Dia 31 de juliol. Etapa 11: Muxia - Finisterre (30 kms)

Hui ja era el nostre úiltim dia de Camí.
Eixirem de nit de l’alberg, sobre les 6.00 del matí.
Escomençàrem a caminar al costat de la mar per una carretera. Escoltàvem plàcidament al costat de la mar. La pau durà poc ja que de seguida esclatà una tormenta que ens obliga a posar-nos de seguida els impermeables i els cubre-motxilles.

Escomençàrem a pujar poc a poc i arribàrem a una aldea. Poc a poc escomençà a “eixir el Sol” i ja poguerem vore millor el terreny.
Escomençàrem a ascendir cap a una muntanya completament pelada, excepte alguns trams.
Escomençàrem a travessar boscos i pinars, barrejats am eucaliptes i arribàrem al Casal de Vaosilveiro.
Poc a poc parà de ploure i gràcies a això poguerem fer unes quantes fotos travessant el riu Castro, a l’alçada de Lires.

Mentre travessàvem el riu Castro jo vaig perdre una xancla ja que com que no hi havia pont per a creuar el riu ho haviem de fer descalços i pasant per uns blocs de granit. La veritat es que es una vergonya, tants diners que tenn per a infraestructures, festes i altres coses i no poden construir un miserable pont per a creuar el riu.
Una volta a Lires vam parar a menjar una mica i segellàrem ja que sinó no podíem obtener la Fisterrana, o bé la Muxiana per a qui faja l’itinerari en sentit contrari a com l’estàvem fent nosaltres (Finisterre – Muxia).
Després de reposar en Lires seguirem caminant per pistes forestals entre pinars i carreteres fins que arribàrem a Finisterre.
Arribàrem a Finisterre molt prompte, plovent moltíssim, el que va fer que buscàrem un alberg ràpidament, qualsevol. Aconseguirem trobar lloc en un alberg prou bo.
Abans de dutxar-nos i tot això vam anar a dinar. Ens passetjàrem per tot el poble per a poder trobaru n on restaurant, i al final ho trobàrem. Després de dinar tornàrem a l’Alberg.
Allí ens dutxàrem i ens canviarem de roba. Una volta ens vam canviar de roba i ja estàvem dutxats vam posar la roba al a llavadora.
Quan la roba va estar seca vam decidir passatjar una mica pel poble i anar a recollir la Fisterrana.
Quan tingueren la Fisterrana encara poguerem pujar caminant fins al cap de Finisterre. No ens costà molt pujar ja que eren tan sols 2 kms. Allí al cap trobàrem el desitjat km 0. Ens fèrem la foto per a inmortalitzar el moment.
Després seguirem una mica més pel cap i trobàrem una bota, un monument al peregrí.
Quan acabàrem de visitar el cap escomençà a ploure i haguerem de baixar corrent per la carretera fins arribar a l’alberg, on ens vam refugiar.
Quan ja eren sobre les 20.00 buscàrem un lloc per a sopar.
A l’acabar de sopar tornàrem a l’alberg i ens anàrem a dormir, ja que stàvem fets pols.