La Serra Gelada

Uns dies enrere José Manuel Roca va proposar una ruta a l’Albir per finalitzar l’any (encara que el dissabte que ve organitzarà una altra ruta) on també ens quedàrem a “dinar” i tot (o més ben dit a berenar). La ruta consistia a fer una travesia per la Serra Gelada iniciant la ruta a l’Albir i finalitzant-la a Benidorm. Com que la ruta no era circular agafàrem l’autobús nº10 per tornar a l’Albir.

Quedàrem una bona part del grup a la gasolinera Cary a les 7.00 del matí. Una volta estiguerem tots anàrem cap a l’Albir on ens esperava l’altra part del grup.
Una volta ens vam juntar tot el grup ens posàrem a caminar sobre les 8.30 del matí.Una mica abans d’escomençar la ruta José i Mari va trèure una bossa amb taronges i llimes on cadascú va agafar unes quantes.
Una volta fet el repartiment de taronges i llimes vam començar la ruta vam parar ja que en la ruta hi havíen dues variants: una difícil i una altra fàcil. Ací una xicoteta part del grup va anar per la fàcil mentre que la majoria optàrem per seguir la difícil que era 2 km més llarga. Escomençàrem seguint el camí vell del far.Pel camí ens trobàrem un mirador des de qual vam poder vore el Penyal d’Ifalc, la serra de Bèrnia, el Morró de Toix, el Puig Campana, l’Albir, l’Alt del Governador, etc…

Després de contemplar les vistes des del mirador tornàrem al camí vell del far. Seguirem aquest camí en direcció al far. Pel camí ens trobàrem uns desviaments cap a unes mines d’ocre encara que no les vam visitar. Mentre caminàvem també vam vore una gran cova que s’anomena la cova del Bou (segons el GPS) o la Boca de la Balena (segons un cartellet que ens trobàrem pel camí). Seguint aquest camí trobàrem un altre mirador. Des d’ací vam vore tot el mar i el reflexe del Sol juntament amb uns núvols. Tot junt feien que la vista fora molt bonica.

Des del mirador escomençàrem a seguir una senda, segons marcava el track. Però de seguida el track es desviava camp a través bordejant un turó que hi havia en front de nosaltres. La senda, en canvi continuava arribant quasi al cim d’aquest turó. Seguint aquesta senda arribàrem a empalmar amb el track, prop d’un coll. Ací la senda s’empinava molt i ens va fer salvar un gran desnivelll a més la senda estava plena de pedres soles.

Continuàrem pujant més i més. Poc a poc vaig anar abandonant el grup ja que anava molt accelerat. Jo em vaig adintrar en una pinada seguit de Carlos. Les sendes em van embolica una miqueta així que vaig escomençar a adintrar-me en la pinada, atallant una miqueta camp a través. Quan Carlos i jo anàvem atallant haguerem de pujar per algunes roques i travessar algun coscollar, encara així donàrem ràpidament amb la senda correcta.

Una mica abans d’arribar a les antenes de l’Alt del Governador trobàrem a tota l’altra part del grup que havia anat per la senda que estava marcada oficialment. Estiguerem esperant a tota l’altra part del grup. De seguida els vam vore davall de nosaltres (ja que ens trobàvem dalt d’un tallat). S’havíen perdut ja que aquella no era la senda correcta. De seguida els escomençàrem a dir, cridant, de que havíen de donar mitja volta ja que per on anàven no era el camí correcte. Al final ens reunirem tots a l’Alt del Governador, ací escomençàrem a buscar un lloc per esmorçar. Al final esmorçàrem una mica més avall d’on estava l’Alt del Governador. A l’esmorçar va haver café, olives, ametles, mistela, xampany, galetes, cava,etc…
Després d’esmorçar ens fèrem la foto de grup amb les barrets de Papá Noël.
Una volta ens vam fer la foto de grup enllaçàrem amb una pista asfaltada que seguirem.
Al cap d’una curta estoneta ens desviàrem per una clara i ben definida senda que crestejava al costat dels penya-segats.
Seguint aquesta senda escomençàrem a crestejar per tots els cims que tenia aquesta serra. De fet quan pujàvem a algun cim podíem vore tots els cims que encara ens quedàven per pujar, encara que també vam vore l’illa de Benidorm.

El continu puja i baixa era un horror ja que cansava un muntó pel fet de que pujàves i tornàves a baixar, pujàves i altra volta a baixar, tornàves a pujar i després a baixar….així unes quatre voltes. Malgrat tanta pujada i baixada les vistes eren impressionants: podíem vore l’illeta de les Penyes d’Arabí, els alts gratacels de Benidorm (que contrastàven amb tot el paisatge de la Serra Gelada), la mar Mediterrània, l’illa de Benidorm, el Puig Campana (encara que estava cobert d’una espessa boira), la serra de Bèrnia, etc…

Després d’un continu puja i baixa trobàrem unes fites enormes i una senda molt definida que ens va conduïa fins a l’eixida del Parc Natural de la Serra Gelada, això sí, abans d’eixir del parc visitàrem una gran creu la qual estava plena de plaquetes de gent que havia mort (l’immensa majoria eren extrangers que havíen mort).

Quan visitàrem aquesta creu baixàrem per uns camins asfaltats al costat d’alguns xalets enormes fins entrar més en Benidorm. Una volta entràrem una mica més a Benidorm agafàrem l’autobús nº10 (miraculosament poguerem entrar tots) i arribàrem a l’Albir.
Una volta estiguèrem tots a l’Albir anàrem al restaurant Sarita (és un restaurant que jo NO recomane). Ací ens trobàrem amb Conchi, Elvira, Riquelme i Miguel.

José Manuel havia reservat en aquest restaurant amb antelació i diguent tot el que anàvem a dinar cadascú (de fet en el fòrum va posar el menú del restaurant per a que ho elegirem i poguera fer la reserva). Però clar també havíem d’elegir una salsa per a acompanyar el que havíem demanat (gambes, pollastre, corder o verdures). Al principi ens posàrem una entradeta que era una ensalada amb unes salses a banda, l’ensalada no tenia ni oli ni sal i també tenia unes coses rares que conteníen pimentó i eren de color marró claret, em recordàven una mica al pollastre empanat, però allò no era pollastre empanat, de fet no sabia i continúe sense saber què és.

Mentre esperàvem el primer plat decidirem donar-li el regal de Nadal a José Manuel.

Al cap de dues hores després de l’entrada va vindre el primer plat: arròs (amb un olor una mica extrany) i un platet a banda on hi havia la salsa que havíem demanat i el tipus de menjar que volíen (podia ser, com ja he dit: pollastre, verdures, gambes o corder). La veritat es que el menjar no em va agradar ja que l’arròs tenia molt mal sabor i em creia que el pollastre l’anàvem a poder tallar i que seria gran i amb una salsa a banda, però no: vaig vore al platet on hi havia la salsa amb uns taquets de pollastre (em referisc al pollaster perquè era el menjar que jo havia demanat, però açò també engloba als altres tipus de menjar que podíem elegir). El menjar la veritat es que no em va agradar gens, a soles una miqueta el postre que va ser gelat de xocolata (en el meu cas).

En general el tracte que vam rebre va ser prou roï ja que a banda de que vam estar unes dues hores esperant el primer plat, la gent d’allí no tenia ni idea de castellà.

Després d’haver “dinat” (per no dir berenar) anàrem als cotxes i tornàrem a casa.

PD: Podeu descarregar-vos el track a Wikiloc o tmabé clicant l’imatge