El naixement del Palància

Com que Merche havia organitzat una ruta al naixement del Palància vam quedar a les 8.30 en la Pinada, a Gilet i sobre les 8.45 que ja estàvem tots vam anar a Begís. Vam inicar la ruta en la casa forestal, passant la Font de "los Cloticos" on hi ha l'embotelladora de Begís que extrau un aigua de molt bona qualitat. Al principi vam tenir un xicotet problema amb els cotxes i es que, com que a la pista forestal hi havíen uns caballons doncs aparcar ens va costar una mica (en general). Vam escomençar la ruta. Èrem 19 persones entre adults i xiquets. Al principi anàvem per una àmplia pista forestal dintre d'un pinar on també hi havíen altres tipus d'arbres com savines i cipressos A l'arribar a l'encreuament on eixia, per una banda el PR que anava al Barranc del Resiner i l'altre camí que anava al naixement del Palància . A mesura que ens vam anar apropant al riu Palància vam haver de creuar el Barranc del Resiner i com que duïa una mica d'aigua vam haver de creuar-lo per unes branques grosses d'arbres i per unes pedres que havíen col·locat. Vam haver de fer una mica d'equilibri per tal de no caure i mullar-nos els peus. Ací no es va mullar ningú els peus, però a la tornada ja no ens importava tant mullar-nos o no els peus.

De seguida vam haver de creuar el riu Palància també mitjançant branques i pedres que havíen col·locat. Poc a poc, seguint per una senda entre matolls, bancals abandonats,pins i una mica d'aigua, paral·lela al riu Palància, vam escomençar a contemplar l'estret del Coscojar lloc on naix el riu Palància que baixa fins a Sagunt on desemboca formant un xicotet delta.

Seguint per la senda vam arribar al riu Palància el qual vam haver de remuntar-lo pel propi riu botant per les roques que hi havíen. Mentre remuntàvem el riu evidentment ens vam mullar una mica, però al nostre voltant hi havia una vegetació inexpugnable hi havía molt matollar amb un verd molt intens i molt bonic. Allí era pràcticament impossible fer una senda per enlloc únicament havíem de travessar tot el riu que, per cdert duïa prou aigua encara que uns mesos enrere n'havia dut més degut a que en març havia plogut prou.

Després d'estar una estona fent piruetes i acrobàcies per a no caure vam arribar a l'estret del Coscojar, el naixement del Palància. A l'esquerra vam vore com eixia una mica d'aigua; era el vertader naixement del riu Palància l'estret en teoria és un barranc que afluenta al riu Palància i en èpoques de pluja alimenta en grans quantitats d'aigua al riu Palància.

Poc a poc ens vam endinsar a l'estret del Coscojar. Aquest estret era molt profund i prou estret amb forts desnivells, dalt del tot hi ha un gran i extens carrascal combinats amb pins i savines en menor quantitat. Seguint per l'estret vam haver d'escalar per esbaradisses roques i algunes d'elles molt altes i on vam haver d'usar una corda que s'havia dut Merche per ajudar a pujar a algunes persones, també vam haver de creuar basses d'aigua estancada ponsant pedres per poder passar i també vam haver d'usar un pal per mantnir més l'estabilitat, altra de les coses que vam haver de fer va ser botar alguns rierols, de pedra un pedra amb un risc màxim de posar el peu l'aigua. Com que èrem molt i cadascú anava al seu ritme, doncs vam haver de fer algunes parardes per esperar reagrpuar-nos. Després de travessar una barbaritat d'obstacles que van posar molta emoció a la ruta, vam escomençar a caminar per terreny més pla, encara així vam haver d'escalar unes roques fins que, poc a poc vam eixir de l'estret i des d'ací ja tot era més pla i pedregós i amb molta més vegetació.

Només eixir de l'estret vam parar a esmorçar. A lloc que vam parar a esmorçar, prop hi havíen uns fòssils d'uns mol·luscos semblats als caragols, però molt més grans. Estàven solidificats a la roca i també hi havíen en algunes roques marques de la closca d'aquesta mena de caragols. A l'acabar d'esmorçar vam seguir una mica per tal de vore si trobàvem un "caché" que havia allí amagat, desafortunadament no el vam trobar.

El barranc pel qual caminàvem estava ple de vegetació i hi havíne molts arbres fins i tot pareixia que havíem abandonat el barranc i estiguerem a punt d'endinasr-nos al bosc.

Vam seguir una mica més mirant de vore si podíem trobar un camí de tornada a la Font de los Cloticos sense haver de tornar per l'estret del coscojar, però com que no ho sabíem molt bé vam decidir tornar pel mateix lloc .

La tornada va ser prou ràpida ja que haviam molt d'overbucking de la gent que hi havia.

Durant la tornada vam anar prou dispersos menter recorríem l'estret ja que, com he dit abans èrem molta gent i cadascú anava al seu ritme. La baixada per l'estret no era tan cosotosa això si en alguns lloc de molta pendent de no ser perquè m'havíen ajudat jo hauria posat el peu als nombrosos bassals que normalment estan al lloc més inesperat. Baixant per l'estret ens vam trobar a moltíssims senderistes el que va fer que a l'estres hi hagués overbucking. Segons Merche açò pareixia el carrer Colón de València, faria falta un policia per a regular el trànsit.

Poc a poc vam eixir de l'estret i de seguida vam remuntar el riu. Ací va escomençar el meu rècord xafant aigua ja que mentre remuntàvem el riu vaig xafar l'aigua vàries vegades i cadascuna en una postura diferent encara que a la tornada em donava una mica igual mullar-me que no, ésm és un home ens va dir que era millor mullar-se els pantalons que caure's ja que caure's fa molt més de mal que mullar-se que, com que estem pràcticament a l'estiu ja no importa tant.

Quan vam agafar la senda que tornava ja cap als cotxes vam decidir fer-nos una foto les poques persones que èrem en un gran arbre i ací va ser quan Pedro es va deixar la corda que havíem utilitzat per a ajudar a la gent en alguns llocs de l'estret del Coscojar, però no es va donar ningú compte. Vam seguir i a l'arribar al riu Palància per a creuar vam reagrupar-nos una mica. Vam creuar el riu i de seguida el Barranc del Resiner. On escomençava la pista forestal Pedro es va adonar de que s'havia deixat la corda així que Javi i ell van anar a buscar-la mente els demés ens vam quedar xarrant.

Quan van tornar tots plegats vam tornar als cotxes i ens vam despedir. Jo, amb les botes completament mullades de seguida em vaig posar les xancles i vam baixar a Sagunt per a dinar a casa dels nostres iaios.