L'Oronet i el Rebalsadors

Aquesta ja és la 4rta ruta que fem amb el grup de senderisme, Rocacoscollà. Aquesta volta estiguerem a les 7.45 a la seca Font de Sant Josep, a Serra. La veirtat es que èrem tanta gent que plenàrem l’aparcament de la font. Mentre buscàvem lloc per a aparcar Toni anava fetn de “gorrilla”, buscant lloc per a aparcar a la gent.

Escomençàrem a seguir el GR-10 . Seguirem per la carretera, entre alguns xalets, passàrem per la font de Sant Antoni, que estava al costat de la carretera i també estava seca, i per la Font del Marianet. Aquesta font si que tenia aigua, de fet hi havia un rierolet amb una aigua que pareixia cristall, de neta que estava. Creuàrem el rierolet per unes pedres i seguirem les marques del GR, passant per uns xicotets abrics al costat d’un tronc caigut. Creuàrem el Barranc dels Tramussos i l’anàrem remuntant per unes sendes on el paisatge era preciós. Hi havia una gran pinar amb molt de sotobosc, i a l’estar en un lloc humit les heures, trepàven pels troncs dels pins, adornant-los.
Seguint el barranc hagueren alguns trams on haguerem de trepar una miqueta, però no era res important.
A voltes ens desviàvem una mica del barranc, però el paisatge continuava sent igual de bonic.

Poc a poc escomençàren a aparèixer algunes fites de pedres, que també formàven part de la senyalització del GR. Abans d’empalmar amb una pista forestal ens desviàrem per una senda a la dreta en descens, que descendia fins al Barranc dels Tramussos. Seguint aquesta bonica senda ens tornàrem a desviar per una altra a la dreta que ascendia molt, per un pinar, fent unes llaçades.

La senda pel pinar era molt bonica, però dura. A mesura que pujàvem cada volta hi havia menys arbres, però si que hi havíen matolls. Cada volta l’ascens era més i més dur. Mentre caminàvem teníem la sort de poder vore tota la plana litoral, el prelitoral, algunes muntanyes del sistema Bètic, com el Montgó, La Muntanya de Cullera, Les serres de la Murta, Cavall Bernat i Corbera.
Poc a poc arribàrem a L’Oronet, que també es pot dir Cierro. Quan arribàrem trobàrem una xicoteta caseta feta de pedra on dins hi havíen papallones…de joguet!.
Desde l’Oronet les vistes eren molt millors que desde la senda, i almenys hui no hi havia molta boirina i podíen vore-ho tot.

Després de contemplar les boníssimes vistes desde l’Oronet decidirem baixar per on havíem vingut en direcció a la Font de la Prunera, on esmorçaríem.

Toni escomneçà a adelantar-nos a tots i va encapçalar el grup, dirigint-lo ja que ell es coneixia molt bé la serra Calderona.

Quan arribàrem a la pista forestal ens escomençàrem a reagrupar. Una volta reagrupats seguirem la pista cap a la dreta. Abana d’arribar a una casa hi ha una senda que puja i va paral·lela a la casa. La seguirem i arribàrem aun replà de la casa, giràrem a la dreta i tot recte arribàrem a la Font de la Prunera que tenia aigua, ombra i llocs per seure.
Quan acabàrem de esmorçar tornàrem per la pista forestal fins empalmar amb el GR-10. Haguerem de pujar un trma amb unes cadenes, encara que no era massa difícil. Seguirem la senda entre matolls i, només pasar davall un tronc caigut hi ha una senda a l’esquerra, amb una creu roja, és per ahí per on es puja al Rebalsadors, però nosaltres sense voler ens passàrem el desviament, però tornàrem enrere i pujàrem per la senda correcta.
La senda no tenia cap arbre, era tota entre matolls baixets. La senda també tenia molt desnivell.
Feia molta calor, però poc a poc aconseguirem arribar tots al Rebalsadors, excepte unes persones que, a causa d’uns problemes físics, haguern de quedar-se al desviament de sendes.

Estiguerem una estoneta al Rebalsadors, fent fotos, descansant, etc…
Desde el Rebalsadors vam poder vore totalment el Golf de València, València, l’Albufera de València, Cullera i la seua muntanya, El Garbí, la Mola de Segart, l’Oronet, el Montgó, Serra, la vega del Turia, l’Horta de València. Nàquera, la Serra d’Espadà, la Serra Calderona, part de la Vall del Palància, el Masssís del Penyagolosa, la Serra de Corbera, Alzira, etc… entre moltíssimes coses que vam poder observar també cal destacar que vam poder vore la silueta incunfundible del Penyagolosa, que encara que no es veía molt bé la veíem.

Després d’haver descansat a la cima del Rebalsadors, escomençàrem a baixar.
Vam arribar de seguida al desviament de sendes on ens estàven esperant. Ens desviàrme per la senda i escomneçàrem a baixar cap a Serra. La senda estava plena de matolls, però al ser molt baixos. Seguint la senda vam trobar una senda a l’esquerra la vam ignorar, però ens vam donar compte de que era per ahí i per aixó haguerem de retrocedir uns pocs metres.

La senda baixàva molt pronunciadament, passant davall d’alguns troncs, botant algunes pedres, etx.. i eixia ap arar a una pista forestal al costat d’una casa abandonada, ací en teoria tenia que estar la Font de la Misèra, però no la trobàre, ja que estava cobeta de vegetació, i possiblement canalitzada, ja que s’escoltava el soroll, però no eixia a la superficie.

Després d’intentar trobar la Font de la Misèria seguirem la pista cpa a la dreta i anàrem a parar a les urbanitzacions de Serra, pel camí ens trobàrem a uns forestals. Seguirem el camí entre les urbanitzacions i anàrem a parar a la CV-310, la seguirem i arribàrem a parar a la Font de Sant Josep, on ens fèrem la “Foto de Grup”, i finàlitzàrem la ruta.
PD: El track de la ruta està clicant l'imatge, però un track més fiable és el Rocacoscollà