El Tabalet i la Creu de Quart

Un dia abans d’aquesta ruta, de nit, Merche ens va cridar per telèfon i ens va avisar de que demà a les 9.30 hores havíen quedat al concesionari de la Ford del Port de Sagunt per a fer una curta ruta que puja fins al Tabalet i ens havíen invitat.
Nosaltres acceptàrem a anar amb ells, així que per la nit ho deixàren tot preparat i eixirem de Picanya a les 8.30 hores, però el tràfic ens va retrasar i vam arribar una mica passades les 9.30 hores.
Arribàrem prompte a l’escola infnatil de Benifairó de les Valls, on escomençàrem la ruta. Escomençàrem la ruta circular seguint les marques d’un SL que remunta una torrentera salpicada de blocs de pedra i que ens alguns trams havíem de fet una xicoteta “trepadeta”, sense cap importància. Seguint la torrentera on hi haviaun tronc caigut, el qual l’havíen talat per a que la gent poguera passar més còmodament, encara que sense que l’hagueren talar també seria igual de fácil pasar. Seguint les marques eixirem a parar a una antiga tubería. La tubería a tram estava una mica trencada i per això anàrem una mica en compte, però no tingueren problemes . Seguirem la tubería trnaquil·lament, també ignoràrem un desviament cap a un aljub que estava al costat de la tubería, ja que l’aljub ja el visitàrem la volta anterior i tampoc tenia molt d’interés. Seguirem per la tubería seguint les maruqes de l’SL fins que ens desviàrem per una senda amb considerat desnivell, afegint-li el calor que feia i damunt estava plena de pedres soltes. Ens constà una mica arribar fins al coll on hi ha el desviament el Tabalet, però es que hui no teníem presses de cap tipus.
Ens desviàrem al Tabalet per una senda ben marcada, i curta, ja que de seguida arribàrem al pic Tabalet on esmorçàrem. Al Tabalet teníem un mirador molt xulo, des del qual podíem observar bona part de la comarca del Camp de Morvedre. Mentre esmorçàvem al Tabalet vam anar pensant on podría estar el caché. Després de esmorçar ens posàrem a buscar el caché. No fou difícil trobar-ho, de seguida ho fèrem. Estiguerem llegint tot el que posava als comentaris dels quals van trobar aquest tresor. Després de vore tots els missatges tornàrem a deixar-lo on estava i, com que ens sobrava temps decidirem pujar també a la Creu de Quart, que està al costat.

Tornàrem per la senda que havíem vingut fins arribar al coll on seguirem l’SL cap a la dreta. Seguirem per una pedregosa senda entre pins i matolls que ens arrapàren prou, però no excesivament. L’SL connecta amb un PR i quan ho fa vam desviar-nos a la dreta seguint el PR. Aquest PR està molt ben senyalitzat i amb marques molt recents, de fet els senders aquesta zona els han tornat a marcar i les marques eren més recents. La senda estava també prou xafada el qual no va genear cap problema d’orientació. Seguint el PR trobàrem un desviament per on ix un ramal a la dreta que descendeix i està marcat com a PR, també trobàrem una senda que seguía recta i ascendia prou en direcció a la Creu de Quart, que també està marcada com a PR i aquestos dos crec que connecten. Nosaltres seguirem la senda de la dreta, que era l’ascendent. La senda que pujava a la Creu de Quart era molt curta encara que prou empinada, però poquet a poquet arribàrem al vèrtex geodèsic on ens fèrem la “foto de grup”, encara que a la foto cal afegir-li a mon pare ja que ell era qui feia la foto.

Després de descansar una curta estoneta iniciàrem el descens per una senda que seguía i baixàva per la cara oposta a la de la pujada. Aquesta senda també l'havíen marcat com a PR i ens dirigía cap al paratge del Codoval, el Povitxol o la Font de Ribera. La senda no tenia un important desnivell, però era molt continu i això, pujant per esta senda que ademés era pedregosa doncs es fa pesat. La senda desemboca a una pista on el PR es va cap a dos llocs: cap al Povitxol i el Codoval o cap a la Font de Ribera. Nosaltres anàrem en direcció al Povitxol.
El PR estava prou ben marcat i la senda també. Aquesta travessava un pinar amb molta ombra, cosa que vam agraïr perquè feia molta calor i no bufava gens d’aire. Seguint la senda tranquil·lament arribàrem al plà del Codoval on hi havia una xicoteta caseta contruïda, encara que pareixia un refugi. Arribàrem a una pista, la qual ens conduï a uns xalets que havíen construït, a partir d’ací abandonàrem la pista per una senda al costat d’un xalet on un gos ens escomneçà a lladrar, però l’ignoràrem. La senda de seguida anà a parar a una pista forestal, on abandonàrem el PR i seguirem en direcció contrària per la pista forestal paral·lels al Barranc del Codoval. Ingonàrem qualsevol senda que partía de la pista forestal, la qual la vam seguir durant una bona estona, fins empalmar amb un altre PR que es dirigía a la Font de Quart per una pista asfaltada, però nosaltres seguirem el PR per una senda amb considerat desnivell que ens duria cap a l’escola infantil.

Seguirem la senda, amb prou desnivell, però amb menys calor, que ens passà al costat d’un refugi per a caçadors, després passa per un coll i ens endinsàrem per una pinada. Mentre caminàvem per la pinada amb moltíssima ombra trobàrem garroferes amb uns troncs prou grans i ens va extrañar que fòren tan baixets. Seguint la senda trobàrem unes plomes al terra, segurament d’una baralla d’aus, que viuen en alguna grnaja propera a ací, que de fet n’hi ha.
Quan trobàrem les plomes decidirem agafar-ne algunes com a record. Seguint la senda eixirem a parar a una sèquia en complet desús, que la volta anterior que anàrem tenia a voltes una mica d’aigua, segurament per algunes plujes que hi hagueren fa setmanes. Seguirem durant una bona estona la sèquia. Ens desviàrem del PR seguint la sèquia. Aquesta eixia a parar a un camí entre uns horts de tarongers. Aquest camí va paral·lel al PR, però amb menys desnivell. Seguirem el camí sense desviar-nos en cap moment i arribàrem a l’escola on finàlitzàrem aquesta bonica ruta.

PD: El track de la ruta el podeu descargar a Wikiloc clicant a la foto o a l’enllaç.