Aquesta ruta la vam fer el passat dissabte que feia molt de calor i encara més a l'hora que vam arribar.
Vam esc
omençar la ruta a les 13.00 però hauríem arribat a les 11.00 però com que no sabíem molt bé on escomençava la ruta vam perdre dues hores. Per arribar a l'inici de la ruta hem d'anar a Bicorp des de Quesa i abans d'arribar a Bicorp hi ha a la dreta de la carretera un panell i a l'esquerra una carretera asfaltada, doncs hi ha que pujar per eixa carretera i als pocs metres hi ha uns indicadors de PR. Eixe PR es el 235 i el que vam fer nosaltres va ser el 234. Continuant per la carretera ja esta senyalitzat amb uns cartells.
Vam iniciar la ruta. Ja feia molta calor però ens havíem d'aguantar. Vam caminar pel llit del riu Cazuma riu amunt, cap al seu naixement. Vam haver de travessar el riu vàries vegades i per això hi ha pedres per a que puguem botar-les i travessar el riu. Després de travessar el llit del riu ple de baladres vam arribar a una pista forestal. La vam seguir. La pista serpentejava per les muntanyes seguint el curs del riu. Al poc de temps vam arribar a la Sèquia les Mor
os.
Vam esc
omençar la ruta a les 13.00 però hauríem arribat a les 11.00 però com que no sabíem molt bé on escomençava la ruta vam perdre dues hores. Per arribar a l'inici de la ruta hem d'anar a Bicorp des de Quesa i abans d'arribar a Bicorp hi ha a la dreta de la carretera un panell i a l'esquerra una carretera asfaltada, doncs hi ha que pujar per eixa carretera i als pocs metres hi ha uns indicadors de PR. Eixe PR es el 235 i el que vam fer nosaltres va ser el 234. Continuant per la carretera ja esta senyalitzat amb uns cartells.Vam iniciar la ruta. Ja feia molta calor però ens havíem d'aguantar. Vam caminar pel llit del riu Cazuma riu amunt, cap al seu naixement. Vam haver de travessar el riu vàries vegades i per això hi ha pedres per a que puguem botar-les i travessar el riu. Després de travessar el llit del riu ple de baladres vam arribar a una pista forestal. La vam seguir. La pista serpentejava per les muntanyes seguint el curs del riu. Al poc de temps vam arribar a la Sèquia les Mor
os.La sèquia, segons vam llegir al llibre havia estat picada a pedra per a poder canalitzar l'aigua del riu. Ací ens vam separar del GR- 237 -pel qual havíem anat junt al PR- i vam seguir el PR. El PR anava per una tuberia d'aigua potable junt al riu. Ací Lucia no parava de buscar cullerots i peixos i en va agafar uns quants cullerots. Vam seguir el PR i vam continuar per la tuberia. Vam creuar el riu botant unes pedres i vam continuar per la tuberia. Al poc de temps vam arribar a la bassa de les màquines o del morter. La bassa no és molt adequada per a banyar-se ja que té forts desnivells de rpofunditat i una capa d'algues que esbara molt. També cal dir que el riu tenia unes aigües molt cristal·lines i transparets, això volia dir que l'aigua estava molt neta i pura.
La vegetació
de ribera del riu Cazuma es composava única i exclusivament per baladres i pins, aquestos la majoria eren molt xicotets. 
Vam deixar enrere la tuberia i vam seguir pel llit del riu. La presència de moltíssimes pedres i damunt redones, també de baladres i pins va dificultar el nostre avanç pel riu, que anava prou ple, dintre del que cap.
Seguint aquesta senda vam arribar a una pista forestal i ací el PR prenia dues direccions; una anava a la cova de les Aranyes, en canvi l'altre camí anava a la gola de Lucino. Nosaltres vam errar molt i vam decidir anar a la gola de Lucino abans que a la cova de les Aranyes i ja veureu per què.
Seguint la pista forestal vam trobar a un toterreny dels guarda-boscos. Vam seguir la pista i vam haver de creuar el riu que creuava la pista així que vam haver de creuar la pista per unes pedres que hi havíen allà col·locades el que passa es que com que havia passat el toterreny els pedres estàven mullades i esbaràven una mica. Acçi jo em vaig mullar molt els botes i mireu si feia calor o bé si absorbia bé els calçetins que als cinc minuts ja tenia les botes eixutes.
Vam seguir per la pista i vam passar al costat d'una altre bassa: el Bassal Garrofer. Vam seguir i vam arribar altra volta al llit del riu. En aquest tram el riu va eixut, es normal el seu naixement és degut a la fusió de dues rambles que formen un riu. El lloc on naix el riu és a la gola de Lucino i segurament l'aigua va per davall de terra i ix a la superfície riu avall.
Com possava al llibre que duïem, aquest a aquest tram estava molt marcat però no hi havia senda, encara així les marques no estàven senyalitzades per a la tornada.
