Dia 29 de juliol. Etapa 10: Negreira - Olveiroa (35 kms)

Ens alçàrem molt prompte de l’alberg. Vam ser els primers.
Eixirem sense haver desdejunat, ja que teníem previst fer-ho pel Camí.

Només eixir de l’alberg pujàrem una mica per la carretera i veguerem, una casa en construcció. Com bé ens havíem dit havíem de seguir per aquesta pista que neixia a la dreta de la carretera. Seguirem la pista i anàrem a parar a un xicotet poble. Seguint per uns carrers, relativament ample, empalmàrem amb el Camí.
Com que era completament de nit ens costava una mica trobar les senyals, però no vam tenir cap problema greu.

Eixirem d’aquesta aldea per una pista asfaltada entre alguns camps de cultius i eucaliptes.

Quan la pista feia un gran gir, vam vore que recte hi havia una senda entre eucaliptes. Veguerem que la senyalització del Camí de Santiago ens duía per allí, així que no tingueren més remei que seguir per la senda.
Era completament de nit, no veíem res que no estiguera il·luminat per la llanterna.
Seguíem la senda poc a poc il·luminant tota la senda per si hi havia algun encreuament.
El sol encara no havia eixit quan arribàrem a la carretera. A partir d’ací ja va escomençar a eixir el sol.

Travessàrem una xicotet aldea i ens desviàrem èr unes sendes prou perdudes, a voltes, entre boscos d’eucaliptes cremats.
Les sendes que travessàvem a voltes no hi havia ni senda, però s’intuïa per on s’havia d’anar.
El Camí està molt ben marcat, en cada encreuament hi ha algún molló indicant amb la vieira la direcció en la qual anem d’anar.
Hi havia voltes que el Camí de Santiago deiava de travessar eucaliptals i travesava prats i alguns bosquets de roures i castanys.
Seguirem aquestes sendes i arribàrem a una aldea que es deia A Pena, on desdejunàrem. Desdejunàrem molt, i a l’acabar seguirem la carretera, ja que el Camí empalmava amb la carretera. Tornàrem a veure mollons i seguirem la carretera, ja que és per on anava el Camí.

Després d’estar caminant una bona estona per la carretera ens desviàrem per una pista forestal entre uns prats i camps de cultius. Seguint la pista vam arribar a un dacsar el qual el vam haver de creuar camp de través. Després de creuar el camp seguirem una pista forestal i ens desviàrem per una senda on haguerem de creuar un rierol per unes pedres, seguint la senda eixirem a parar a una pista foresta la seguirem i empalmava amb la carretera.

La veritat es que el dia havia eixit amb un cel ras, però poc a poc s’estava escomençant a ennuvolar, però no plovia.
Seguint la carretera ens desviàrem per una curta ,però molt bonica senda entre un pinar. La senda desembocava en una xicoteta aldea. Només travessar l’aldea tornàrem a xafar asfalt seguint la carretera que havíem abandinat, ja que ens havíem tornat a incorporar.
Seguirem la carretera i ens tornàrem a desviar per a passar per una aldea que es deia Cornado.
Després de travessar l’aldea el cel s’estava escomençant a ennuvolar i escomençàrem a pensar de que possiblement plouria, i molt, i que aquella dona no s’havia equivocat predint el temps.

Seguirem una pista forestal on trobàrem a un cavall pasturant. Seguriem la pista forestal i ens dugué altra volta al a carretera. Seguirem la carretera uns metres ja que ens vam desviar per un camí molt ample que travessava uns extensos camps de cultius.
Hi havia vàries pistes forestal que es desviàven, però el Camí estava molt ben marcat i no tenia pèrduda.
Seguint un traçat d’amples pistes forestals trobàrem un panel informatiu, encara que no informava molt, però dona igual, seguirem.
Seguint un camí no molt mple ens trobàrem de cara amb un ramat de vaques que venia en direcció contrària. Ens haguerem d’apartar del Camí, ja que les vaques ho estàven invaïnt. D’entre les vaques va aparèixer una pastora i un gos, després tancant el grup hi havia un tractor.
Seguint el Camí travessàrem un xicotet riu i en poc de temps arribarem a Sta. Mariña on, creuant la carretera trobàrem un bar on decidirem parar una mica.
Allí menjàrem una mica i , abans d’eixir li vam preguntar a l’home del bar si sabia si anava a ploure. Ell va eixir fóra i, amb tota la confiança del món ens va dir:

-Els núvols encara están molt alts, així que per ara no plourà molt, però cap a les dos es quan escomençarà a ploure: us dona temps per arribar a Olveiroa.

Nosaltres ens fiàrem d’aquell home i escomençàrem a caminar. Com que sabíem que havíem de fer una contrarrelotge ens posàrem els impermeables, els cubremotxilles i ens posàrem a caminar. Passàrem per unes xicotetes aldees que estàven totalment pegades entre elles. Al pasar al costat d’una aldea trobàrem la pujada cap als mots Aro i Vello, però desde el 2004 aquesta pujada la va tallar un veï i fins a que es resolva el juï hi ha una alternativa, encara que dubte que es resolga el juï, perquè si duu 5 anys sense haver-lo resolt.

Seguirem una carretera seguint les senyals del Camí que havíen senyalitzat el desviament rodeant la muntanya. Plovisquejava molt poc el que va fer que ens donàrem molta presa per si escomençava en qualsevol moment a diluviar.
Travessàrem moltes aldees per carreteres sense a penes trànsit.
Seguint el Camí arribàrem a Olveiroa uns 10 minuts abans de les 14.00
Quan segellàrem, agafàrem lloc, deixàren les motxilles, desplegàrem el sac i descansàrem una mica escomençà a diluviar molt: eren les 14.00.
Havíem comprobat que aquell home no s’havia equivocat, tot al contrari havia acertat.
Després d’haver-nos dutxat, haver dinat, haver rentat la roba, etc.. quan ja era de vesprada vam eixir fóra a passetja una mcia i el cel estava completament ras, exepte per alguns núvols, però en general estava ras.
Donàrem una volta per Olveiroa, i quan es fèren sobre les 20.00 anàrem a un bar/restaurant proper i sopàrem molt bé, després ens anàrem al llit a dormir.
Ens anàrem a dormir molt prompte, ja que demà també ens esperaba una etapa quasi igual de llarga que aquesta.