La Presa dels Estrets

El diumenge en teoria havíem de cumplir el tòpic de fer una ruta curta de matí i anar a dinar a casa dels iaios. Però hiu no fou així. La nit anterior, com que de matí volíem anar a la platja i a la volta fer una ruta vam trobar una curta ruta a Montanejos i, aprofitant que per allí passa el riu Millars i hi ha unes piscines naturals termasls que tenen al llarg de l'any una temperatura constant de 25º doncs, com no, vam decidir anar-hi.

Vam quedar a casa dels nostres iaios a les 9.15 del matí, però no va poder ser així ja que pel camí hi havia molt de trànsit i ens vam retrasar una hora, encara així no ens vam desaminar en cap moment i vam fer camí cap a Montanejos.

Vam pujar cap a Jèrica, Caudiel, Montán, des d'on podíem contemplar, alt i imponent, el colós del Penyagolosa que és una de les últimes estribacions del Sistema Ibèric, més concretament del Massís de Javalambre, intentant tocar el cel amb totes les seues forçes. Malgrat la seua rellevància i la seua intimidadora forma és una xicoteta muntanya, que no arriba, ni de bon tros als 2.000 m, malgrat tot açò cal destacar que l'imponent Massís del Penyagolosa és el lloc on més neva de tota la comunitat i alberga una gran varietat d'espècies d'arbres i plantes que, normalment es troben a regions molts més nòrdiques i plujoses que el Penyagolosa, però malgrat aquestos fets el Penyagolosa ha aconseguit albergar tanta riquesa ecològica i un alt valor ecològic que va ser denominada Penya Golosa ja que moltíssim i golosos botànics viatjàven des de molt lluny per tal de contemplar i analitzar les esècies ecològiques que alberga aquest imponent massís.

Un altre nóm que és donà al Penyagolosa, fou la Penya Colossa degut a les seues parets rocoses que hi ha a la muntanya i fan que impose molt més, a banda dels eues gran i ininterrumpits boscos mixtos, de roures, pins de moltes varietats, carrasques, faigs, etc....

Finalment vam arribar al poble de Montanejos per on passa el GR-7 i s'uniex el GR-36 amb el GR- 7. Abans de baixar a la Font de Banys vam fer una parada a una panaderia per tal de comprar algunes coses ja que s'ens havia oblidat el pa i unes coses.

Quan vam baixar a la Font de Banys vam descarregar-ho tot, vam preparar-nos la motxilla(com sabíem que a soles anàven a ser 3 km, que equivaldria una hora ens vam dur dues ampolles d'aigua), vam esmorçar i vam escomençar a caminar.

Com que a Lucia li feia mal el cap i la panxa ella no va venir ni tampoc la meua iaia, ja que tenia una pròtesi al genoll i no podia caminar per terrenys irregulars i aquesta senda tenia algunes rampetes que teníen el seu desnivell, a banda que havíem de salvar alguns obstacles a la senda com; arbres caiguts, bancals, plantes que intenten barrar el camí, roques en mig del camí, sèquies,etc..

Abans d'arribar a la presa ens vam desviar uns 50 m per vore l'Abric de Rufino on tenia molt bones vistes a tot el paisatge que hi ha als voltants de Montanejos. L'abric era molt xicotet, però era prou interessant voer com els èssers humans havíen aprofitar fins a la mínima cova que hi hagués per tal d'aconseguir un refugi, una casa.

Després de visitar l'abric vam seguir per una xafada senda cap a la Presa dels Estrets.

Al principi passàrem per uns antics bancals abandonat on encara hi quedàven les antigues oliveres, però les pins i les flors començàven a cobril aquelles zones que antigament havíen estat dedicades a l'agricultura i d'ací uns anys ja hi haurà quasi un bosc que amague els antics i vells bancals els quals no es troben a totes bandes. Al País Valencià possiblement siga el lloc on més hi ha perquè els valencians des de sempre hem sabut aprofitar fins la mínia gota d'aigua que caia al terra per això hi ha tantes preses i tantd bancals, per aprofitar l'aigua ja que ací no plou sempre i a soles ho fa en periodes determinats i d'una manera brutal, que provoca el creixement brutal dels rius i a arrel d'açò les innundacions que han sigut moltes les que s'han produït degut al fenòmen de "la Gota Freda". Després de travessar els anitcs però persistents bancals, vam endinsar-nos en un xicotet pinar, però en el qual també notàvem la presència de xops i una mica de canyar degut a la proximitat al riu Millars que escomençava a baixar el seu nivell del caudal degut a que escomençava a entrar en el dur estiatge que pateixen els rius a la conca del Mediterrani.

