Amb motiu de que Merche havia organitzat hui una ruta que ja havíen fet, que era la Senda dels lladres (hi ha una altra entrada sobore la ruta, però aquella no està tan completa com aquesta:la senda dels lladres).
Vam quedar a les 9.30 a l'ajuntament de Sagunt. Vam arribar tots bé i puntualment, però hi va haver una cosa amb la qual no contàvem: música de fons, perquè era la Mare de Déu dels desamparats i no fèien més que llançar mascletades, des del castell, s'escoltava tota la mascletà, es més quan nosaltres tres (hui ma mare no podia vindre perquè li feia molt de mal la cama) havíem aparcat el cotxe, de sobte, al costat nostre.. boom!... mascletà, quasi en deixa sord, ràpidament vam obrir la boca, vam tapar-nos les orelles i resistint la mascletà, fins que acabà. A la ruta erem 11 persones: Chon, Merche, Irene, Marta, Marina, Javi, Pedro, mon pare, Lucía i j
Vam iniciar la ruta, en direcció al teatre romà.
Vam iniciar la ruta, en direcció al teatre romà.
Vam pujar per carrers i carrerons de l'antic barri jueu (també hi ha informació a una altra entrada: la marjal del moro i sagunt) fins que vam arribar al teatre. Com que la ruta era circular així que la podíem escomençar per on al principi passa pel poblat íber o bé per on al principi passa per les cases il·legals. Al final vam decidir passar primer pel poblat íber. Abans d'iniciar la ruta Merceh (la guia) ens va avisar de que el tram que anàvem a creuar tenia més merdes que un vàter i un altre també però ja ens avisaria. Abans de tot la "guia" (Merche) ens va conduïr fins a una necròpoli que hi havia prop. Aquesta necròpoli era un antic cementeri de jueus i s'havia trobat fa poc i estàven amb l'excavació.
Quan Merche ens va acabar d'explicar una mica lo de la necròpoli, vam baixar a la pista forestal on hi havia (tal com havia dit Merche) moltes merdes. Poc a poc la estreta pista forestal per la qual anàvem es va convertir en una senda molt estreta i amb molt de matorral:
-Per què he vingut en pantalons curt? m'estic fent mal tota l'estona, tinc les cames aranyades.... si haguera fet cas a ma mare...açò no m'hauria passat.
Aquesta va ser la meua continua lamentacío per no haver fet cas a ma mare, però almenys la ruta no era llarga i iaxò va salvar a les meues cames d'acabar roges de les arrapades.
Vam arribar a un encreuament on hi havia un cartell. Vam anar bordejant el castell per l'SL. Anàvem tota l'estona entre alts matolls i moltes figues paleres. Seguint la senda, marcada amb moltes marques blanques i verdes ens conduia per la carena de la muntanya -com ja he dit- bordejant el castell de Sagunt, que ocupa tota la muntanya.
Vam arribar a un encreuament on hi havia un cartell. Vam anar bordejant el castell per l'SL. Anàvem tota l'estona entre alts matolls i moltes figues paleres. Seguint la senda, marcada amb moltes marques blanques i verdes ens conduia per la carena de la muntanya -com ja he dit- bordejant el castell de Sagunt, que ocupa tota la muntanya.
Hui havia escomençat el dia amb molta boira i no veíem quasi res, perquè era una boira espessa, molt espessa, però el nostre voltant ho podíem vore perfectament tot. Continuàvem la ruta. Anàvem tota l'estona xarrant i de vegades Merche tornava a fer de "guia" i ens explicava alguna cosa rellevant. Vam passar un tram que encara es conserva de l'natiga muralla que, antany rodejava tot el castell de Sagunt, però amb el temps es va anar deteriorant fins al punt en que, després de guerres, diluvis, incendis, etc.. a soles queda aquell xicotet tros d'una gran i llarga muralla. Quan vam arribar al poblat íber vam decidir parar a esmorçar. Era prompte, però com que al poblat s'hi estava còmode i era un dels pocs llocs on es podia menjar còmodament vam decidir parar i així ja hauríem esmorçat i ja podíem aforntar la ruta. La parada no va durar gaire i l'esmorçar no va ser molt, a soles un entrepà xicotet. A l'acabar d'esmorçar vam seguir la ruta sense parar. Vam continuar i vam descendir per una pendent poru pronunciada. Després tot fòren pujàdes i baixàdes, pujàdes i baixàdes...fins que vam arribar a un tram, que està prop d'entrar al poble que anàvem per uns matolls molt alts que eren una mica apegalosos.
