Vam iniciar la ruta des de casa nostra. Anàvem ma mare mon pare i jo. Aquesta vegada Lucia no havia vingut perquè tenia un aniversari.
Aquest dia ha sigut el primer després de més de vint anys en el qual ma mare ha muntat en bicicleta i ha resistit molt perquè la ruta era molt llarga i amb camins pedregosos i molts ponts.
Aquest dia ha sigut el primer després de més de vint anys en el qual ma mare ha muntat en bicicleta i ha resistit molt perquè la ruta era molt llarga i amb camins pedregosos i molts ponts.
Vam anar en direcció Torrent pel carril bici.
Vam aplegar a Torrent ràpidament i a l'arribar-hi vam pujar un nou pont que han fet i on hi ha carril bici. Vam creuar el pont, cosa que per a ma mare va ser un gran repte. Vam baixar a la Ronda del Safranar i vam seguir el carril bici. A l'arribar a la rotonda vam agafar un camí d'horta que serpenteja entre hortes de tarongers i altres regadius. Poc a poc la pista asfaltada es coverteix en una de sorra i pols amb nombrosos pero xicotets desnivells. Vam travessar molts camps d'hortes de regadiu, degut a la quantitat d'aigua que hi ha a la zona. Malgrat hi havíen molts conreus cuidats també n'hi havíen abandonats on hi creixia molta vegetació i alhora alta i espessa on no saps si hi ha una sèquia un tronc, o altra cosa degut a que la vegetació ho cobreix tot, absolutament tot.
Vam seguir pel camí i vam arribar a un tram en el qual anàvem paral·lels a la carretera . Con que passàven molts cotxes hi havia vegades que quan parlàvem no s'escoltàvem entre els dos. Seguint pels camins d'horta vam abandonar la carretera i vam anar paral·lels al carril bici de Torrent però estàven separats per la via del tren. A voltes escoltàvem el tren passar i no s'escoltàvem quan parlàvem de fort que sonava. Vam seguir per aquestos camins i vam voler seguir un ST però ja no vam vore més marques i el camins que hi havíen per aquella zona anàven a Picanya o bé moríen en horts. Vam seguir per uns camins i vam passar per un viver on hi havíen moltíssimes plantes i arbres, segurament són de l'Ajuntament de Picanya i els utilitza per arbolejat els passetjos de Picanya.
Seguint per aquestos estrets camins que serpentejen i es bifurquen a fi d'atravesssar l'horta que des de temps immemorables es cultiva a aquestes terres tan fèrtils on s'hi poden cultivar des del regadiu fins al secà, podent plantar quasi tot tipus d'arbres i plantes.
Arribàrem a Picanya i seguint antics i polsegosos camins fèrem un recorregut pels horts de Picanya. Tots els horts que hi ha a Picanya encara estan habilitats i hi ha que son de principis del segle 20, fa quasi 100 anys!!!, una barbaritat. Per aquestos camins en vam trobar un que anava a Paiporta, prop de l'intitut i el poliesportiu i d'una gasolinera.
Quan vam arribar a Paiporta vam anar a Picanya però a l'arribar al pont que salva les víes de tren vam decidir vana per un camí que va per baix i arriba a l'estació de metro de Picanya, on hi ha que creuar la via del tren. Per aquest camí mon pare i jo feia una mica de temps que no passàvem. Aquest camí el recor`davem prou ample i que de seguida hi havia que travessar una àmplia sèquia i a l'arribar: el camí que recordàvem, degut a que estava en desús i aquest hivern havia plogut molt doncs a soles hi havia una estreta senda. Quan vam haver de creuar la sèquia ja no hi havia sèquia, degut a que a la tardor havia plogut moltíssim i, junt amb l'hivern i el vent doncs havíen fet desapàreixer pràcticament la sèquia, ja no hi havia sèquia, no hi havia res.
Seguint el camí va, arribar a una carretera molt estreta que ens va dur ràpidament a Picanya.
Quan vam aplegar a Picanya mon pare va proposar de tornar a Picanya els camins d'horta, entrant a Torrent i eixint per la Ronda del Safranar. Com que ens quedava temps ho vam fer així: Vam tornar pels camins d'horta i quan vam vore una carretera prou nova la vam decidir seguir. Ens vam donar compte de que anàven a fer un carril bici. Vam seguir per la carretera i vam vore un encreuament on eixíen tres camins. Vam decidir seguir el que anava recte, però... aquest no era, moria uns metres després a la via de tren.
Quedàven dos camins per elegir.
Un no anàvem a anar per ell perquè no es dirigia a Torrent.
A soles quedava un camí. El vam seguir i vam arribar a la Ronda del Safranar, tal com havia dit mon pare.
Vam pujar pel pont que salva les víes de tren i ja vam empalmar amb el carril bici que ens duguè altra volta a Picanya.
0 comentaris:
Publica un comentari