de matí, a les onze, però al principi vam aparcar en un lloc o
n anava el PR-V 291 que eixe no el teníem pensat fer.Al final ens vam aclarir i vam escomençar la ruta on deia: a la Font dels Chorros.
De seguida vam arribar al motor i el creuàrem per una pasarel·la. Al matí no feia gaire calor, però sobre les dotze i la una de la vesprada és quan més calenta el sol. Vam seguir per una pista forestal paral·lela al riu Túria. Vam seguir per la sinuosa pista qu
e travessava grans canyars i es dirigia a la central elèctrica de Gestalgar. A l'arribar a la central elèctrica de Gestalgar vam vore, a l'altra banda del riu el nsotre camí de retorn al Motor. Seguirem per la pista forestal que serpentejava costa amunt cap a la Penya Maria, el nostre principal objectiu. Ens vam desviar momentàneament de la pista per tal de visitar el bell paratge de la Font del Morenillo. El paratge d'aquesta font de dóna lloc a un riero
l que, a pocs metres afluenta en el riu Túria, és un bosquet de gran figueres, alguns pins, també molta molsa i també un gran nombre de xicotetes falgueres. Seguint una mica el rierol riu avall es podia contemplar que aquest havia donat lloc a un xicotet prat d'herba tendra i fresca. A la font havíen col·locat unes pedres de manera que formen una balsa per a que, a l'estiu s'hi quede una mica d'aigua i la gent s'hi puga mullar els peus. De seguida vam remprendre el camí que de seguida es convertia en senda, una senda que travessava les carenes de les muntanyes que s'estàven recuperant d'un brutal incendi ocorregut anys enrere.
Al principi anàvem una mica lents, però a l'acabar d'esmorçar, que va ser davall d'un pi prop de la Penya Maria, vam escomençar a agafar forçes.
De seguida vam agafar el sender que puja a la Penya Maria. El sender forma part del mateix PR, però no està molt ben marca, encara així no hi ha cap problema de pèrduda ja que la Penya Maria es troba a escassos metres, això si, hi ha prou de desniv
ell, sobretot a l'ultim tram on vam deixar baix les motxilles i vam escalar una mica per arribar al cim de la Penya Maria des de la qual vam vore el camí de tornada, el canó del riu Túria, Chulilla, i el coll de Cherales.
ell, sobretot a l'ultim tram on vam deixar baix les motxilles i vam escalar una mica per arribar al cim de la Penya Maria des de la qual vam vore el camí de tornada, el canó del riu Túria, Chulilla, i el coll de Cherales. Després de descendir de la Penya Maria vam agafar la senda que va cap al B
alneari de Fuencaliente. La senda sinuosa, serpenteja entre alguns joves pinars que estan regenerant a zona de -com a he dit abans- un brutal incendi que va asolar la zona, de fet, encara hi ha muntanyes a les qual encara tarda una mica a crèixer la vegetació. De seguida, després d'eixir d'un xicotet pinar que va reisitir l'incendi vam arribar al punt on trobem la variant del PR que baixa a la Presa Vella i que està marcat com si fos un SL sense ser-ho. Nosaltres vam seguir recte i vam anar en direcció al Balneari de Fuencaliente. La senda serpentejava ara entre antics bancals adaptant-se a la forma del terreny. A aquest tram es normal notar que la presència de marques del PR és pràcticament inexistent i això es perquè a soles hi ha una única senda i no els fa falta marcar-ho tant.
alneari de Fuencaliente. La senda sinuosa, serpenteja entre alguns joves pinars que estan regenerant a zona de -com a he dit abans- un brutal incendi que va asolar la zona, de fet, encara hi ha muntanyes a les qual encara tarda una mica a crèixer la vegetació. De seguida, després d'eixir d'un xicotet pinar que va reisitir l'incendi vam arribar al punt on trobem la variant del PR que baixa a la Presa Vella i que està marcat com si fos un SL sense ser-ho. Nosaltres vam seguir recte i vam anar en direcció al Balneari de Fuencaliente. La senda serpentejava ara entre antics bancals adaptant-se a la forma del terreny. A aquest tram es normal notar que la presència de marques del PR és pràcticament inexistent i això es perquè a soles hi ha una única senda i no els fa falta marcar-ho tant.Durant aquest tram vam vore diferent caus d'animals i això vol dir que hi ha animals i poden haver caçadors i animals corrent entre els matolls encara que a aquelles hor
es no crec que tingueren moltes ganes degut a que feia una calor impressionant.
es no crec que tingueren moltes ganes degut a que feia una calor impressionant.Quan nosaltres vam travessar aquesta zona feia molta calor perquè era l'una de la vesprada i és sobre aquestes hores quan més calor fa.
