Eixirem amb tota la tranquil·litat del món. Al p
rincipi del dia escomençàrem a pujar cap els molins de vent d’Olveiroa.Seguirem la pista forestal rodejats de boira que no ens va oermetre observar res. Seguirem la pista coincidint amb un PR. Seguirem la pista forestal sense vore res, però seguirem. Seguint la pista creuàrem un rierol mitjançant un pont que havíen construït. Seguirem camí cap a Muxia entre eucaliptes mig calçinat.
De seguida travessàrem una aldea molt xicoteta i de seguida tornàrem a ascendir per una altra en direcció a Hospital on es troabava. Seguirem el Camí coincidint amb el PR fins arribar a Hospital.
Deixàrem a la dreta l’aldea i seguirem ascendint . Seguirem la carretera i a la poca estona ens desviàrem a la dreta per una altra carretera, però més estreta i lliure de trànsit que tornava a enllaçar amb la carretera anterior que havíem abandonat.
Seguirem la carretera i trobàrem la bifurtcació Muxía – Finsiterre on podíem triar d’anar a Muxía primer i després a Finisterre o primer a Finisterre i després a Muxía. Nosaltres trobàrem més llògic anar primer a Muxia i després a Finisterre ja que és a Finisterre on es troba el km 0.
Així que escomençàrem a camianr cap a Muxía. Seguirem la carretera i en compte de desviar-nos per una senda que anava a menys alçada de la que estava la carretera que després connectava amb aquesta decidirem seguir per la carretera. La carretera no tenia molt de trànsit i anàvem més segurs. La carretera travessava llocs molt bonics i amb molts bosc
os fins a Dumbria. Una volta arribàrem a Dumbria descidirem parar en un bar per a prendre’ns alguna cosa. Allí preguntàrem sobre el camí per a arribar a Muxia i la veritat es que ens ho explicàren molt be i foren molt amables amb nosaltres.Seguirem la carre
tera i passàrem al costat de l’hospital del poble i creuàrem la carrertera. Enllaçàrem amb un camí totalment perdut en el qual havíen desaparegut les traçes de pista forestal. Travessàrem un paratge totalement cremat en el qual els eucaliptes estàven torant a rebrotar. Seguirem la “pista forestal” i només pasar al costat d’una via de servei trobàrem a un vell que pareixia que estiguera una mica tocat de l’ala així que l’ignoràrem una mica. Apartir d’ací la senda ja es trobava molt millor i la seguirem sense cap problema. La senda hi havia un moment en el qual es va acabar i vam haver de baixar per un barranc ple de pedres que esbaraven molt. Seguirem el llit del barranc que no tenia cap pèrduda i arribàrem a l’aldea de Trasufre. Una volta allí vam perdre les senyals del Camí i vam baixar pel poble fins eixir a una carretera on tornàrem a trobar el molló q
ue 
ens indicava la direcció que havíem de seguir. Seguirem una carretera molt estreta.Creuàrem el riu Castro i al poc temps ens desviàrem per una pista asfaltada entre uns eucaliptals que ens dugueren a l’aldea de Senande. Mentre caminàvem per l’aldea vam trobar a un pelegrí que anava en direcció contrària a nosaltres. Ens vam extranyar una mica, però seguirem. Eixirem de Senande per una carretera molt estreta, creuàrem vàries aldees i ens desviàrem per una pista forestal en direcció a un espés eucalitpal.
Ja feia prou calor i ens estàvem cansat una mica perquè no ens havia cundit molt el dia a demés Lucia estava fent l’etapa amb sandàlies ja que li feia mal l peu quan es posava les botes.
Seguirem la pista que al final terminava i haguerem de seguir una senda totalment perduda, però es podia identificar el camí.
Seguint la “senda” empalmàrem amb uns camins en els quals quasi no vam vore el molló, ja que es troba a la dreta, a l’entrada d’un camí.
A partir d’ací el Camí seguia per una pista forestal que estava molt neta i sense cap problema de perduda ja que només hi havia una.
S’ens estava fent interminable aquesta pista forestal, igual que la pujada a O Cebreiro perquè en el llibre diu que a soles queden uns quilòmetres i en realitat si que queden eixos quilòmetres el que passa es que els mollons de la Xunta de Galícia posen fins i tot els decimals i clar veus un quilòmetre i sempre estas en el mateix quilòmetre(Per exemple: 12,957 kms; 12,550 kms; 12,334 kms; 12,100 kms; 12,032 kms; 12,003 kms).
Per fi arribàre
m al poble de Quintans on, al primer bar que trobàrem paràrem i descansarem una mica, també aprofitàrem per menjar. Demanàrem tres truites i uns sucs. Quan ens van dur les truites possiblement les van fer amb quatre o cinc ous ja que eren enormes. Teniem fam, però no tanta i no poguerem acabar-nos aquelles mega-truites que la dona creuria que no havíem menjat en dos o tres dies, o bé que anàvem a pasar per Muxía i després anàvem a anar directament a Finisterre (que sinó no cremaríem totes les calories que havíem menjat en la truita).Després d’haver agafat forçes seguirem el Camí. Eixirem de Quintáns per una pista asfaltada i de seguida ens desvià
rem per un camí completament perdut que neixia a la dreta de la pista. Ja havia escomençat a fer molta calor i per això treguerem totes les samarretes de les nostres motxilles i ens les 
menjàrem fora de la motxilla per a que s’exiguàren.Seguirem caminant i enllaçàrem amb una antiga calçada romana a l’alçada d’un creuer. La calçada prompte la vam abandonar ja que empalmàrem amb un camí asfaltat en direcció a Vilar de Sobremonte. Travessàrem Vilar de Sobremonte i seguirem una pista forestal entre un bosc de pins molt bonic. Ja estàvem prop de la mar. Seguin
t la pista entre el pinar trobàrem alguns camps de cultius. 
La pista quan descendia estava prou perduda, però no tenia cap pèrduda. Eixirem a parar a uns xalets al costat de la mar, per fi,ja no ens quedaba quasi res per arribar.
Seguirem una carretera molt sinuosa per un pinar. La carretera no estava molt trnasitada, per tant tingueren prou sort.
Seguint la carretera empalmàrem amb una altra més transitada i sinuosa. Seguirem ja aquesta carretera ja que Lucia, com que duia sandàlies no podia anar per molta senda així que decidirem seguir per la carretera i acurtàrem 3 kms ja que l’etapa en realitat son 35 kms.
Al final arribàrem a Muxia sobre les 15.00 hores.
Una volta a Muxia anàrem a buscar
l’alberg que per cert es troabava en una pendent poru pornunciada.Una volta a l’alberg ens dutxàrem i baixàrem a dinar a un bar al costat del mar.
Buscàrem l’oficina del Peregrí per a que ens donàren la Muxiana. Ens la donàren justament el dia de l’aniversari de Lucia.
També anàrem a visitar el santuari de Nosa Señora da Barca on passàrem baix la Pedra d’Abalar i Lucia passà 9 voltes.
Després d’haver visitat el poble buscàrem un lloc per sopar, sopàrem molt bé. Tornàrem a l’alberg i ens anàrem a l’alberg
0 comentaris:
Publica un comentari