Quan vam entrar al poble vam vore unes marques d'SL que s¡endinsàven pel poble, pèro la memòria de Merche va ser molt ùtil ja que allò era un sabotatge i realment la ruta pujava per unes escales, a l'ombra d'uns pins, passava per unes cases completament abandonades i ja veíes les marques altra volta d'SL.
Una vegada vam passar les horroroses cases abandonades. A partir d'ací venia un tram perillós, perquè, abanda de que abans havíem pujat un tram per unes cadenes, ara anàvem al costat d'un tallat i abaix tot eren punxegudes figues paleres així que, el mínim descuit i estas avall. Per sort a ningú li va passar res.
Vam seguir la senda i vam vore una antiga porta... o el que es conserva d'ella. Ací ens vam ffer una foto (o més d'una) i vam seguir. La porta -dintre del que cap- estava molt ben conservada. Vam seguir i ja estàvem quasi al poble. Ara la senda era ja molt plana i quasi no hi havia desnivell...per ara. A mesura que vam avançar cap al poble hi havia cada vegada una mica més de desnivell, però quan vam entrar al poble el desnivell va minvar molt.
Quan vam entrar al poble vam vore unes marques d'SL que s¡endinsàven pel poble, pèro la memòria de Merche va ser molt ùtil ja que allò era un sabotatge i realment la ruta pujava per unes escales, a l'ombra d'uns pins, passava per unes cases completament abandonades i ja veíes les marques altra volta d'SL.
Una vegada vam passar les horroroses cases abandonades. A partir d'ací venia un tram perillós, perquè, abanda de que abans havíem pujat un tram per unes cadenes, ara anàvem al costat d'un tallat i abaix tot eren punxegudes figues paleres així que, el mínim descuit i estas avall. Per sort a ningú li va passar res.
Vam seguir la senda i vam vore una antiga porta... o el que es conserva d'ella. Ací ens vam ffer una foto (o més d'una) i vam seguir. La porta -dintre del que cap- estava molt ben conservada. Vam seguir i ja estàvem quasi al poble. Ara la senda era ja molt plana i quasi no hi havia desnivell...per ara. A mesura que vam avançar cap al poble hi havia cada vegada una mica més de desnivell, però quan vam entrar al poble el desnivell va minvar molt.
Una vegada dins del poble vam voler visitar el teatre romà.
Havíem tardat una hora a completar la ruta. No havia sigut una ruta llarga ni difícil, però almenys hem fet una ruta.
Al teatre Merche ens va dir que la rehabilitació del teatre té la seua utilitat, perquè ens va explicar que abans, quan no estava rehabilitat ella venia a vore algunes actuacions i no s'escoltava res i damunt els seients eren molt incòmodes i la rehabilitació donc fa que es puga escoltar bé des de tots els racons del teatre i que els seients siguen còmodes.
Al teatre vam descansar una mica, perquè ara el sol ja començava a calfar i encara més que s'havia anat la boira, així que el temps ens havia vingut justet.
A l'acabar de visitar el teatre vam voler anar al castell, perquè Mary no l'ahvia visitat mai i el volia conèixer.
Com que no volíem anar al castell per la carretera vam pujar unes escales amb molt de desnivell. Quan vam arribar a dalt havíen posat poc menys d'un metre de ciment per a que no eixirem perquè no sé quina altra funció tindrà. Vam passar la barrera de ciment i vam entrar al castell. No vam entrar tots: Javi, Marina, Irene i Pedro es van quedar fora esperant-nos, segurament perquè no volgríen patir calor ja que la que feia era impressionant.
A l'acabar de visitar el teatre vam voler anar al castell, perquè Mary no l'ahvia visitat mai i el volia conèixer.
Com que no volíem anar al castell per la carretera vam pujar unes escales amb molt de desnivell. Quan vam arribar a dalt havíen posat poc menys d'un metre de ciment per a que no eixirem perquè no sé quina altra funció tindrà. Vam passar la barrera de ciment i vam entrar al castell. No vam entrar tots: Javi, Marina, Irene i Pedro es van quedar fora esperant-nos, segurament perquè no volgríen patir calor ja que la que feia era impressionant.
Degut a la calor no vam visitar tot el castell, perquè l'entrada era graits si no si que el visitàvem.
La baixada del castell la vam fer, un tram per la carretera i un altre per unes escales que baixen al teatre romà. Al baixar, ja vam baixar per un carrer direcció a l'ajuntament. Com que era la Mare de Déu, a Sagunt tots estàven celebrant una festa i anàven molt ben trajeats i de sobte apareixem nosaltres amb els pintes que duïem. Al baixar del tot a l'ajuntament ens vam despedir tots i ens vam anar.
0 comentaris:
Publica un comentari