A l'arribar al coll de Cherales vam poder vore la foia de Cherales on hi ha plantat a tota la foia un extens camp de tarongers que destaquen molt visualment. Vam seguir la senda que aquesta vegada era molt recta i vam arribar al punt on s'ajunten els termes de Ges
talgar, Chulilla i Sot de Chera i per això havíen posat un molló amb una creu de ferro rovellada. La senda després baixa cap al riu Sot, afluent del riu Túria, i cap a la fincs Cherales. Quan arribàrem a la porta de la fincs Cherales vam vore una àmplia pista que baixa al riu Sot i després empalma amb la carretera. Nosaltres vam seguir aquella enorme pista.
talgar, Chulilla i Sot de Chera i per això havíen posat un molló amb una creu de ferro rovellada. La senda després baixa cap al riu Sot, afluent del riu Túria, i cap a la fincs Cherales. Quan arribàrem a la porta de la fincs Cherales vam vore una àmplia pista que baixa al riu Sot i després empalma amb la carretera. Nosaltres vam seguir aquella enorme pista.Quan vam descend
ir al riu Sot vam vore un gran ecosistema i un alt valor ecològic degut a l'immensa quantitat de vegetació que hi havia. També l'aigua del riu era molt neta, malgrat que el riu no fós gaire caudalós. Després de travessar el riu vam seguir la pista que ascendia, ascendia, justament quan més calor feia de tot el dia. No feiem més que suar i suar i vinga a caminar i a caminar. Al riu ens vam mullar una mica la cara i els braços encara que de poc ens va servir perquè tanta era la calor que feia que de seguisa s'ens va eixugar la pell. Vam seguir per la pista que ascendia en direcció a la carretera. La pista que serpentejava acoplant-se a la forma del terreny ens va dur fins a la carretera. Per la carretera no vam estar caminant gaire ja que de seguida vam descendir en direcció al Balneari de Fuencaliente.
ir al riu Sot vam vore un gran ecosistema i un alt valor ecològic degut a l'immensa quantitat de vegetació que hi havia. També l'aigua del riu era molt neta, malgrat que el riu no fós gaire caudalós. Després de travessar el riu vam seguir la pista que ascendia, ascendia, justament quan més calor feia de tot el dia. No feiem més que suar i suar i vinga a caminar i a caminar. Al riu ens vam mullar una mica la cara i els braços encara que de poc ens va servir perquè tanta era la calor que feia que de seguisa s'ens va eixugar la pell. Vam seguir per la pista que ascendia en direcció a la carretera. La pista que serpentejava acoplant-se a la forma del terreny ens va dur fins a la carretera. Per la carretera no vam estar caminant gaire ja que de seguida vam descendir en direcció al Balneari de Fuencaliente.En teoria ara el PR pujava per la presa de Chulilla sense passar pel balneari, però com que nosaltres volíem descansar una mica i ja depàs comprar una mica d'aigua ens vam desviar cap al balneari seguint la pista forestal. Al balneari hi havia un bar i allí ens vam prendre un refresc i vam compra
r tres ampolles d'aigua d'1l. a l'acabar vam torna
r a la presa, la vam pujar per unes escales on hi ha una barana que està solta i rovellada i vam pujar a dalt. La presa feia anys que estava abandonada i per tant estava prou rovellada. Ací havíem d'anar amb una mica de compte ja que, malgrat que el mur estigués en bones condicions la resta no ho estava. Només vam pujar a la presa vam haver de baixar per un alrte lloc. Al principi vam baixar escales i després vam passar per un caminet molt estret que al davall hi havia una caiguda d'uns 30 metres i també vam baixar per unes anelles metàl·liques i ja vam arribar a terra ferma després de passar per tota la presa. Seguint el camí 
vam passar a prop d'un xalet i de sobte va 
passar un cotxe, però no ho vam vore molt bé ja que amb tota la polseguera que va alçar no ho vam poder vore. Seguint la pista vam arribar a un encreuament de PR per una banda hi havia el 76, per una altra el 324 i per una altra banda el 290, el que havíem de seguir. Vam seguir per una pista forestal que anava integrada a un canal que havíen fet que naixia a la presa de Chu
lilla. Per ací vam anar buscant algun lloc amb ombra per a dinar ja que era ja hora de dinar. Després d'exir 
del canal vam trobar un lloc davall un pi on vam poder dinar. Vam dinar l'entrepà que duïem, una mica de fruita i de seguida vam seguir caminant per la pista i només passar la fabrica de Corindón vam vore un cotxe que s'havia quedat parat degut a que la pista estava prou empinada en aquell tram damunt és molt pedregosa, el cotxe tenia la tracció a les rodes delanteres i eixes rodes no teníen pràcticament dibuix i estàve
n prou desunflades així que vam perdre uns vint sagrats minuts intentant fer pujar un cotxe que era impossible perquè per molt esforços que vam fer no ho vam poder aconseguir això mon pare va estar a punt de pujar el cotxe.
