Iniciàrem la ruta una mica abans d’entrar a Beselga. Començàrem pujant per l’SL-V 24. Escomençàrem pujant per una senda entre matolls amb bones vistes sobre part del Camp de Morvedre.
Mentre pujàvem 
per la senda ens trobàrem amb Manolo, un xic que va, a l’igual qu
e nosaltres, amb Rocacoscollà. Ell ens va reconèixer i xarràrem una xicoteta estoneta amb ell. A continuació, enllaçàrem amb una pista forestal asfaltada que conduu al Garbí. Mentre caminàvem per ella decidirem intentar atallar entre bancals i matolls per a agafar un sender que passava per les Canteres de l’Albardà, entr
e un pinar. Tinguerem mala sort i no aconseguirem desendir fins al 
barranc que era on es trobava aquell sender, així que donàrem mitja volta i tornàrem a la pista en direcció al Garbí. Al cap d’uns centenars de metres trobàrem el desviament que pujava, per una senda entre matolls i pins barrejats amb alguna carrasca. La senda no tenia un desnivell molt acusat i de seguida arribàrem a l’Ermita del Garbí. Pel camí e
ns trobàrem amb unes dones que veníen des d’Albalat dels Ta
rongers. Mentre caminàvem anàvem xarrant amb elles fins que arribàrem a l’Ermita del Garbí on esmorçàrem. Una volta havíem esmorçat pujàrem al Mirador del Garbí el baixàrem i tornàrem a pujar fins al vèrtex geodèsic del Garbí. Des del Mirador del Garbí i des del propi Garbí les vistes no eren molt bones degut a que hi havia boirina el que feia que la visibilitat no fóra molt bona. Només poguerem vore el Pic Espadà, el Carrascar, la Mola de Segart, el Picaio, l’Alt del Pi, Segart, Sagunt, el Port de Sagunt, la Serra d’Espadà, Estivella, Albalat dels Targoners, la presa d’Algar, el Delta del Palància, el Pic Pina, la Serra Calderona, les Penyes de Guaita, el riu Palància, la Mar Mediterrània,etc. 
Una volta veguerem les vistes des del vèrtex geodèsic baixàrem fins al Pla del Garbí. Caminàrem una curta estona per carretera i de seguida ens desviàrem per una senda seguint el PR-V 369. El PR ens dugué per uns antics bancals fins arribar a un xicotet coll on la senda s’endinsà al bosc.
La senda disc
orria per l’ombria i com que la nit anterior havia fet tant de fred que in
clús havia nevat així que trobàrem, en lloc on no donava el Sol, restes de neu, encara que poquetes. Arribàrem a la Font de Barraix entre un preciós pinar. A l’arribar a la Font de Barraix enllaçàrem amb l’SL-40 i amb el GR-10. Seguírem el GR-10, SL-V 40 i el PR-V 369 en direcció a Beselga. De seguida abandonàrem el GR-10 i baixàre
m per una pista entre pins seguint el PR-V 369 i l’SL-V 40. El cam
í, poc a poc s’anava estretint fins que quedà reduït a una senda.Al baixar fins al llit d’un barranc el PR-V 369 pujava cap al Blanquissar, però nosaltres l’abandonàrem i continuàrem per l’SL. L’SL discorria pel llit del barranc encara que a voltes es desviava i ascendia una mica. Seguint la senda eixirem a parar a una pista
forestal. Ací l’SL pujava, a l’igual que el PR, cap al Blanquissar, per
ò alhora també anava a Beselga. Nosaltres anàrem en direcció a Beselga i als pocs metres, quan la pista donava un revolt per a passar un barranc, trobàrem un sender que el remuntava. El track cassolà que havia dissenyat ascendia pel barranc així que nosaltres, aprofitant que hi havia una senda, remuntàrem el barranc. Al pri
ncipi, la senda anava pel llit del barranc i després ascendia i es s
eparava del llit discorrent entre bancals abandonats. La senda, al principi, estava prou ben definida i tenia bona ombra gràcies als pins. Poc a poc la quantitat de pins va anar disminuïnt i la senda tornava a integrar-se al llit del barranc. Ací la senda s’anava difuminant i a l’eixir del barranc quasi no la veíem. Arribàrem a una antiga canter
a on possiblement traurien pedra per a construïr els bancals. Quan ar
ribàrem ací perguerem totalment el rastre de la senda. Baixàrem camp a través, botant els bancals fins que, en l’últim bancal abans del xicotet llit del barranc es trobava la senda on seguirem sense més problemes malgrat que quasi no es veia. Quan tornàrem a creuar el barranc, la senda ja estava una mica més definida i al començar a guanyar alçada el sender, que antigam
ent era un camí per
a accedir als bancals, ja es trobava més definit i no hi havia cap problema de pèrduda.La veritat és que no recomane a ningú aquesta senda tan perduda així que aquest tram no el sigau, si voleu arribar a Beselga podeu seguir l’SL o el GR.
Al final eixirem a parar al GR-10. Una volta al GR-10 col·locàrem una barrera de pedres en la senda que baixava cap a l’SL passant pel barranc, així algú que vinga pel GR que no es confonga(no és gens difícil seguir el GR, però persi acàs les hem possat).
Una volta havíem col·locat les pedres, baixàrem per una senda molt definida cap a Beselga passant per la Font de Beselga. Seguint el GR arribàrem a Beselga, creuàrem el poble i arribàrem al cotxe on finalitzàrem la ruta.
PD: El track se’l podeu descarregar a Wikiloc, clicant la imatge. 
0 comentaris:
Publica un comentari