La ruta anava pel llit del riu on hi havíen trams on s'havíen quedat unes basses estancades però eren prou porfundes així que, va haver un tram on vam haver de pujar per una par
ed de roca per a evitar aquell tros. Vam seguir sense problemes. Hi havíen moltíssimes marques i no ens vam perdre per res del món. Després d'una estona ascendint pel barranc vam arribar a 
la colosal gola de Lucino. La gola era enorme, impresionant, i tot això havia estat obra de l'aigua que amb moltíssims segles de contínua erosió havia donat lloc a aquesta colosal obra.
La vegetació
de ribera del riu Cazuma es composava única i exclusivament per baladres i pins, aquestos la majoria eren molt xicotets. 
Vam deixar enrere la tuberia i vam seguir pel llit del riu. La presència de moltíssimes pedres i damunt redones, també de baladres i pins va dificultar el nostre avanç pel riu, que anava prou ple, dintre del que cap.
Seguint aquesta senda vam arribar a una pista forestal i ací el PR prenia dues direccions; una anava a la cova de les Aranyes, en canvi l'altre camí anava a la gola de Lucino. Nosaltres vam errar molt i vam decidir anar a la gola de Lucino abans que a la cova de les Aranyes i ja veureu per què.
Seguint la pista forestal vam trobar a un toterreny dels guarda-boscos. Vam seguir la pista i vam haver de creuar el riu que creuava la pista així que vam haver de creuar la pista per unes pedres que hi havíen allà col·locades el que passa es que com que havia passat el toterreny els pedres estàven mullades i esbaràven una mica. Acçi jo em vaig mullar molt els botes i mireu si feia calor o bé si absorbia bé els calçetins que als cinc minuts ja tenia les botes eixutes.
Vam seguir per la pista i vam passar al costat d'una altre bassa: el Bassal Garrofer. Vam seguir i vam arribar altra volta al llit del riu. En aquest tram el riu va eixut, es normal el seu naixement és degut a la fusió de dues rambles que formen un riu. El lloc on naix el riu és a la gola de Lucino i segurament l'aigua va per davall de terra i ix a la superfície riu avall.
Com possava al llibre que duïem, aquest a aquest tram estava molt marcat però no hi havia senda, encara així les marques no estàven senyalitzades per a la tornada.
La ruta anava pel llit del riu on hi havíen trams on s'havíen quedat unes basses estancades però eren prou porfundes així que, va haver un tram on vam haver de pujar per una par
ed de roca per a evitar aquell tros. Vam seguir sense problemes. Hi havíen moltíssimes marques i no ens vam perdre per res del món. Després d'una estona ascendint pel barranc vam arribar a 
la colosal gola de Lucino. La gola era enorme, impresionant, i tot això havia estat obra de l'aigua que amb moltíssims segles de contínua erosió havia donat lloc a aquesta colosal obra.Vam entrar a la gola. Esta molt estreta, però enormement alta. Va haver trams en els quals vam haver de fer una mica "d'escalada" per tal d'arribar al final de la gola. El sòl era molt pedregós i per això caminàvem d'una manera torpe. Dintre de la 
gola no feia calor -com la que feia fòra- i tampoc feia gens de frescoreta. Quan vam arribar al final de la gola vam vore l'entrada del barranc. Era impresionant, on ti
nc paraules per a describir-ho de meravellosa que és ja que és una cosa única.
Quan vam acabar de visitar la gola vam tornar en direcció a la cova de les Aranyes.
gola no feia calor -com la que feia fòra- i tampoc feia gens de frescoreta. Quan vam arribar al final de la gola vam vore l'entrada del barranc. Era impresionant, on ti
nc paraules per a describir-ho de meravellosa que és ja que és una cosa única.Quan vam acabar de visitar la gola vam tornar en direcció a la cova de les Aranyes.
Vam desfer tots els passos que havíem fet: vam eixir de la gola de Lucino, vam travessar el llit del riu Cazum
a, vam aplegar a la pista forestal i a l'arribar al Bassal Garrofer vam decidir parar a dinar. Vam dinar a l'altra banda del bassal i vam haver de creuar el riu per dalt de la cascada. Arribàrem a l'altra banda i, davall un pinar vam dinar. 
Mentre dinàvem vam vore, a l'altra banda del bassal a unes famílies angleses amb unes xiquetes que volíen banyar-se al bassal, però no ho van fer perquè hi havíen unes algues incrustades al sòl del bassal i esbaren com el sabó, a banda de que el bassal és molt rocallós i també té molts desnivells.
A l'acabar de dina
r vam tornar i vam anar en direcció a la cova de les Aranyes. Estàvem a les hores central del dia i feia més calor que a tota la resta del dia, i a banda diaxò hi havia que sumar-li 1km de pista forestal costa amunt amb molt de desnivell. Aquest tram ens va costar molt de pujar-lo perquè la calor era impressionantment forta.
Quan vam arribar a dlat del tot vam decidir descansar a la sagrada ombra d'uns pins. En aquesta parada vam prendre-nos uns sucs ja que amb la forta calor d'aquest maleït quilòmete havíem perdut una quantit
at increïble de sucres.