En escassos minuts vam arribar a la xicoteta Presa dels Estrets en la qual no hi havia ningú del personal. A la presa vam fer fotos i vam seguir. Vam pujar unes escales, vam pujar i baixar una gran roca que havia plantada en mig del camí. Vam seguir la sinuosa senda per la qual, degut a que travessava molt de matollar, ens vam arrapar cames i braços,també vam travessar un túnel molt fosc, però com que es podia vore el final del túnel no vam necessitar llanteres per passar. Al final vam arribar als estrets.

Hi ha un tram en el qual s'acaba la senda és, doncs, on s'acaba la ruta i hi ha que donar mitja volta.

Doncs, ací, al final de la ruta, on s'caba la senda, mentre mon pare i jo miràvem de vore si es podia continuar, però hi havíem molts albarzers i vam decidir que millor no continuar, ens vam trobar al cosí de ma mare. Ens el vam trobar vestit de "dominguero", amb banyador i sandàlies (crec que, per la senda, l'haurà passat prou mal degut al matorral i les herbes).

Després de visitar els estrets vam donar mitja volta i vam anar cap a la Font de Banys. Vam tornar ràpidament i en mitja hora ja estàvem al passeig asfaltat de camí a les taules on ens esperàven Lucia i la meua iaia. Com que teníem calor i mon pare i jo volíem banyar-nos al riu caminàvem una mica de pressa, però ma mare i mon iaio que no volíen banyar-se doncs es distraíen en qualsevol cosa; observant els peixos, observant les aus, etc... No vam tardar gaire en arribar a la nostra taula. De seguida vaig pujar al cotxe, em vaig posar el banyador, vaig baixar i em vaig banyar al riu.

Brrrrrrrrrrrrrr!!!

Què freda estava l'aigua. Al principi vaig estar caminant una estona pel riu, riu avall, perquè on estava on hi havia gens de profrunditat així que

M'estava fent molt de mal als peus perquè estava caminant per pedres fisn que vaig arribar a una zona més profunda on hi havia sorra i ja no em feien mal els peus. Vaig adintrar-me en aquella zona profunda. A mesura que avançava cada vegada els meus peus tocàven menys el terra fins al punt de que ja no podia tocar-lo així que per a intentar-fer me una idea de la seua profunditat vaig impulsar-me cap avall i el terra el tocava molt difícilment així que em vaig fer una idea de que el riu, en aquest tram es veu que és molt profund per això la gent de la zona es puja a una roca molt alta que hi ha al costat d'esta zona i es llançen, però jo això no ho veig molt segur perquè si calcules mal et pots estampar contra tota la roca.

Lucia ja feia estona que s'havia banyat al riu per això quan vaig arribar ella ja no tenia fred, no com jo.

Lucia i jo vam estar jugant una mica al riu que té unes aigües molt netes i cristal·lines (a no ser que hihaja llocs on no es cristal·lina i es perquè o bé hi ha molta profunditat, o bé hi ha molta gent i al caminar alçen sorra i molsa).

De seguida ens van cridar per dinar. Vam dinar molt bé i molt agust. Després vam descansar una mica per tal de baixar el dinar i jo, com que el cel s'havia ennubolat pertètuament i això va fer que escomençava a fer una mica de fred així que vaig pujar al cotxe, em vaig lllevar el banyador i em vaig posar el pantaló.

Quan vaig baixar vaig descansar una mica, vaig estar xarrant amb mon pare. Com que em feia una mica de mal la panxa vaig estar sentat en una cadira descansant, fent fotos, etc...

Com que Lucia i jo havíem d'estudiar perquè ara tením molts exàmens i són molt difícls així que sobre les cinc vam tornar a Picanya per a estudiar. Així que, ho vam recollir tot, ho vam carregar al cotxe i vam tornar a Picanya.