 persones, entre xiquets i adults i un gos: Flopi. Aquest gos ha anat a moltes rutes, i tot i ser un gos enorme és molt carinyos i si no li saludes o li mostres afecte et lladra, amb nosaltres va vindre a la Canal del Garbíhttp://blogcalajordan.blogspot.com/2009/03/el-garbi-per-la-canal-del-garbi.html però ell no va poder pujar les roques, així que se'n va haver de tornar.
Quan vam arribar vam seguir les marques d'un PR que anava al a font de Quart, però no anavem a anar allí.
Al pricipi la senda anava per una sèquia en desús, però com dies abans havia plogut doncs hi havia tarams en els quals la sèquia duia aigua, i això ens va vore obligats a haver de fer equilibri per una de les parets de la sèquia, però, per no caure alguns ens vam ajudar d'uns pals que duiem, però uns xiquets del nostre grup anàven molt ràpids, perquè volíen ser els primers doncs un xiquet va caure, però sort que va caure en unes mates que no eren punxegoses i no es va arribar a fer molt de mal, això si una bona castanya si que es va endur, però va poder recuperar-se i continuar la ruta.
Una vegada vam abandonar la sèquia, vam agafar una senda que puja per uns bancals i després va travessant un bosc de pins i amb molts matolls i grans garroferes en llocs ombrívols.
Vam arribar a un aljub, però que, amb el temps, s'ha anat plenant de sorra i pareix una refugi diminut amb una entrada diminuta, encara així la construcció està molt ben conservada.
Vam anar baixant, i de seguida vam arribar a una estreta carretera.
Vam continuar la carretera, cap a l'esquerra i de sobte es va convertir en una pista forestal, la pista forestal del Codoval, al costat del barranc del Codoval.
Nosaltres continuàrem a pista forestal seguint les intruccions que duia Merche, vam arribar a una desviació on hi havia un cartell que deia: Senda de la Creu.
Nosaltres, com que la foto de les intruccions apareixia un cartell així vam decidir seguir-lo, però, gràcies al track que tenia Javi, prestat vam poder esdevinar que la senda no era la correcta, i ens va dur, altra volta a la pista forestal, passant per una finca privada.
Mentre estàvem en aquella sedna vam decidir parar a esmorçar, ja que no sabíem el que ens podríem trobar. Vam esmorçar en un lloc no molt bó, ja que tenia una pendent consideralble, encara així vam estar còmodes.
No vam tenir més remei que donar mitja volta i pujar per on havíem vingut, travessar la sèquia i arribar a l'escola el Tabalet. Allí vam agafar l'SL per pujar al Tabalet i... amagar un tresor per a la pàgina de Geocaching, però encara no es oficial, ja que no ha vingut encara el revisor per a comprovar que el tresor està ben amagat i en un lloc que no és molt perillós.
La senda, al pricipi puja per una torrentera on la roca es de rodeno, a diferència de la resta de la senda, on era calcària.
Mentre pujàvem per la torrentera ens vam trobar a dos iaios, però a soles va ser un el qui va parlar, perquè li vam preguntar per on puja la senda que va al Tabalet des de la pista forestal, i ens va dir que ells havíen vingut des d'allí i que havíem de seguir la pista forestal i havíem de pujar per una senda, a la nostra esquerra que puja a la Creu, però al no trobar aquella senda degut a que, les intruccions no coincidien amb les fotos que hi havia al costat del text, així que ens vam embolicar. El iaio també ens va dir que ell venia del Tabalet i que tenia 84 anys, tres operacions en cinc anys, tres vàlvules d'infart... i nosaltres estàvem una mica cansats de pujar per la torrentera i venir de la sèquia a demés de que nosaltres anàvem molt preparats per a caminar amb botes de muntanya, motxilles grans, pals de muntanya plegables,etc.. i en canvi ells duien unes sabates molt febles, no duien res d'aigua i a soles duien una bossa de plàstic amb una poma i tres taronges, i ell, anava molt fresc i alegre, com si res i en canvi , nosaltres prou cansats, i suats... en resum que ens va deixar fatal.
Quan vam pujar la torrentera vam empalmar amb una tuberia trencada i en desús, que l'havíen aprofitat per a fer una senda, que després es desvia per una senda que puja cap al Tabalet.
Nosaltres eren un grup enorme, i quan anàvem per la tuberia, i miraves cap on estava la procesó, veníen una gran cadena humana, bordejant la muntanya, tots a un mateix ritme, en una procesó.
Quan pujàrem per la senda, la procesó va anar anant separant-se fins al punt que es va trencar del tot.
