El Benicadell

Ahir, unint-nos a la prosposta de José Manuel de la seua pàgina Rocacoscolla, pujàrem al Benicadell des del Ràfol de Salem, a la Vall d’Albaida. La ruta era prou llarga perquè eren 20km, però el desnivell no era molt alt.

Iniciàrem la ruta a les 8.00 del matí al Ràfol de Salem. Escomençàrem a pujar per un bosc molt bonic de pins situat a l’ombria del Benicadell. Arribàrem al Coll del Portet, ascendirem per carrils una mica estrets entre grans masses de pins, la majoria amb les copes o algunes branques trencades, altres pel terra i alguns pocs en bon estat degut a les fortes nevades que van caure i al fort vent que va bufar.
A l’ arribar a una bifurcació on el PR anava per tots dos camins (a l’igual que el track.). Estiguerem discutint una mcia per on anàvem a anar ja que un podia servir-nos per a pujar al Benicadell i altre per a baixar-lo. Al final optàrem per seguir el camí a l’esquerra que, a l’igual que l’altre discorria pel bosc.
Eixírem a parar a una pista forestal i de seguida arribàrem a la Casa de les Planisses on ens esperava Luis Gispert, que havia pujat des de Beniatjar.

Després continuàrem caminant per la pista forestal fins que arribàrem a l’inici de la senda que ascendeix al Benicadell. L’ascens no era molt dur degut a que la senda no tenia un desnivell excesivament pronunciat. La senda discorria entre matolls que es barrejaven amb algunes i carrasques i, espontàniament, amb algún pi.
Mentre pujàvem per la senda obtinguerem unes bones vistes de les valls i muntanyes de la zona.

Al final arribàrem a la Nevera del Benicadell on les vistes eren boníssimes.
La nevera estava molt ben conservada, encara mantenia totes les parts de la nevera.

Ací ens reagrupàrem i disfrutàrem de les vistes.
Una volta estàvem tots reagrupats esmorçàrem a la nevera.

Després d’esmorçar pujàrem al Benicadell.

L’últim tram fins al Benicadell el vam haver de fer per un pas aèri passant per les roques que es trobaven a la cresta de la muntanya.

En aquest pas haguerem de tenir una mica de precaució perquè alguns tram anàvem per les roques i davall de nosaltres a soles hi havia una caiguda possiblement mortal.

Però tampoc es per a tant, a soles que si bufa moltíssim de vent –com el que va bufar el dijous passat(14-1-2010)- no es recomanable passar ja que el vent pot arribar a ser tan fort que pot espentar a algú i fer-lo caure així que convé passar amb una mica de precaució i deixar els pals una mica abans del pas aèri.

Les vistes des del Benicadell fóren precioses: hi ha una panoràmica al blog a en la qual es pot vore tota la cresta del Benicadell i la Vall d’Albaida per un costat i per l’altre una altra vall més elevada (o una foia) on es troba, Alcoi, Cocentaina i tota la resta de pobles. També les vistes dels dos vall eren precioses i a les dues valls hi havíen pantans: a la Vall d’Albaida, el pantà de Bellús. A l’altra vall el pantà de Beniarrés.

Des del Benicadell també poguerem vore el Montgó, l’Aitana, la Serrella i la seua serra, el Montcabrer, el Caroig, la Serra Grossa, la Serra del Cavall Bernat, el Montdúver…i fins i tot…El Penyagolosa i les Illes Balears.

Una volta contemplàrem les vistes des del Benicadell, baixàrem per on havíem vingut fins arribar al a pista forestal. Ací ens reagrupàrem i seguírem la pista forestal. Passàrem per una zona repoblada amb pins. De seguida ens desviàrem per una senda entre uns quants camps de cutlius. Al final arribàrem a Les Fontetes on ens fèrem la foto de grup i reomplirem les botelles. Una volta fet tot açò baixàrem per una pista forestal que passà a convertir-se en senda. La senda discorria, pràcticament, per una corba de nivell el que feia que la senda fóra pou plana i amb poc desnivell. La senda era molt bonica al discorrer per un bosc de pins molt bonic degut a que es trobava en l’ombria. Mentre caminàvem per la senda trobàvem pins caiguts i els havíem, o bé passar-los per damunt, o bé passar-los per baix.

Seguint la senda eixirem a parar al camí que havíem vingut al principi, baixàrem fins al Coll de El Portet i tornàrem a enllaçar amb la senda d’ombria per la qual havíem vingut. Al final arribàrem al Ràfol de Salem, als cotxes finalitzant la ruta.
PD: Podeu descarregar-vos el track clicant la imatge.