La Rambla del Quixal

Aquesta ruta la va proposar Kiquet i era una ruta molt fàcil per la Rambla del Quixal i un bon tram pel GR-7.

Poc abans de les 7.00 del matí estiguerem tots reunits a la gasolinera el Pont, a l’eixida 337 de l’A-3. Abans d’aanr-nos en els cotxes cap a Mijares, Jose va anar repartint taronges del seu hort i estaven molt bones quan ens les vam menjar.

Sobre les 8.00 del matí ja ens trobàvem a punt per iniciar la ruta. Al final vam ser un numerós grup de 17 persones.

Escomençàrem incorporant-nos al GR-7 per una pista forestal entre antics camps de cultius. Seguirem la pista forestal i de seguida vam desviar-nos del GR per descendir fins a la Rambla del Quixal.
Pel camí veíem com els xops escomençàven a engrogueïr amb l’avanç de la tardor i ja estàven les fulles grogues.

Seguint la pista ens desviàrem per una estreta senda que s’endinsava per la rambla. La senda al final es perdia i haviem de seguir apartant tots els matolls que hi havien. Al final la quantitat del matolls va anar desapareguent i poguerem caminar mes fácilment. Mentre remuntàvem la ramba vam trobar un xop caigut, aurons, carrasques, pins, etc.. a la rambla hi havia vegetació de tot tipus.

El dia hui havia eixit amb boira i el cel prou ennuvolat, així que no savíem molt bé si plouria o no, però seguirem la rambla. A voltes la senda es desviava de la rambla, però nosaltres no ja que aquesta senda es desviava per si la rambla creixia poguerem desviar-nos però nosaltres, com que la rambla estava eixuta la vam poder seguir fácilment. Seguint la rambla hagué un moment en el qual haguerem de trepar per nassos, ja que no hi havia cap alternativa degut a que hi havia un tallat no molt alt i haguerem de trepar una mica. Seguirem la rambla passant per on poguerem: botant pedres, roques, trepant-les, buscant passos alternatius, etc.. fins que arribàrem al refugi de caçadors on enllaçàrem amb una pista forestal i amb el GR-7 que havíem abandonat abans.
Seguirem la pista forestal que ascendia poc a poc per un bosc de pins i carrasques, principalment, encara que també hi havia algun que altre auró i roure.
Abans d’escomençar a ascendir pel bosc vam parar en un replà per a esmorçar degut a que encara no havíem esmorçat. Estiguerem esmorçant una estoneta on hi hagué de tot un poc: corfes de porc, ametles, entrepans, etc…

Després d’esmorçar seguirem el GR-7 per una pista forestal que ascendia per un bosc de carrasques i pins, principalment. Pel camí anàvem observant els bolets que ens trobàvem ja que etsava plagat ,però no vam agafar cap per seguretat i segur que cap seria comestible.

La pista forestal eixia a parar a una molt més ampla on vam empalmar amb un PR, el PR-V 190. Seguirem la pista forestal on escomençàrem a anar trobant arboçers i anàvem menjant els seus fruits. Mentre seguirem la pista forestal trobàrem una casa al costat del camí de la qual van eixir tres xics en unes motos i alguns sense casc. Miguel tenia curiositat i, creguent com tots, en un principi que aquest era la casa de Las Moratillas va anar a preguntar i li van dir que era una casa privada.

Mentre seguíem la pista forestal teníem, a la nostra dreta un pinar on hi havia algunes carrasques i alguns xiprers i per l’altra unes muntanyes despullades, plenes de matolls on poc a poc escomençàven a crèixer pins i carrasques.

Seguint la pista forestal arribàrem a Las Moratillas. Allí ens reagrupàrem tots. Mentre esperàvem a la gent que anava una mica més endarrerida Lucia i jo escomençàrem a agafar cireres d’arboç de l’arboçer més gran que hi ha a tota la provincia de València. L’arboçer en realitat no es molt gran ,però hi ha que tenir en compte que en realitat es un matoll.
Una volta ens vam reagrupar a Las Moratillas tornàrem a la pista forestal i continuàrem caminant. Al final ens desviàrem de la pista forestal i seguirem pel GR per una bonica senda entre un pinar. Seguirem el GR però al moment ens desviàrem uns metres per a obtener una vista panorámica de bona part de la Rambla del Quixal.
El paisatge que veíem era increíble: Vam vore alguns tallats de la rambla que eren molt impressionants i uns boscos de pins i carrasques que exteníen per bona part de la rambla, de fet pràticament tot el que veíem eren boscos.

Tornàrem a enllaçar amb el GR i ens endinsàrem per una pineda no molt espessa. La senda per la qual caminàvem estava molt deteriorada degut a les fortes pluges que han haver feia unes setmanes. La senda estava molt ben marcada i mentre baixàvem trobàrem una caseta molt xicoteta on dins hi havia una llibreta per a notificar el nostre pas pel GR-7. Nosaltres al trobar la caseta ens apuntàrem i continuàrem caminant. La senda poc a poc s’anava fent més i més ampla fins a convertir-se en un camí en desús. Mentre caminàvem vam vore una caseta prop d’on havíem aparcat els cotxes volia dir que ja ens trobàvem prop dels cotxes. La senda poc a poc s’absentava d’arbres fins que el pinar va quedar una mica lluny de nosaltres. Al final tornàrem a enllaçar amb la pista forestal que havíem fet servir per a baixar a la rambla. Seguirem el camí i arribàrem a una casa, pujàrem per una pista forestal abandonant el GR i arribàrem als cotxes, on ens despedirem.

PD: El track el podeu trobar clicant l'imatge, a Wikiloc