Xodos - Sant Joan de Penyagolosa - Xodos

Ens vam reunir tot el grup a La Pinada a les 6.30 del matí. Arribàrem a Xodos una mica abans de les 8.00 del matí, però entre que ens preparàven es van fer pràcticament les 8.00 del matí. Escomençàrem a caminar seguint una pista forestal. Des de la pista podíem vore el Tossal del Marinet, el Penyagolosa i altres muntanyes.
Enllaçàrem amb el GR-33 que va de Castelló a Sant Joan de Penyagoloa (Vistabella del Maestrat), encara que únicament es sol recòrrer el tram que hi ha entre Les Useres i Sant Joan de Penyagolosa. Aquest tram també coincideix amb el Sender de la Lluna Plena o també el Camí dels Peregrins de Les Useres.
Mentre caminàvem per la pista forestal Pablo en digué que hui no anàvem a fer una ruta lineal sinó que anàvem a fer una ruta circular més llarga però més bonica, ja que si era lineal es faria una mica sosa i aborrida, sempre es millor per la ruta circular.

Seguirem la pista forestal prop d’un bosc de pins i carrasques on també hi havia algún roure que altre.
A l’alçada de la Font dels Possos abandonàrem la pista forestal i escomençàrem a caminar per una senda prou ampla. El sender estava molt ben marcat, ja que les sendes incorrectes estàven barrades amb branques de carrasques o pins.
La senda escomençava travessant un bonic bosc de carrasques on també hi havíen alguns pins. Pel camí la roba va anar escomençant a sobrar, de fet algunes persones passàren ràpidament a la màniga curta.
La senda pel bosc era molt bonica perquè anàvem envoltats d’exemplars prou grans de carrasques, cosa que no és molt normal vore. La pega que tenia aquesta senda es que el desnivell era molt fort i damunt en ascens.

Poc a poc abandonàrem el bosc de carrasques i pins. Escomençàrem a endinsar-nos per un pinar molt tupid.
De seguida va escomençar a bufar molt de vent que ademés era molt fred i de fet dos dies després el Penyagolosa ja està nevat, ha caigut la primera nevada, a 1814 m. sobre el nivel del mar (msnm).
Bufava molt de vent però de seguida el bosces tornà a fer dens i tupid, el que va fer que el vent no fora tan fort cap a nosaltres.
Seguirem una pista forestal que havíem enllaçat entre un pinar. La pista estava plena de cavallons i d’algunes pedres soltes que, juntament amb el desnivell que tenia es feia prou pesat caminar.

Abandonàrem la pista forestal i seguirem una senda en ascens, encara que no tant com el que havíem patit abans.
Al final eixirem a parar al Pla de la Creu on ens reagrupàrem i aprofitàrem per descansar. Ací al Pla de la Creu vam enllaçar amb un conjunt de pistes forestals, però nosaltres continuàrem seguint el GR-33 per una pista forestal.
Mentre caminàvem per la pista forestal vam passar al costat d’uns prats per a les pastures del Mas de Mor el qual vam passar al costat d’ell. Des de la pista vam poder vore tot el Pla de Vistabella. Seguirem la pista forestal i poc a poc escomençàren a haver cada volta menys arbres fins que el terreny es va quedar desprovist d’arbres, malgrat que a 10 metres hi havia un bosc especialmente de pins. Escomençàrem a desviar-nos de la pista forestal ja que així acurtaríem ja que els revolts de la pista fèien que el camí fora més llarg. Continuàrem caminant i descendirem fins al llit d’un barranc, el creuàrem per una senda i ens endinsàrem en un pinar molt alt on trobàrem un pi suficientment vell com per a que Jose em fera una foto en aquest arbre tan gran (possiblement a la foto no parega molt gran, però en realitat si que ho era i el que apareix en la foto es a soles una xicoteta part de tot l’arbre).

Continuàrem el GR-33 fins que arribàrem a Sant Joan de Penyagolosa sobre les 10.00 del matí. Una volta arribàrem a l’Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa escomençàrem a buscar lloc per a esmorçar. No volíen esmorçar a les taules ja que estàven molt brutes aleshores escomençàrem a buscar algun altre lloc per esmorçar. Al final esmorçàrem en la soca d’un antic om, actualment mort.