r tres ampolles d'aigua d'1l. a l'acabar vam torna
r a la presa, la vam pujar per unes escales on hi ha una barana que està solta i rovellada i vam pujar a dalt. La presa feia anys que estava abandonada i per tant estava prou rovellada. Ací havíem d'anar amb una mica de compte ja que, malgrat que el mur estigués en bones condicions la resta no ho estava. Només vam pujar a la presa vam haver de baixar per un alrte lloc. Al principi vam baixar escales i després vam passar per un caminet molt estret que al davall hi havia una caiguda d'uns 30 metres i també vam baixar per unes anelles metàl·liques i ja vam arribar a terra ferma després de passar per tota la presa. Seguint el camí 
vam passar a prop d'un xalet i de sobte va 
passar un cotxe, però no ho vam vore molt bé ja que amb tota la polseguera que va alçar no ho vam poder vore. Seguint la pista vam arribar a un encreuament de PR per una banda hi havia el 76, per una altra el 324 i per una altra banda el 290, el que havíem de seguir. Vam seguir per una pista forestal que anava integrada a un canal que havíen fet que naixia a la presa de Chu
lilla. Per ací vam anar buscant algun lloc amb ombra per a dinar ja que era ja hora de dinar. Després d'exir 
del canal vam trobar un lloc davall un pi on vam poder dinar. Vam dinar l'entrepà que duïem, una mica de fruita i de seguida vam seguir caminant per la pista i només passar la fabrica de Corindón vam vore un cotxe que s'havia quedat parat degut a que la pista estava prou empinada en aquell tram damunt és molt pedregosa, el cotxe tenia la tracció a les rodes delanteres i eixes rodes no teníen pràcticament dibuix i estàve
n prou desunflades així que vam perdre uns vint sagrats minuts intentant fer pujar un cotxe que era impossible perquè per molt esforços que vam fer no ho vam poder aconseguir això mon pare va estar a punt de pujar el cotxe.Al deixar enrere als francesos diguent-los que anàren a Chulilla per la pista forestal i que demanàren ajudar perquè sinó no anàven a poder fer res ja que no s'havíen el movil per si els passava alguna cosa com aquesta justament.
De seguida vam travessar un immen canyar i en un moment vam arribar a la presa Molina que serveix per a canalitzar prou aigua del riu Túria i dur-la mitjançant un canal a la central elècrtica de Gestalgar on és tornada al riu.
Ací a la presa vam havder de caminar uns metres pel mur de contenció del canal fins que aquest va escomençar a circular subterràniament. La senda suficientment marcada criculava entre densos coscollars fruit de les antigues poblacions de carrasques que pobl
aeren la zona i que, degut als incnedis van morir totes sota les flames abrusadores del fo
c. Per aquesta senda ens vam fer algunes ferides, especialement a les cames i als braços degut a que les fulles dels matollars punxen molt.
aeren la zona i que, degut als incnedis van morir totes sota les flames abrusadores del fo
c. Per aquesta senda ens vam fer algunes ferides, especialement a les cames i als braços degut a que les fulles dels matollars punxen molt.Poc a poc, ens vam anar endinsant al canó del Túria. La senda anava paral·lela a la paret del canó i al riu Túria per la seua banda esquerra. Mentre anaàvem per la senda en alguns tram vam necessitar l'ajut d'unes cadenes que havíen col·locat ja que la senda era molt estreta i havia una forta caigua al riu ja que aquesta ruta passa per zones prou aères com aquesta, la zona del canal de la presa Molina i la zona de la presa de Chulilla.
