La ruta la vam iniciar de vesprada, ja que normalement algunes vesprades agafem les bicicletes i eixim una mica.
Vam recòrrer-nos tota Picanya, paral·lels a la línia de metro, en concret la 1 que va o bé de Vilanova de Castelló fins a Llíria, Seminari o Bétera. La carretera, hi va haver un punt en que la vam creuar per empalmar amb el carril bici que travessa jardins molt ben cuidats amb una grna font. Aquest parc a l'estiu és un goig perquè hi ha molts arbres, hi ha una gran font que refresca molt... i això en estiu amb la calor que fa doncs això s'agraeix molt. Vam seguir el carril bici i vam eixir a la carretera. Vam seguir el carril bici en direcció a Torrent. Pel carril bici, degut al bon oragte hi havia molta gent passetjant això va fer que haguérem de pitar en diverses ocasions si no volíem xocar-nos amb algú.
A l'arribar a Torrent vam pujar un pont. A l'arribar al "cim" del pont vam poder observar gran part de l'Horta: València, Picanya, Paiporta, la mar Mediterrània, la serra Perenxisa, la serra Calderona, el Vedat... i més llocs. Vam baixar el pont a tota velocitat, encara així i per seguretat anàvem frenanat una mica per a no anar molt embalats. Vam seguir per la ronda del Safranar i en arribar a una rotonda per la qual s'entrava a Torrent vam decidir tornar a Picanya per camins d'horta per tal d'explorar-los una mica. Anàvem amb la bicicleta mon pare i jo, sols, encara hi havia prou de sol, malgrat això feia una mica de frescoreta. Quan hi havéin bifurcacions sempre preníem el camí que anava en direcció a Picanya o bé era el més xafat. Vam donar un agradable pero curt passeig per aquestes hortes de l'edat mitjana, plenes de tarongers que ja els escomençava a eixir la flor: l'atzar, de la qual s'elaboren medecines, perfums, mel... se'n treuen molts usos d'aquesta flor molt extensa al Mediterrani. Les antigues hortes d'aquesta zona han estat sotmeses a molts canvis paisatgísitcs, degut a l'expnasió dels pobles, la construcció de carreteres i víes de ferrocarril en aquest cas l'AVE.
Per camins i sendes vam arribar a una xicoteta carretera asfaltada prop de Picanya i paral·lela al carril bici que va a Torrent, pel qual havíem arribat. Vam decidir seguir la carretera. De sobte... una marca. No era exactament una marca d'un PR, ni d'un GR ni d'un SL era realment la marca del ST-1. Els ST són una xarxa de rutes homologaes per l'Ajuntament de Torrent i estan marcades amb marques blanques i blau fosques, junt amb SL-V 49 i el PR-V 162 conformen una red de senders de més de 100km per tot el terme municipal de Torrent.
Com que mon pare deia que això era un "sabotatge" no vam decidir seguir les marques, a banda de que no teníem ni idea d'on provenïen eixes marques ni a on anàvem així que, per seguretat no les vam decidir seguir.
Seguint la carretera vam arribar a al ronda oest de Picanya. Aquesta ronda, com que estava tallada per obres no vam tenir problema aixi que vam decidir tornar a Picanya pel Camí de la nòria ja que és el més curt. A l'arribar a Picanya, com que encara era molt prompte vam donar una volta per l'horta i visitars uns horts que hi ha al terme municipal i que estan molt ben conservats. Els horts eren molt bonic i alhora antics. Es difícil vore horts tan antics després de tanta guerra, tantes innundacions, incendis... es increïble vore com s'han pogut conservats aquestos horts que van servir de refugi als xiquets quan la Guerra Civil Espanyola. Ací vam fer moltes fotos i a l'acabar de fer-les vam seguir el carril bici i vam empalmar amb el Camí de la Pedrera que ens va dur a la carretera que va a Picanya. Quan vam vore un camí asfaltat ens vam desviar per ell, ja que eixe era el camí pel qual havíem vingut abans per a empalmar amb el carril bici.
Vam anar per aquell camí per tal d'evitar la carretera ja que és molt estreta i ens poden atropellar així que vam decidir anar per aquestos camins d'horta.
En poca estona vam arribar a la rotonda que de seguida entra a Picanya. Vam entrar a Picanya i de seguida vam fotografiar una antgia sèquia urbana que encara s'hi conserva. Vam creuar la via de metro i vam seguir, creuant el poble a casa.
0 comentaris:
Publica un comentari