A l’esmorçar, com sempre no va faltar res: teníem les botelles de vi de Riquelme, el café de Miguel i el nostre (els dos amb llima), una àmplia sel·lecció de galetes on hi ha de xocolata, sense xocolata o amb xocolata blanca, també tenim ametles, etc…
Aprofitant que hi havia un bar-restaurant Miguel es va comprar un entrepà que va ser l’enveja dels senderistes.

Després d’esmorçar escomençàrem a seguir el PR-V 79 que arriba fins a Lucena del Cid. Escomençàrem a pujar en direcció al Campament Lloma del Mig. Una volta arribàrem al campament en compte de desviar-nos per una senda que eixia a la dreta i bordejava el campament, abandonàrem momentàneament el PR i entràrem al campament.
Eixirem del campament i tornàrem a enllaçar amb el PR-V 79 el qual jan o abandonarem fins arribar al Barranc de la Teixera.

Poc a poc anàrem ascendint i ens endinsàrem per un bonic bosc de pins. Continuàrem caminant i poc a poc la vegetació es va fer cada volta menys densa fins que entràrem a les terres del Mas de la Cambreta on un incendi, fa anys, pel que es veu va arrassar una miqueta la zona, no molt ja que la part cremada es molt xicoteta.
Una volta entràrem al Mas de la Cambreta ens vam trobar un cartell que prohibila la recolecta de bolets, enara que no s’extranyàrem gens, per exemple a Fredes també ho prohibeixen si no tenien llicència o alguna cosa pareguda.

Escomençàrem a baixar fins al llit del Barranc de la Teixera on, entre un bonic pinar ple d’herba verda. Ací ens reagruparem i abandonàrem el PR. Seguirem per un estret camí entre aquest bonic pinar. De seguida arribàrem a la Banyadera on seguirem una pista forestal que baixa fins al Pla de la Creu. La pista passava per un pinar molt bonic i per unes quantes masies.

En compte de baixar fins al Pla de la Creu per a tornar a enllaçar amb el GR-33 baixàrem per una altra pista forestal per un pinar alt però jove. Pel camí trobàrem un PR que baixava directament fins al Mas de la Vela en compte de fer els revolts de la pista. Una volta vam arribar al Mas de Vela forem acollits pels lladrits d’uns gossos que eren els propietaris del mas. Al mas també trobàrem als amos que s’havíem montat un xaletet enmig del a muntnaya, amb plaques solars i de tot.

Des del mas vam tenir unes vistes al·lucinants sobre tot el Barranc del Mas de la Vega que estava cobert de bosc. Ací abandonàrem el PR i buscàrem una senda que eixia a l’esquerra i que anava entre els cingles del Marinet i els tallats del Barranc del Mas de la Vega.
La senda s’endinsava en un carrascal preciós, tant que, compartint l'opinió de Riquelme va fer que la senda s’em quedara curta. El sender era molt bonic ja que les carrasques feien autentiques bòvedes que servien de pantalla protectora de rajos solars i per tant generava una ombra que donava gust gitar-se i ademés el terra estava totalment cobert de brota, pareixia que hi haguera un llit i tot.

La senda estava molt xafasa i no tenia cap pèrduda i ademés també hi havien alguns fites. Seguiny el sender eixirem a parar a una pista forestal que seguirem entre un pinar
Ja ens trobàvem prop de Xodos i al desviar-nos per un antic camí empedrat vam poder tenir unes bones vistes sobre Xodos.

Escomençàrem a baixar per una forta pendent fins al Barranc de Xodos, al creuar-lo no vam fer més que pujar. Després de creuar el barranc en compte de seguir la senda pràcticament tot el grup vam escomençar a pujar cap a Xodos camp a través. Exagerant l’escena es podría haver dit que estàvem “invaïnt Xodos” perquè pareixiem els antics guerrers medievals pujant per la muntanya volent conquerir el poble.

La pendent que tenia aquesta ultima pujada era increíble, el terreny, pareix que no, però una mica més de pendent i ja era vertical.

Al final arribàrem tots a Xodos, on teníem els cotxes, ens despedirem I tornàrem a casa.

PD: El track el podeu descarregar clicant l'imatge, a Wikiloc.