La marjal d'Almenara

Com que a ma mare encara li feia mal el genoll, després del Camí de Santiago, doncs vam anar, després de dinar a casa dels iaios, a la marjal d'Almenara. La marjal està composada per quatre estanys, però a soles tres són els més propers. Nosaltres ja havíem estat a la marjal amb els iaios feia temps, però com que no l'havíem vist sencera vam anar a vore-la de nou, ja que ens havíen dit que li havíen posat unes illestes per a fer un circut que passara per dins de la marjal. Per a que la gent coneguera açò estàven fent també un PR per a fer una ruta que travessara tots els estanys i també els vorejara.

L'entorn era molt bonic. El llac tenia molta aigua, i el primer que vam fer va ser vorejar el llac. El llac estava ple de vegetació, on predominava el canyar, però en immenses mates, també hi havia un hort de tarongers que vorejava el llac. Per la senda havíen plantat (artificialment) moreres i no quedàven molt bé. Al llac també havíen (de forma natural) baladres i tamarius que ,ecara que, per les muntanyes no siguen molt corrents són totalment típics del clima mediterrani (i altres climes, degut a que la presència del tamariu es des de les illes britàniques fins a el desert del Sàhara).

Vorejàvem el llac per una senda que havíen obert per al PR ,però va arribar a un lloc el PR es desviava a la vorera del llac, però estava valllat degut a que estava en obres. Ja no vam poder conttinuar perquè entre la vegetació ja no hi havia senda ni res Al costat del vallat hi havia uns antics molins d'aigua, però estàven en un pèsim estat de conservació (per no dir que quasi no quedava res d'ells, a banda de que eren molt xicotets i actualemt estan pràcticament tots cobert de vegetació.Vam donar la volta, però al tornar per on havíem vingut ens vam fixaren uns baladres, naturals, que eren enormes, i estàven tocant el llac. També ens vam fixar de que feien una mena de tunel, i ens va cridar molt l'atenció, així que vam fer un parell de fotos.

Quan vam tornar del passeig vam llegir el panell que hi havia a l'entrada i deia que antigament les muntanyes que hi han al costat de la marjal estàven destinades a l'explotació minera. Tambe.Estava que mentre excavàven van arribar a trobar aigües subterrànies, però d'un manantial que hi ha davall les muntanyes. Com que no volien que es descobrira el manantial, el van tapar i això va fer que s'investigara molt sobre les restes paleontològiquesi per això es tancara la mina.

On estava l'antiga mina havíen fet un àrea recreativa, molt gran, però nosaltres anàvem buscant unes galeries que, segons el panell es podia vore com era antigament l'interior de les muntanyes. Nosaltres buscpavem i buscàvem, fins i tot vam pujar a una muntanya que pràcticament no hi havia cap senda, per vore si hi estàven però no les vam trobar. Vam continuar buscant però no les vam trobar, així que decidirem tornar al cotxe i ja per a casa ja era prou tard, encara així havíem pujat a una muntanya, havíe recorregut tota l'area recreativa i almenys havíem fet 3km i algun quilòmetre costa amunt.