El Puig Campana

Hui, afegint-nos a la proposta de Kiquet decidirem puajr al Puig Campana per la canal de El Carreró o també pel Barranc de les Marietes i baixant-lo per l’ombria del Puig Campana. La ruta del Puig Campana la vam fer seguint el track de José Manuel, de la ruta que va realitzar l’any 2005. Aquesta ruta a penes son 12 km i segons les dades agafades a Wikiloc només penjar el track vaig vore que en 4 km que dura la pujada s’ascendeixen 1329m i en la resta de la baixada baixàrem en 8 km 1331m. Per al dia de hui s’esperaven pluges i temperatures més baixes que les del dia anterior, de fet segons l’Accuweather la máxima que s’esperava eren 13ºC, a Finestrat, per tant faria, dintre del que cap, prou de fred.

Escomençàrem a caminar a les 8.50 del matí. Havíem aparcat els cotxes en una xicoteta explanada una volta passada al Font del Molí. Només escomençar a caminar vam alçar la vista per intentar vore el Puig Campana, però no el poguerem vore degut a que estava cobert per una espessa boira.
Escomençàrem a caminar per una senda marcada com a PR . La senda discorria per un pinar poc espés i prop d’uns tallats provocats per l’erosió. La senda era tot en ascens. Poc a poc el pinar es va anar fent menys i menys espés fins que ja pràcticament no hi havien arbres i un pi ben gran es trobava tombat, mort, al mig de la senda. Cada volta la senda es feia més i més empinada sempre al costat de la canal de El Carreró. Mentre ascendíem per la senda trobat alguna que altra carrasca i algun que altre pi va aparèixer, d’entre la boira una impressionant muntanya amb un tallat tan gran que ocupava tota la grandària del a muntanya. Aquesta muntanya s’anomena el Pic Prim (no sé per què) i hi ha una via ferrata per a pujar-la escalant. El Pic Prim és una muntanya que es troba al costat del Puig Campana i estan separades per un coll. Després el Pic Prim, a l’igual que un fantasma, va tornar a desaparèixer ocultat per la boira. Malgrat l’imatge del Pic Prim se’ns va quedar grabada en la retina, malgrat alguns no el poguerem fotografiar (entre ells m'incloesc a mi).

Una volta havíem contemplat l’aparició del Pic Prim continuàrem la nostra marxa ascendint al costat de la canal. Poc a poc les marques de PR anàven desapareixent fins al punt on, a l’escomençar a adintrar-nos en la canal ja no hi havien marques, a soles punts grocs o rojos ens anàven guiant per la canal. La pujada per la canal cada volta es feia més pesada degut a que la pendent cada volta era més forta. A demés com que havia plogut tot estava mullat: les pedres, les roques, el terra que era fang…tot. Les botes també estaven mullades el que feia que poguerem esbarar i caure de fet jo em vaig caure unes quantes voltes. Al final la senda desembocavaen la pedrera de El Carreró i haguerem de remuntar-la. La pedrera era una mica complicadeta de pujar-la ja que a voltes havíem de trepar una mica. Mentre pujàvem la canal a voltes trobàvem alguna senda que la seguíem i ens estalviàvem un tram de pedrera, però a voltes no trobàvem cap senda i pujàvem per la pedrera, la qual cosa era molt dura i incòmoda.Mentre pujàvem per la pedrera podíem vore a les nostres esquenes un mar de núvols impressionant, però no tant com el que ens esperava al cim.

Ja a punt d’eixir de la pedrera de El Carreró ens trobàrem inesperadament amb

un carrascar que s’extenia per bona part de la muntanya del Puig Campana. Açò era un fet que jo, almenys, no m’esperava degut a que veien la ruta en el Google Earth no apareixia cap carrascar ni cap bosquet, malgrat les fotos que hi ha al Google Earth són prou antigues.

Una mica abans d’eixir definitivament de la pedrera poguerem també observar un dels molts tallats que té el Pic Prim.

