El Cabezo

Fa uns dies fèrem una ruta en Alpuente. La ruta la va proposar José Manuel. Posà la ruta el dimarts i consistia en fer una ruta per Tàrbena.
Fou en aquesta setmana on un temporal va fer que nevara en cotes molt baixes i per tant el divendres José Manuel va canviar la ruta per una a la comarca dels Serrans. Pensava fer una ruta en Alpuente que baixara cap al riu Reguero i després pujara cap al Cabezo, a continuació la ruta baixava a l’aldea de La Hortichuela i després pujava a Alpuente.

Iniciàrem la ruta en Alpuente. Només escomençar la ruta la temperatura era de -3ºC. Escomençàrem a caminar baixant per uns carrers antics molt bonics. Baixant pel poble passàrem al costat de l’esglèsia i al costat d’una paret en la qual donaven la benvinguda a Alpuente. Al final eixirem del poble per una pinadeta molt bruta on una senda ens dugué fins una pista forestal. Ací enllaçàrem amb un GR i escomençàrem a baixar per una senda que feia zig-zag en direcció al riu Reguero. Mentre descendíem per aquesta senda ens desviàrem per una altra que de seguida ens dugué a una esplanada on contemplàrem una cascada prou alta situada entre les dos parets del xicotet canó format pel riu Reguero. Aquestes dues parets del canó eren molt estretes. A la cascada i en alguns diminuts abrics que hi havia baixant per la senda hi havia un tipus d’estalagtita, però de gel degut a que l’aigua que gotejava s’havia congelat.

Després de visitar la cascada tornàrem per on havíem vingut fins que tornàrem a enllaçar amb la senda per la qual estàven baixant.

Baixàrem fins al llit del riu, el creuàrem i escomençàrem a ascendir per una senda molt xafada i en zig-zag.

La senda estava molt xafada i envoltada de matolls, però no molt alts. Seguint la senda obtinguerem una bona vista de la mola on es trobava el castell d’Alpuente, també de la foia en la qual es trobava Titaigües i arribava fins a Alpuente.

Al final exirem a parar a una esplanada on ens reagrupàrem, després caminàrem per una pista forestal en lleuger ascens al costat d’uns camps d’ametlers.

Anàvem seguint un GR, però al trobar un cartellet que indicava que hi havia un àrea recreativa ens desviàrem a ella per esmorçar.

En aquesta àrea, almenys jo, esperava trobar-me amb una taula (ja que a totes les àrees recreatives que jo coneixia hi havien taules), però a l’arribar allí a soles em vaig trobar amb unes taules, en realitat eren roques amb neu i amb paellers que va ser on deixàrem les nostres motxilles. Ens preparàrem per a esmorçar i, segurament, com que feia tant de fred no llevàrem ni la neu de les “taules”, encara així el menjar no es va fer malbé . A l’esmorçar hi hagué de tot i no exagere: Vàries botes de vi, moltíssim conyac, de fet Kike havia dut una botella de conyac, dos termos de café, mazapán, una gran varietat de galetes a les quals he de destacar les galetes d’ametla que havia dut Juan que les havia fet sa mare i estaven molt bones, també hi havia formatge, xoriço, xocolata on hi havia una tableta de xocolata i tot, també poguerem degustar pistatxos, ametles…en definitiva esmorçàrem de tot.

Una volta vam agafar forçes a l’esmorçar tornàrem al GR i seguirem la pista forestal. Mentre caminàvem per la pista forestal trobàrem una gran placa de gel al costat de la pista forestal. José Manuel es va pujar a la placa amb molt de compte. Comprovà que la placa aguantava prou així que Pablo li va fer una foto, tot seguit tots volgueren fer al mateix fins que ens pujàrem unes 6 persones damunt del gel. Mentre jo estava esperant per a que mon pare vinguera i em fera la foto (com estaven fent tots) el gel va cedir i em vaig mullar la cama esquerra. Així que no vaig tornar a pujar-me damunt del gel i em vaig quedar sense foto damunt del gel.

Al final arribàrem al desviament per a pujar al Cabezo. Ací la senda i en general tot el terreny estaven coberts de neu i com que no havia passat ningú i tampoc hi havia una senda excesivament definida, açò feia que anar pel camí correcte fora molt difícil, però gràcies al GPS ens poguerem guiar molt bé i aconseguirem arribar al cim del Cabezo sense problemes.

Quan ascendíem el Cabezo ens costava molt anar pel camí correcte degut a que una bona capa de neu ho cobria tot. L’ascens era molt bonic, estava tot blanc, menys els arbres. La zona havia estat repoblada a l’igual que algunes zones d’aquesta comarca i en general de tota la Comunitat Valenciana. A mesura que anàvem ascendint el vent començava a bufar més i més fort. Ja prop del cim va escomençar a bufar una forta ventolera que ens llançava tota la neu. Al final arribàrem al cim on ens fèrem una foto al vèrtex geodèsic i també poguerem contemplar les vistes.

Una volta arribàrem tots i contemplàrem les vistes tornàrem pel mateix camí. Mentre baixàvem en direcció a la pista un fort vent tornà a bufar acompanyat amb neu. La baixada fou molt rápida perquè com que havia molta neu es podia intentar fer una mica de “esquí alpí” com vaig intentar fer jo seguint a Pablo en la baixada la qual vaig fer corrent sobretot per no sobrecarregar els genolls.

Una volta a la pista forestal esperàrem a la resta de la gent. Quan estiguerem reagrupats continuàrem caminant pel GR en direcció a la Font del Cabezo entre un pinar repoblat. La pista forestal per la qual caminàvem estava plena de plaques de gel el que va fer que algú s’esbarara. Arribàrem a la Font del Cabezo on ens fèrem la foto de grup, com un cor dispostos a cantar. Una volta ens fèrem la foto de grup baixàrem pel GR a l’aldea de La Hortichuela. Mentre baixàvem pel GR poguerem tenir una bona vista del Cabezo.

Arribàrem a la Hortichuela, una aldea totalment abandonada. Ací tornàrem a pujar per arribar a Alpuente. Una volta arribàrem tots en canviàrem una mica la roba i se n’anàrem.PD: El track se’l podeu descarregar clicant la imatge.