Ruta per Picanya

A Picanya i a les rodalíes hi ha molt de carril bici i molt camins d'horta degut a que es troba dins de l'horta de València. A l'horta de València hi predomina molt el cultiu de cítrics, especialment el taronger i altres cultius de regadiu, com les creïlles. Nosaltres, com que el temps escomença a ser molt benigne hem decidit agafar la bicicleta i fer rutes en bici per Picanya i les rodalíes.



Hui vam eixir de casa per la vesprada i teníem com a propòsit recòrrer-nos tota Picanya, inclósses , el barranc, i el poliesportiu.

Al principi per a calentar-nos vam decidir recòrrer el casc antic de Picanya. Vam calletjear pels carrers antics del poble, que antigament n'eren dos: un era Vistabella, que es trobava al nord del barranc i l'altre, que es trobava a la part sud del barranc perteneixia a Torrent. Però els orígens de Picanya consten d'una alqueria musulmana, que poc a poc es va expandir i va donar lloc a un poble.



Com que era per la vesprada no feia gaire calor, fins i tot duíem un pantaló llarg fi i una samarreta de mànega llarga també fina. Una vegada vam acabar de recòrrer-nos el casc antic vam decidir anar cap a les unifamiliars. Per la zona de les unifamiliar hi ha la piscina coberta de Picanya, inaugurada a l'abril de 2006. Darrere de la piscina hi ha un passeig nou que han fet, també sobre el 2006, que és lineal i va junt al barranc. També hi ha un passeig nou, junt a la part sud del barranc que escomença a unes unifamiliars situades darrere de l'intitut, i aplega fins al casc antic.

Des del passeig que hi ha al darrere de la piscina vam baixar al barranc per unes escales que han fet.

L'any passat també vam baixar al barranc, i al 2008, el 9 d'octubre va ploure moltíssim i va fer que el barranc, -que és la rambla més important que desemboca a l'Albufera de València i està prou contaminada- dugués aigua de part a part de l'amplària, i aquella darrera nit es va produÏr una intensa pluja i també una tempesta elèctrica a la qual hi van caure 15.001 llamps i va fer rècord de llamps caiguts a Espanya.



Al baixar al barranc vam vore tot cobert de vegetació. N'hi havia sobretot canyar, molt de canyar, encara que, a mesura que vam anar direcció al poble vam vore uns prats no molt grans encara que també hi predominava el canyar. Hi anàvem per una pista forestal prou coberta de vegetació. Vam seguir per la pista fins al punt que s'hi va acabar on hi vam donar mitja volta.

Quan vam tornar dalt vam anar al poliesportiu. Vam travessar tot el poble paral·lels a la via de metro. Vam empalmar amb el carril bici que s'endinsava per un jardí amb molta herba i molts arbres que això en estiu és un goig perquè a banda d'això també hi ha una font molt gran i d'altres més xicotetes repardies pels diferents passetjos de Picanya. Vam seguir el carril bici. Vam anar direcció altra volta la poble, però el carril bici després creua el barranc i vam endinsar-nos per un estret camí d'horta que atravessa tota la Partida del Realenc. Vam travessar tota la Partida del Realenc, per un carril bici en pèsim estat. Com que aquest itinerari l'havíem fet muntons de vegades ja estàvem acostumants a aquest tipus de camí el vam travesar sense problemes. Després d'açò, a l'entrada de la Partida de la Martina el carril bici i la carretera es desvíen per davall d'un pont. Jo m'enrecorde, de quan era xicotet que també eixia en bici i no havia que pujar i baixar una rampa, sinó que el camí era pla, però amb motius de l'AVE havíen de fer un pont i la carretera per on antigament anava ja no podia anar aleshores el van tallar i en van fer una carretera nova.

Vam creuar la carretera i vam anar al poliesportiu. El poliesportiu és gran però no està molt ben cuidat, hi ha llocs una mica en runes com per exemple el parc, o bé les graderíes que hi ha a tot el poliesportiu. També la pista d'atletisme està prou deteriorada, la piscina en canvi està més cuidada, degut a que, en estiu, que és quan està oberta s'organitzen moltes coses, com cursets de natació a la vesprada, també hi vam molta gent i es pot passar trnaquil·lament el dia, això si, un diumenge qualsveol no pot haver ningú al poble, en canvi el poliesportiu està abarrotat de gent.

A les hores a les que havíem arribat al poliesportiu no hi havia ningú, pràcticament, vam descansar una mica a les taules que hi ha sota un pinar (artificial) molt alt. Una vegada vam descansar vam decidir tornar al poble i acabr la nostra excursió ja que era prou tard. Vam tornar per on havíem vigut, vam recòrrer el poble i vam arribar a casa nostra.