Al final eixirem de la canal trepant una mica fins reagrupar-nos amb la resta del grup. Una volta reagrupats ens encaminàrem cap al cim del Puig Campana entre un bosquet molt jove de carrasques barretjat amb alguns matolls. De camí al cim del Puig Campana ens va bufar un fort vent que va arribar a tirar a ma mare. Una volta al cim el fred es va fer molt intens i ens vam haver d’abrigar molt, també per protegir-nos del vent. Des del Puig Campana les vistes deurien de ser impressionants, però nosaltres a soles vam vore un extens mar de núvols i l’Aitana, únicament. Al Puig Campana, els del Centre Excursionista d’Alacant havia muntat un xicotet Belén, la qual cosa va ser prou curiosa ja que no es normal trobar-se en una muntanya un Belén i encara més al Puig Campana que té una pendent molt pronunciada tant per la cara oest com per la cara est, que són les úniques cares per les quals es pot pujar al Puig Campana. Una volta al Puig Campana ens fèrem la foto de grup. La foto la va fer Luis.

Després de la curt sesió de fotos esmorçàrem en un lloc una mica a cobert del vent i una mica del fred. A l’esmorçar poguerem degustar galetes de xocolata, mistela, vi, el bocata que duiem, café, etc.
Una volta havíem esmorçat al cim escomençàrem a baixar del Puig Campana. Ara no anàvem a baixar per la cara est, que és un es troba el Barranc de les Marietes o la pedrera de El Carreró. Ara baixàrem per la cara oest del Puig Campana on hi ha una senda botànica marcada amb punt verds. Aquesta senda també va al costat d’una pedrera però aquesta no és tan dura com la de El Carreró.

Seguirem la senda que baixava del Puig Campana i de seguida arribàrem a un coll que separava el Pic Prim del Puig Campana. Aquest coll està ocupat per un carrascar, encara que no és molt extens. Quan estàvem a punt d’escomençar a baixar altura vam reagrupar i Jose aprofità per fer-nos una foto on pràcticament apareix tot el grup i també una altra a mi en la senda de baixada. A partir d’ací baixàrem per una pendent una mica pronunciada per un bosquet de carrasques barrejat amb algun pi. Poc a poc va aparèixer una pedrera no molt gran, però al cap i a la fi una pedrera. A demés el fet de que estigueren les roques mullades i per tant esbaraven doncs també era un inconvenient.
La senda anava paral·lela a una altra pedrera el que feia que també hi hagueren algunes pedres i, evidentment, estigueren mullades i esbararen. Quan escomençàrem a eixir de la pedrera i al pendent es va fer molt més plana se’ns posà a ploure prou i haguerem de parar-nos prop del coll del Pouet, una mica ja passada la pedrera. Paràrem una mica per posar-nos els cubremotxilles, els impermeables, etc. Una volta s’havíem col·locat una mica per damunt els impermeables i els cubremotxilles continuàrem fins a uns desviament de PRs. Ací ens reagrupàrem a acabàrem de posar-nos bé (alguns) els cubremotxilles i els impermeables. Una volta estàvem reagrupats seguírem per una senda prou ampla (quasi era una pista) entre un pinar semicremat degut a que una banda del pinar estava completament cremada per l’incendi del 24 de gener de 2009 i l’altra poc cremada. Al final arribàrem al Coll del Pouet, encara que no sé per què es diu el Coll del Pouet, degut a que no hi ha en l’actualitat ningún pou.
Seguirem una pista forestal entre una pinar que no estava encara cremat. Poc a poc la pista va quedar reduïda a senda quan ens trobàrem amb un refugi del CEA (Centre Excursionista d’Alacant). Després del refugi hi havia una altra pinada, encara que aquesta estava totalment cremada, siguent víctima d’un incendi produït al 2006. La senda que travessava aquest pinar estava molt transitada i pel camí vam poder vore com escomençàven a rebrotar els matolls, algunes carrasques i garroferes i algun pi en algun lloc, però pins pràcticament no hi havien (de fet jo a soles en vaig vore un).
Poc a poc la pluja va cessar.
Aquesta senda, al passar uns quants quilòmetres ens va endinsar en una xicoteta pineda viva, no com l’anterior i ja arribàrem als cotxes amb una fineta pluja i a les 13.45. Una volta als cotxes ens canviàrem una mica i ens despedirem.

PD: El track se’l podeu descarregar clicant l’imatge.