Dia 22 de juliol: Etapa 6: Melide - Arzúa (15 kms)

Eixirem de nit de l'alberg de Melide. Abans de posar-nos a caminar, anàrem a un bar proper per a desdejunar. Després de desdejunar ens posàrem a caminar. No haguerem vist res de no haver sigut per les llanternes. Desdendirem per una senda estreta paral·lels a un mur i anàrem a parar a la carretera. La creuàrem i seguirem un conjunt de pistes asfaltades per uns eucaliptal que despreníen una olor una mica desagradable. Estava ploguent però no molt. Estiguerem una bona estona caminant per aquestes pistes asfaltades, entre prats i eucalites, quan ens desviàrem per una pista forestal entre un espés eucaliptal.

El tram que hi ha entre Melide i Arzúa era un vertader trenca-cames, perquè havíem de travessar els diferents afluents del riu Ulla per això aquestos rius, amb la seua erosió havíen fet disminur l'alçada del terreny en la qual es troben per això haguerem de salvar molt desnivells, encara que no hi hagueren ports de muntanya, es feia cansat.

Encara era de nit quan travessàrem aquell eucaliptal. Poc a poc escomençava a poure més i més fins al punt en que escomençava a diluviar. Pel bosc no anàvem a soles, hi havia moltíssima gent. El tram pel bosc estava motl ben senyalitzat i no tenia pèrduda. Mentre travessàvem el bosc descendirem al riu Catasol, on, per a creuar-no havíen construït un estret pont molt bonic i original, fet de pedra. Després de travessar-ho haguerem d'ascendir altra volta per una rampa on passàrem al costat d'un prat obert enmig del bosc. Pel bosc scomençàrem a aparèixer roures i altres arbres autòctons, reduïnt una mica l'extensió de l'eucalipte.

Feia prou calor i ja escomençava a fer-se de dia, però les altes copes del eucaliptes ens impedíen vore la llum.

Eixirem del bosc i arribàrem a Raído.

Bordejàrem el poble i ens tornàrem a adintrar en un altre eucaliptal, però menys espés. Ja havía eixit del sol, però estava tapat per uns núvols molt grissos que amenaçàven de molta pluja. L'eucaliptal que travessàrem no era tan espés com l'anterior . Travessàrem l'eucalitpal per una pista forestal no molt ampla i plena de brosta de l'eucalipte. El camí era tota l'estona en descends fins que arribàrem al llit del riu Valverde, després ens tocà ascendir per una pista forestal molt empinada i damunt diluviant, que feia que per les pistes baixàren rierols en direcció.

Deixàrem enrere el bosc i, entre prats, arribàrem a Boente. Només arribar al poble haguerem de refugiar-nos en un porxat, degut a que havia escomençat a diluviar moltíssim. Després d'una estoneta descansant en un porxat, decidirem seguir, degut a que havia parat una mica de ploure. Després de passar Boente haguerem de tornar a desdendir al riu Boente, altre afluent de l'Ulla.

La pista travessava uns prats i a l'arribar al llit del riu hi havia un bosquet de roures i eucaliptes. Després de travessar el riu Boente, altra volta a ascendir per una rampa on també baixava un altre rierol, entre un bosquet d'eucaliptes que després es reemplaçava per prats. Creuàrem la nacional per un pont subterrani i ascendirem fins a Castañeda.

Només arribar a Castañeda decidirem buscar un bar per refugiar-nos doncs havia escomençat a diluviar. En el bar, on no cabia ni un alfiler, descansàrem una mica i menjàrem alguna cosa.Després ens tornàrem a posar els impermeables i seguirem cap a Arzúa. Eixirem de seguida de Castañeda. Ja havia parat de ploure i a soles plovisquejava una mica. Ens desviàrem per un camins asflatats entre prats. Creuàrem el rierol Ribeiral i escomençàrem a ascendir per una pista ampla i enfanganadaentre més i més eucaliptals. Hi havien pocs peregrins pel camí, encara que vam ser del últims ens eixir del bar. Caminàvem ràpidament, desesperats per arribar a l'alberg d'Arzúa. Després de pujar un puig el baixàrem entre prats i més eucaliptals, fins que empalmàrem a un camí asfaltat que descendia brutalment cap al riu Iso, on es troba Ribadiso de Baixo. Baixàrem poc a poc per la carretera amb por d'esbarar perquè la carretera, al estar mullada esbarava molt. Jah avia parat de ploure definitivament, però els núvols grissos encara no se n'anàven.

De seguida arribàrem a Ribadiso de Baixo, i abans d'entrar al poble creuàrem el riu Iso per un pont de pedra molt bonic. Després de creuar el pont estava l'alberg de Ribadiso, un alberg enorme i molt comfortable, però demà, encara que seria una etapa curta (20 kms) fins a Pedrouzo si ens quedàvem en Ribadiso de Baixo seríen 24 kms i amb la masificació que hi ha ens convindria acurtar l'etapa.

A l'eixir de la preciosa aldea de Ribadiso escomneçàren les urbanitzacions pròpies de les grans ciutats, com Arzúa. Desde Ribadiso fins a Arzúa hi ha 3 kms i son tots entre urbanitzacions i costa amunt, el que es fa pesat i lleig.

Després de passar les urbanitzacions vam vore a una dona que es baixava del cotxe i que ers una que naava amb un grup organitzat que teníen una furgoneta alquilada, doncs havia fet el recorregut en COTXE! Damunt que va amb una frugoneta alquilada de recolçament va fer l'etapa en el seu cotxe. Ai...hi ha que tenir la cara molt dura per a fer això.

Quan entràrem a Arzúa no vam vore ni una maleïda senyal del Camí, però per instint seguirem l'avinguda travessada per la N-547 . Al final trobàrem l'laberg públic i estava tancat, encara perquè era abans de l'una. quan obriren l'alberg, abans de que ens tocara el torn a nosaltres ens van dir que estava complet i haguerem de buscar un altre alberg privat. Tots estàven plens menys un: l'alberg privat Da Fonte, però dormiren en un habitacions d'una casa abandonada, junt amb altres peregrins. Aquest alberg era una vergonya i aquestes habitacions segur que eren il·legals i l'estat dels banys encara més.

Després de deixar les motxilles allí i tot això buscàrem una tenda d'esports i ens compràrem unes polaines i unes botes noves (era un risc, però no teíem altre rememi, les que teníem estàven completament mullades). Després de fer la "compra" anàrem a dinar, després ems passàrem tot el dia dormint mentre tornava a diluviar. Abans d'anar-nos a dormir del tot buscàrem un lloc per a sopar i sopàrem.

A l'acabar de sopar ens anàrem a dormir.