Una vegada vam reposar vam efectuar un pronunciat descens per una senda fet zig-zag. En un moment vam arribar a una cova on hi havíen unes pintures rupestres. A pocs metres n'hi havia una altra i a uns altres pocs metres una última cova aquesta sense cap pintura rupestre, és més aquesta cova és el lloc on vivíen els homes que van pintar aquestes pintures. Aquesta última cova és la que fa honor al nom d"Aranyes" ja que al sostre hi ha un lloc on hi ha molts forats, aquestos forats són els nius de les aranyes que per cert són enormes, amb unes potes llarguíssimes. També cal destacar
que a la cova on habitàven els homes prehistòrtis es tota negra degut a que el fum provinent del foc va fer ennegrir les parets de la cova. 
Quan vam acabar de visitar les coves vam decidir tornar al cotxe.
De tornada, quan vam passar pel Bassal de les Màquines vam decidir mullar-nos els peus... aaahhh!!!.... que bona i fresqueta estava l'aigua, quin descans per als nostres peus. Al cap d'una estoneta altres senderistes també van mullar-se els peus.
Poc a poc escomençàren a venir els peixos.... ja sabem com pescar.
Vam estar una estona gaudint dels recursos de la "Mare Natura" i després ens vam alçar, ens vam scar una mica els peus(la roca estava tan calenta que a soles calia posar els peus al terra, i al cap d'uns segons ja estaríen mig eixuts i ja es poden posar els botes).
Quan vam tornar al cotxe ens vam llevar les botes i ens vam posar unes xanclels que duïem per a descansar els peus, encara que la rutas no eren 11km, tal com posava al llibre, sinó 8,5km segons el nostre comptaquilòmretres, però, dóna igual l'important es gaudir de la ruta, de l'experiència... de l'aigua.
Per cert he de destacar que la ruta està molt ben senyalitzada.
a, vam aplegar a la pista forestal i a l'arribar al Bassal Garrofer vam decidir parar a dinar. Vam dinar a l'altra banda del bassal i vam haver de creuar el riu per dalt de la cascada. Arribàrem a l'altra banda i, davall un pinar vam dinar. 
Mentre dinàvem vam vore, a l'altra banda del bassal a unes famílies angleses amb unes xiquetes que volíen banyar-se al bassal, però no ho van fer perquè hi havíen unes algues incrustades al sòl del bassal i esbaren com el sabó, a banda de que el bassal és molt rocallós i també té molts desnivells.
A l'acabar de dina
r vam tornar i vam anar en direcció a la cova de les Aranyes. Estàvem a les hores central del dia i feia més calor que a tota la resta del dia, i a banda diaxò hi havia que sumar-li 1km de pista forestal costa amunt amb molt de desnivell. Aquest tram ens va costar molt de pujar-lo perquè la calor era impressionantment forta.Quan vam arribar a dlat del tot vam decidir descansar a la sagrada ombra d'uns pins. En aquesta parada vam prendre-nos uns sucs ja que amb la forta calor d'aquest maleït quilòmete havíem perdut una quantit
at increïble de sucres.Una vegada vam reposar vam efectuar un pronunciat descens per una senda fet zig-zag. En un moment vam arribar a una cova on hi havíen unes pintures rupestres. A pocs metres n'hi havia una altra i a uns altres pocs metres una última cova aquesta sense cap pintura rupestre, és més aquesta cova és el lloc on vivíen els homes que van pintar aquestes pintures. Aquesta última cova és la que fa honor al nom d"Aranyes" ja que al sostre hi ha un lloc on hi ha molts forats, aquestos forats són els nius de les aranyes que per cert són enormes, amb unes potes llarguíssimes. També cal destacar
que a la cova on habitàven els homes prehistòrtis es tota negra degut a que el fum provinent del foc va fer ennegrir les parets de la cova. 
Quan vam acabar de visitar les coves vam decidir tornar al cotxe.
De tornada, quan vam passar pel Bassal de les Màquines vam decidir mullar-nos els peus... aaahhh!!!.... que bona i fresqueta estava l'aigua, quin descans per als nostres peus. Al cap d'una estoneta altres senderistes també van mullar-se els peus.
Poc a poc escomençàren a venir els peixos.... ja sabem com pescar.
Vam estar una estona gaudint dels recursos de la "Mare Natura" i després ens vam alçar, ens vam scar una mica els peus(la roca estava tan calenta que a soles calia posar els peus al terra, i al cap d'uns segons ja estaríen mig eixuts i ja es poden posar els botes).
Quan vam tornar al cotxe ens vam llevar les botes i ens vam posar unes xanclels que duïem per a descansar els peus, encara que la rutas no eren 11km, tal com posava al llibre, sinó 8,5km segons el nostre comptaquilòmretres, però, dóna igual l'important es gaudir de la ruta, de l'experiència... de l'aigua.
Per cert he de destacar que la ruta està molt ben senyalitzada.
0 comentaris:
Publica un comentari