El Riu Carbo

Hui vam fer la nostra primera ruta amb el grup de senderisme Rocacoscollà. Arribàrem cap a les 6.30 a la Pinada. Quan ja estiguerem tots anàrem fins a Villahermosa del Rio. Arribàrem molt prompte.

Escomençàrem la ruta dins del poble, en la plaça de l'esglèsia. Eixirem del poble en direcció al Mas de Borrás, seguint les marques del GR-7.

Quan descendirem fins al llit del riu Carbo el remuntàrem. Seguirem per una senda bordejant el riu que estava pràctiament eixut. Creuàrem el riu vàries voltes, passàrem al costat d'una poza on la volta anterior que Rocacoscollà i nosaltres vam fer la ruta ens banyàrem, però aquesta volta no. Poc després abandonàrem el llit del riu i escomneçàrem a pujar una costera no molt pronuciada, després la senda era més planera i teníem una bona vista dels boscos propers i a voltes també de Villahermosa del Rio.

La senda a voltes travessava algun pinar, però normalment la senda discorria entre zones abancalades on havía crescut matolls i pins. De seguida arribàrem al Mas de Roncales, on trobàrem l'alberg que seguia en construcció. Al mas hi havia una font un paràrem una mica per a refrescar-nos, després seguirem.

Des del mas ens seguí un gos durant tot el camí.

Seguirem per una pista forestal que de seguida abandonàrem i seguirem una senda. Desde la senda podíem vore, des de dalt, les parets d'alguns xicotets canons que feia el riu. Anàvem molt ràpids i de seguida ja estàvem altra volta al llit del riu. Pel camí també trobàrem una xitxarra. Quan creuàrem el riu per unes roques, tot seguit seguirem per una senda en la vorera esquerra del riu. Escomcneçàrem a guanyar altura seguint en tot moment el GR-7. Després d'haver ascendit prou tornàrem a descendir al llit i tornàrem a creuar el riu. Pel camí havíem vist moltes merdes de cavall, no sabíem perquè encara que podríen ser els cavalls d'algun masover.

Seguint la senda, al costat d'un bancal arribàrem a un mas on estàven contruïnt un pont i estàven duent el material mitjançant cavalls o mules.

Escomençàrem a ascendir per una costera molt pronunciada, fent un continu zig-zag. A banda de que la costera era prou empinada la senda estava plena de pedres, a banda de que caminàvem entre matolls punxegosos com aliages, romers, coscolles, etc... després de pujar la costera el terreny es suavitzava i cada volta hi havíen menys matolls. Pel camí arribàrem a un pi solitari, on hi havia un bifurcació, en compte de seguir el GR que seguía per la senda de la dreta agafàrem la senda de l'esquerra per on acurtàvem ja que el GR ascendeix una mica i després segueix paral·lel entre bancals. Nosaltres, la primera vegada que anàrem seguirem pel GR, però aquesta volta no. L'altra senda estava també molt xafada i era molt més planera. La senda travessava antic bancals i des d'aquesta podíem vore una cascada gran ,però amb poca aigua i és d'on hi ha una poza . Després de travessar uns bancals descendirem entre un carrascal cap al llit del riu Carbo. Allí creuàrem el riu, tornàrem a ascendir una mica i després haguerem de trepar per unes roques per arribar a una poza.

Una volta en la poza decidirem primer esmorçar i després banyar-nos, però Jose Miguel no pogué resistir la tentació a banyar-se i es banyà una mica abans d'esmorçar.

Després d'esmorçar ens banyàrem, però no tots: a soles unes quantes persones, de les quals jo estic inclós.

L'aigua de la poza estava congelada. Mentre estàva nadant em digué Manuel, un xic que també era la seua primera ruta amb aquest grup, que en la seua nevera feia més calor que ací. Jo vaig estar per donar-li la raó, perquè l'aigua estava congelada.

Després del bany ens fèrem la foto de grup. Al primer intent no eixí bé, però al segón si.

A l'acabar de fer la foto remprenguèrem la tornada. Destrepàrem unes roques i seguirem un altre sender que seguia per l'altra vorera del riu, respecte al GR-7. La senda ascendia prou i passava per un mas on hi havia una "taula" composta per una roca molt gran que anava damunt i altres roques davall subjectant la roca gran. Aquesta "taula" era l'ultim crit en disseny rural.

Seguint la senda vam poder vore un xicotet canó, unes pozes i altres llocs que desde l'altra senda no haguerem pogut vore. La senda poc a poc s'anava fent més estreta i la vegetació era cada volta més abundant, on hi havíen molt matolls i això va fer que ens arrapàrem una mica, sense fer-nos molt de mal. La senda descendia brutalment fins al llit dle riu Carbo, on momentàniament seguirem el GR-7, després ens desviàrem per uan senda molt poc definida al costat del riu, paral·lels al GR, però per la vorera esquerra del riu. La senda era molt estreta i, per si fóra poc anava al costat del riu i, a voltes, pegada a les parets dels estrets que feia el riu mentre anava encaixat. La senda enllaçava amb el GR. Ací un grup que anava una miqueta més endarrerit va continuar per una altra senda que anava per la vorera esquerra del riu, mentre que el grup que anava més avançat vam seguir el GR-7 fins empalmar amb l'altre grup. Ací el que passa es que José Manuel volia que seguirem per la senda que anava per la vorera esquerra, però com que anàvem tan avançats no seguirem per aquella senda.

Quan s'unírem els grups continuàrem la tornada seguint en tot moment el GR-7. La volta fou més lleugera i ràpida, segurament per la pluja que ens obligà alleugerar el ritme, a banda de que ara el terreny era tot en descens.

Tornàrem a empalmar amb pista forestal, ens desviàrem per uns antics bancals per una senda que a voltes travessava algun pinar.

Quan arribàrem al Mas de Roncales paràem altra volta en la font per a refrescar-nos una mica, i com que escomençà a ploure ràpidament remprenguerem la tornada. Ja estàvem prop de Villahermosa i la pluja estava començant a agafar-se, però poc a poc parà. Creuàrem el riu vàries voltes passàrem al costat d'uns bancals i entràrem al poble. Pujàrem una costera no molt dura, calletjèàrem una mica pel poble i arribàrem a la plaça de l'esglèsia, on finalitzàrem la ruta.