L'entorn pel qual pujàvem estava ple de figues paleres i retrames. Ací també, a l'igual que en la torrentera teníem presència de rodeno, ja que és un tipis de roca l'igual que la calcària molt extensa al País Valencià, però on hi podem trobar en grans quantitats és a la serra Calderona, Espadà, al País Vasc, Andorra, en alguns llocs del Canadà, a serra d'Albarrací o en altres llocs.
Vam anar pujant per la senda, i a l'arribar a una xicoteta esplanada, vam poder comprovar que un camí continuava recte i altre es desviava cap a la dreta, el de la dreta puja al Tabalet, mentre que l'altre baixa a una pista forestal, i abans d'això empalma amb un PR.
Quan arribàrem al Tabalet vam buscar algun lloc per deixar el tresor; no va ser gens difícil, degut a que el cim estava constituït per blocs de ronedo enormes i configuraven un paistge d'allò més bonic, preciós i original, on podíem pujar a les roques, amagar-nos, fer alguna foto original, amagar un tresor... en fi, es podia fer de tot, però el que més servien aquests blocs de pedra, són de mirador, ja que fan que no haja vegetació al cim i això fa que pogam observar els paisatges amb bona vista, ja que del contrari, si el cim està ple de vegetació això dificulta la vista i fa que no puges vore bé el paisatge de l'entorn.
Doncs una vegada arribàrem al cim vam poder contemplar, a pesar de la condemnada boirina i una xicoteta pluja que va arribar a caure, Sagunt, amb el seu imponent castell, la Creu, la tuberia en desús, Benifairó de les Valls, alguns pobles de les Valls, com Faura, també podíem observar la mar Mediterrània, també les escarapades muntanyes de la Calderona, també el llit eixut del Palància (a causa del regadiu), la marjal del Moro, també Puçol, també podíem vore tota la depressió litoral, on s'han implantat una gran varietat de cultius, entre els que destaca el taronger i els cultius de regadiu, també i per últim, alguns turons i colines que s'alçen des de la plana litoral.
Quan acabàrem d'observar des del Tabalet, les excel·lemts vistes que teníem i vam amagar el tresor van decidir tornar a l'encreuament, per continuar la senda.
Quan arribàrem a l'encreuament vam seguir la senda i vam empalmar amb un PR però que no tinc molt clar on va, el cas es que, com erem molts i hi havia molta pendent i les roques, aquesta vegada calcàries sobreeixien molt del terreny, doncs vam haver d'anar poc a poc, sense parar-nos, ja que, a causa de la vegetació ( i les procesionàries) no podíem adelantar i això ens va fer seguir un cert ritme fins arribar a la pista forestal, on ens vam dividir en tres subgrups:
-El primer grup; que era el que anava el primer
-El segon grup; que anava darrere del primer grup
-El tercer grup: que anava l'ultim
Vam estar seguint tota l'estona la pista forestal exepte en un cas, on vam haver de desviar-nos a l'esquerra per una curta senda fins arribar a un aljub amb aigua on podem, i de fet ho fèrem, mullar-nos el cap o altres parts del cos, ja que, si aneu en primavera o estiu, amb un sol radiant, jo us aconselle, que si aneu molt suats, que us mulleu una mica per a refrescar-vos, perquè s'agraeix i molt.
Vam continuar la senda fins arribar a la pista forestal, on sense abandonar-la i seguint les senyal de PR arribarem a l'area de Bonilles, (un xicotet descampat amb uns pins) on, Merche i Rafa van deixar uns cotxes abans de quedar en la Pinada, perquè com que la ruta era lineal, doncs Merche no volia fer-los tornar enrere, així que ens va tocar esperar-nos a alguns de nosaltres que no erem conductors (excepte Pedro i Javi) perquè els havíen de dur fins a l'escola el Tabalet per a agafar els cotxes i tornar-hi a l'area per arreplegra-nos, i durant la tornada va haver (segons mon pare) una altra errada; Rafa, va perdre de vista el cotxe de Merche i aleshores es van perdre i van tardar molta estona en arreplegar-nos, però els que estàvem en "l'àrea" ens estàvem contant coses i descansant dels 12km que havíem fet.
Quan per fi arribàrem Merche se'n va endur a l'escola el Tabalet a Pedro, Javier i les seues filles i la seua dona per a que arreplegaren els seus cotxes.
1 comentaris:
Muerta, me quedo muerta!!!!!!! jajajaja
lo explicas divinamente!!!
La ruta parece mas bonita explicada por ti.
enhorabuena.
Publica un comentari