Poc a p
oc vam anar descendint cap al llit del riu, però, com bé deia a les instruccións que duíem als fulls de la pàgina oficial de Gestalgar només baixar al llit havíem de tornar a pujar ja que la 
senda al baixar hi ha una de color blanc a la dreta, però, en canvi la senda de l'esquerra és per la qual, en teoria va el PR. Sense cap problema vam continuar el PR i entre esgarrades i ferides vam arribar a la boca de respiració del canal de la presa Molina i seguint més vam descendir a la presa vella que es va tancar al 1919 per haver hagut un fall a les comportes i va estar a punt de rebentar. De la presa encara s'hi conservàven algunes coses -dintre del que cap- ja que duu quasi 100 anys abandonada i exposata a innundacions, riudades, et
c...Ací el camí es conv
ertia en pista forestal. Ací vam vore unes marques d'SL provinents de la variant del PR que s'incorporàven al vertader. Seguint la pista vam desviar-nos un moment (que es va fer llarg) a la font de la Penya Maria on s'hi vam banyar e
ls peus i vam creuar el riu descalços, ja que el riu no tenia gaire profunditat. A la font hi havia molta gent banyant-se al riu i passant allí el dia. Després de descanar una mica al riu vam remprendre la ruta fins al Motor per a tornar a descansar.
oc vam anar descendint cap al llit del riu, però, com bé deia a les instruccións que duíem als fulls de la pàgina oficial de Gestalgar només baixar al llit havíem de tornar a pujar ja que la 
senda al baixar hi ha una de color blanc a la dreta, però, en canvi la senda de l'esquerra és per la qual, en teoria va el PR. Sense cap problema vam continuar el PR i entre esgarrades i ferides vam arribar a la boca de respiració del canal de la presa Molina i seguint més vam descendir a la presa vella que es va tancar al 1919 per haver hagut un fall a les comportes i va estar a punt de rebentar. De la presa encara s'hi conservàven algunes coses -dintre del que cap- ja que duu quasi 100 anys abandonada i exposata a innundacions, riudades, et
c...Ací el camí es conv
ertia en pista forestal. Ací vam vore unes marques d'SL provinents de la variant del PR que s'incorporàven al vertader. Seguint la pista vam desviar-nos un moment (que es va fer llarg) a la font de la Penya Maria on s'hi vam banyar e
ls peus i vam creuar el riu descalços, ja que el riu no tenia gaire profunditat. A la font hi havia molta gent banyant-se al riu i passant allí el dia. Després de descanar una mica al riu vam remprendre la ruta fins al Motor per a tornar a descansar. La pista forestal de seguida la vam abandonar i vam agafar un sender que travessava un gran canyar. La senda estava, a tram, molt ben cuida
da fins i tot l'havíen
posat a
lgunes barreres. En poc de temps vam arribar a la font de Sant Joan, una font que de seguida afluenta al riu Túria. Durant el nostre recorregut per aquesta senda vam vore diferents rierol que de seguida afluentàven al riu Túria. Poc abans d'arribar al municipi de Gestalgar vam vore un cartell que deia: "Aqüeducte de la Penya Maria" Volíem anar, però com que estàvem molt cansats ja que duíem als nostes peus 17km doncs no ens abellia anar ja que tampoc sabíem a quina distància estava ni res així vam seguir el PR fins arribar al Motor on ens vam mullar els peus....brrrr!! Que freda estava l'aigua!! encara així no vam treure els peus ja que açò era un luxe per als nostres peus. Després d'estar una bona estona descansant vam decidir tornar al cotxe per anar de camí ja a casa.
da fins i tot l'havíen
posat a
lgunes barreres. En poc de temps vam arribar a la font de Sant Joan, una font que de seguida afluenta al riu Túria. Durant el nostre recorregut per aquesta senda vam vore diferents rierol que de seguida afluentàven al riu Túria. Poc abans d'arribar al municipi de Gestalgar vam vore un cartell que deia: "Aqüeducte de la Penya Maria" Volíem anar, però com que estàvem molt cansats ja que duíem als nostes peus 17km doncs no ens abellia anar ja que tampoc sabíem a quina distància estava ni res així vam seguir el PR fins arribar al Motor on ens vam mullar els peus....brrrr!! Que freda estava l'aigua!! encara així no vam treure els peus ja que açò era un luxe per als nostres peus. Després d'estar una bona estona descansant vam decidir tornar al cotxe per anar de camí ja a casa.
0 comentaris:
Publica un comentari