La Penya de l'Heura i la Serrella

Arribàrem molt prompte a la gasolinera de Cary. Fòrem dels primers en arribar. Una volta estiguerem tots reunits ens anàrem cap a Benasau.
Quan arribàrem a Benasau buscàrem el restaurant per a aparcar. Una volta vam aparcar ens posàrem les motxilles i una mica de roba d’abric (ja que de matí feia fred) i ens posàrem a caminar.

Travessàrem uns horts d’ametlers i oliveres per una pista asfaltada. Passàrem al costat d’un cementeri. Seguirem el camí acompanyat d’unes marques de PR que anàven en direcció a Quatretondeta.

Des de la pista forestal vam vore una “senda” que baixàva per una pedrera. Li vam preguntar a José Manuel si anàvem a pujar per allí i ell ens va dir que baixaríem per allí.

Seguirem el camí que era tot en ascens. Poc a poc la roba va anar sobrant i ens la vam llevar a mesura que ascendiem. En realitat no feia gens de calor però com que caminàvem aleshores suàvem i per tant la temperatura del cos augmenta molt i hem d’eliminar tot el calor excedent.

Seguirem la pista, poc a poc abandonàrem els camps de cultius i l’asfalt. Començàrem a ascendir per un matollar sense arbres, excepte algunes carrasques i pins dispertsats per la zona.
Seguirem la pista i hi hagueren bifurcacions, però sempre agafàrem el ramal acendent. Quan arribàrem a un coll on hi havia un dipòsit d’aigua ens vam parar una mica perquè haviem vist una ovella en un cim que pareixia que ens estaguera vigilant. A partir d’ací, després d’haer pasat per una pineda de repoblació vam abandonar el PR i ens desviar per una pista forestal en ascens ens direcció a la Penya de l’Heura.
La pista poc a poc anava estretent-se més i més i, però sense arribar a convertir-se en una senda. Arribàrem a una bifurcació on havien repoblat amb pins tota la zona. Escomençàrem a seguir la pista de la dreta en direcció a la Penya de l’Heura. La pista tbordejava el pinar i les vistes sobre algunes muntanyes properes a nosaltres. La pista després d’haver descendit poru tornava a ascendir bruscament. A l’acabar d’ascendir acabava. Quan acabava la pista vam seguir camp a través fins arribar a un xicotet pla on hi havai un xicotet prat tapat per alguns matolls. Ens desviàrem cap a l’esquerra i poguerem disfrutar d’unes bones vistes sobre una vall prou àrida degut al conreu d’oliveres i altres cultius de secà. Des d’ací vam vore Quatretondeta, Fageca, el Plà de la Casa, etc…
Després d’haver vist tota la vall i analitzat els pobles i muntanyes vam encaminar-nos cap a la Penya de l’Heura. Donàrem mitja volta i caminant camp a través ascendirem una mica i arribàrem a la Penya de l’Heura. Una volta en la penya vam vore moltíssimes muntanyes i altres llocs: el Puig Campana, L’Aitana, el Plà de la Casa, la Mallada del Llop, la presa de Guadalest, la vall de Guadalest, etc…

Una volta vam analitzar les muntanyes va anar a esmorçar. Era molt difícil trobar lloc ja que hi havíen molts matolls i “conguitos” (cagallons de cabra o ovella), els quals intentàvem no xafar. Al final aconseguirem trobar un lloc per esmorçar. A l’esmorçar va escomençar a aparèixer el vi i el café, però hui, com que no havia vingut Toni no vam poder degustar les seues corfes de porc. Com que tampoc va vindre Jose Miguel tampoc poguerem provar la seua mistela, etc..

Després d’esmorçar seguirem per la muntanya quasi crestejant fent camp a través, ja que no hi havia senda. Seguirem camp a través recte i arribàrem a la pista forestal que ens conduïa cap a la Serrella. Seguirem la pista que poc a poc començava a ascendir entre un bonic pinar.
Seguint la pista forestal arribàrem fins a una xicoteta explanada on, a l’ombra d’uns pins estava el cotxe de Guarda Forestal. Ens deviàrem per una senda molt xafada i sense cap pèrduda ja que té barreres de fusta i tot.

Una volta en la Serrella ens vam parar a admirar el pasaitge i a unes cabres que estàven pasturant uns metres més avall que nosaltres.
Al vèrtex geodèsic ens vam fer la “foto de grup”.
Una volta ens vam fer la foto de grup vam tornàr fins a l’explanada on sestava el cotxe, que per cert havia crescut un xicotet prats d’herba verda i tot i giràrem a la dreta. Seguirem una pista forestal en desús, tant que pareixia una senda una mica ampla davall l’ombra dels pins. Aquesta pista, a l’igual que algunes possiblement la van crear per a poder repoblar la zona i una volta ho van fer la van abandonar, ja que justament on acava la pista acava el pinar.
A partir d’ací escomençàrem a ascendir una mica i escomençàrem a crestejar per les muntanyes .

Mnetre crestejàvem per les muntanyes haguerem de pasar per algun lloc on la cosa es complicava, però no excesivament i li va donar una mica d’aventura a la ruta.
Seguirem la senda traçada per les cabres, de fet veíem les “marques” marrons en el terra, no tenia pèrduda, encara que ja aprotant-nos cap a la pedrera l’endinsar-nos en un petit carrascal, en el qual vam haver d’apartar algunes branques si que dubtàrem sobre quina senda agafar, però sempre cap a la dreta.

Després d’eixir del carrascal teníem la baixada per una pedrera, la que havíem vist només iniciar la ruta i la teniem davant de nosaltres.
Escomençàrem a baixar, cadascú al seu ritme. La baixada per la pedrera era molt dura i també una gran prova per als genolls.
Poc a poc baixàrem tots i arribàrem a una pista forestal on ens reagrupàrem .
La baixada va ser molt dura, la pedra solta dificultava el descens cómode, però poc a poc baixàrem. Mentre baixàvem per la pedrera, o anàvem sentats esbarant o, l’opció més utilitzada: baixar clavant els talons en les pedres i de fet va ser una táctica prou útil ja que quan jo vaig baixar vaig fer això en alguns trams i vaig mantener prou bé l’estabilitat, encara que alguna volta.

Després d’una bona estona ens reagrupàrem tots i caminàrem cap a Benasau. Seguirem entre les oliveres i els ametlers i de seguida ja estàvem en Benasau. Mentre baixàvem algunes persones volgueren recordar quan feren la "mili" i com que havia alguna que ltra baixada la fèien corrent com si estigueren a l'exèrcit.

Una volta arribàrem al pàrquin del bar-restaurant la Serrella ens despedirem tots fins a la pròxima ruta.

PD: El track el trobareu clicant l’imatge o també podeu aconseguir el track de Rocacoscollà