GR-7: El Riu Carbo

Hui, al ser festa nacional, quasi tots els llocs estaríen tancats així que no podríem fer res, per tant, anit planejàrem una ruta en Villahermosa del Rio, al Massís del Penyagolosa.

Villahermosa del Rio estava lluny i hui anava a fer calor iaxí que ens alçàrem a les 5.30 del matí i eixirem de Picanya a les 7.00.

A les 8.30 ja estàvem a Villahermosa del Rio.

Hui anàvem a estrenar el GPS que s'havíem comprat. Al principi ens embolicàrem molt en el poble, però conseguirem trobar el GR-7, el qual havíem de seguir en pràcticament tot el recorregut.

Entre camps de culti

us una pista asfaltada descendia fins a l'eixut llit del riu Carbo, després ascendia cap al Mas de Borrás. Allí seguirem l'eixut curs del riu Carbo.

El riu Carbo tenia el llit completament eixut, però uns centenar de metres riu amunt trobàrem un mur de contenció que contenia l'aigua i feia qie eixira molt poca.

Seguirem el curs del riu sense pèrduda, paral·lels a antics bancals i al riu. Pel camí trobàrem pozes precioses, amb aigües molt cristal·lines i peixos nadant en l'aigua.

El GR-7 estava molt ben marcat, però a l'arribar a un murete on la senda ascendeix hi ha una marca pintada a l'altra banda de riu i fa atravesar-lo per un murete. Nosaltres seguirem eixes marques i ens conduírem per una senda que seguia el curs del riu i al final es perdia. Mentre seguíem aquella senda haguerem de creuar vàries voltes el riu per unes pedres, estàvem molt emboliats, però al final donàrem mitja volta i ascendirem per la senda.

Aquesta senda estava molt més xafada, degut a que aquesta ruta la coneix i la fa tothom. La senda està una mica ausent d'arbres, encara que pareix una ironia, perquè al voltant tot és un bosc de pins.

Seguint el GR-7 entre bancals abandonats. Ens trobàrem a una parella que venia de tornada. De seguida arribàrem al Mas de Roncales on hi ha un bar i un alberg i també prepàren menús i es reserva amb 3 hores d'antelació, la llàstima es que estava tancat per reformes.

Seguirem el GR que ens conduí a una àmplia pista de terra on hi havia un xicotet aparcament.

La pista de terra seguia entre un pinar, era prou àmplia i de seguida ens desviàrem per una senda molt ben definida.

Caminàvem ràpidament i estàvem ansiosos per aplegar al naixement del riu Carbo. La senda, travessava un pinar prou dens, però després estava lliure de tot tipus d'ombra tenia unes vistes dels estrets del Carbo impressionants. Des de la senda podíem vore els estrets del riu Carbo i eren impressionants. La senda al final descendia molt fins al llit del riu Carbo, ple d'herbes xops i alguns pins, però sobretot herba. El GR d'adentrava al llit del Carbo i a l'haver un canó allí ens proporcionava molta ombra. El GR ens feia creuar el riu vàries voltes per roques i pedres com poguerem. A voltes , degut a la forma de les pedres era una mica difícil travessar el riu, però per sort no ens caiguerem en cap moment.

El GR després de travessar el riu vàries voltes ens conduía per antigues masies abandonades i per antics bancals.

Era molt agradable caminar al costat d'aquells bancals, perquè hi havíen alguns arbres que proporcionàven ombra, a voltes anàvem cara al sol, però no feia molta calor, per a ser estiu.

Seguint aquest camí arribàrem a una xicoteta explana on hi havia un mas i una xopera no molt gran però ens donava molta ombra. A partir d'ací la cosa es complica. Haguerem de pujar per una senda molt pedregosa que ens va agotar molt, perquè el continu zig-zag es feia interminable. Al final arribàrem a una explanada plena d'antics bancals i sense pràcticament arbres. La senda era estreta, però ben definida. Arribàrem a una bifurcació, ací ens embolicàrem una mica perquè havíen dues sendes igual d'estretes i igual de definides, una -la de la dreta- és la del GR-7 i l'altra és una que no estava marcada com que teníem el dutbe agafàrem la senda per la qual anava el GR-7. Seguint el GR anàvem paral·lels a uns antics bancals i la mateixa vegada damunt d'uns antics bancals. Pel camí comprovàrem que les dues sendes arribàven al mateix lloc i donava igual anar per un lloc que per altre. Seguirem el GR i trobàrem un cartell molt ben decorat que ens inicava el desviament a la cascada. Seguirem aquella senda entre carrasques i trobàrem moltes masíes i massos i tots abandonats. La senda anava a parar a un encreuament de sendes. Nosaltres per intuïció (ja no fèiem cas al GPS, total, per a què si la cascada estava al costat nostre) agafàrem sendes en direcció a unes cascades que les veíem. A l'arribar a unes cascades xicotetes Lucia ens va avisar de que més amunt hi havia una preciosa poza i una gran cascada. Ràpidament escalàrem unes roques i accedirem a aquella poza on hi havia una alta cascada (relativament). Quan aplegàrem a la cascada, com que duíem el banyador posat ens llevàrem la motxilla i la roba, agafàrem les xancles i ens llànçàrem a l'aigua.

L'aigua estava literament congelada, estava en estat líquid, però crec que si no e congelava es perquè estpavem en estiu, però estava geladíssima, tant que vam estar a punt de no entrar menys els peus, però arribà un xicotet grup organitzat del Mas de Borrás on el guia i algun altre excursionista es llançàren a l'aigua sense pensar-s'ho. Nosaltres al final s'animàrem i ens llançàrem a l'aigua. Dintre d'aquella aigua jo -almeny- no notava les cames ni tampoc els braços. La sensació d'estar dintre d'aquella poza era singular, mai m'havia banyat en una aigua tan freda com aquesta i crec que tampoc em tornaré a banyar.

Després de banyar-nos, ens secàrem, i almorçàrem. Després ens vestirem i tornàrem enrere. Al principi tinguerem uns problemes en el GPS però els conseguirem solucionar el problema. Baixàrem ràpidaemt aquella pedregosa senda, que pareixia una xicoteta torrentera. Arribàrem a aquella esplanada on estava aquell mas abandonat. Seguirem per una senda entre els bancals i el riu Carbo. Creuàrem el riu vàries voltes per roques i pedres. Tornàrem a ascendir per una senda que ns conduia fins a una pista forestal. Seguint aquesta pista, abans d'arribar al desviament on ix la senda que ens conduu find al Mas de Roncales una xica que estava amb un xic intentant aparcar una furgoneta ens va preguntar per on s'anava a la cascada del Carbo, nosaltres els infromàrem bé i seguirem el nostre camí. Ja escassetjava l'aigua i l'havíem de racionar. També feia molta calor i les voltes que anàvem entre pins les agraïem molt.`

Passàrem el Mas de Roncales, i descendirem fins al Carbo. Allí , en una poza del riu Lucia i jo ens banyàrem altra volta. Estiguerem una bona estona banyant-nosen la poza. Al final eixirem de la poza, ens tornàrem a vestir i seguirem fins a Villahermosa del Rio. Quan arribàrem a Villahermosa del Rio buscàrem un bar, compràrem aigua, beguerem aigua i tornàrem a Picanya