Les Trinxeres de Villamalur - Mas del Taide - GR-33

El passat dissabte fèrem una ruta per Villamalur. La ruta era conjunta amb el C.E de Vila-Real. Iniciàrem la ruta a Villamalur un total de 54 senderistes, 40 del grup Rocacoscollà i 14 del C.E de Vila-Real.
Escomençàrem pujant per una pista forestal i posteriorment una senda a les trinxeres de Villamalur. Fèrem una visita per les trinxeres que es trobaven en un bon estat de conservació i des de les quals podíem obtindre bones vistes.

Després de visitar les trinxeres caminàrem per una senda que no estava marcada. Passàrem per un coll on antigament hi havia un xicotet hort d’ametlers que, a causa de l’abandonament, havia esdevingut un prat.

Ací esmorçàrem i a l’acabar l’esmorçar continuàrem caminant per la senda.

El sender discorria entre un bosc de pins blancs i ascendia poc a poc. A mesura que anàvem ascendint escomençàven a aparèixer sureres i pins rodenos.

Creuàrem el GR-33 i al creuar-ho la senda va desaparèixer davall la brosta del pi. Seguint aquesta “senda” crestejàrem durant una estona entre boscos de pi rodeno i surera.

Quan estàvem arribant al Mas del Taide on hi ha una pista forestal estiguerem caminant una mica pel GR-33 i després l’abandonàrem.

Al final arribàrem a una pista forestal provinent del Mas del Taide. Seguírem aquesta pista forestal en direcció a la carretera que va des de Villamalur fins a Matet. Mentre seguíem aquesta pista forestal poguerem tindre unes bones vistes del Penyagolosa, que encara conservava el cim nevat, i de Villamalur.

Caminant per la pista forestal trobàrem un jaciment de pissarres per tant açò vol dir que en aquesta zona, antigament, hi havien argiles, amb el pas del temps i degut als moviments tectònics aquestes argiles quedaren soterrades sota tones i tones d’escorça i, per tant, estaven sotmeses a una alta pressió i a altes temperatures. Malgrat la pressió i la calor no eren massa elevades així que les argiles metamorfosejaren en pissarra i si la calor i la pressió hagueren sigut més elevades les argiles hagueren metamorfosejat en esquits i si la pressió i la calor hagueren sigut encara més elevades els argiles hagueren metamorfosejat en gneis. Aquest jaciment de pissarra és molt important perquè a soles uns quants jaciments de pissarra a tota la Comunitat Valenciana:

-Un a Xelva.
-Un altre a Villamalur, on ens trobàvem.

-Un a Desert de les Palmes, encara que no és un jaciment concret sinó zones aillades on hi ha pissarra.

Seguint la pista forestal arribàrem a la carretera que va des de Villamalur fins a Matet. Caminàrem una estoneta per aquesta carretera que discorria entre un frondós pinar. Al cap d’una estoneta ens desviàrem per una senda que s’endinsava en el pinar i de seguida es perdia. El sender baixava directament cap a un barranc on hi havia una pista forestal. Seguint la pista forestal connectàrem amb el GR-33 i el seguirem fins a Villamalur. Mentre seguíem pel GR que anava per la Rambla de Villamalur haguerem d’anar creuant la rambla i com que els dies anteriors havia plogut la rambla duia aigua.

Arribàrem a l’àrea recreativa de Villamalur on ens fèrem la foto de grup. Després de fer-nos la foto pujàrem per la carretera fins a Villamalur on finalitzàrem la ruta.

PD: Podeu descarregar-vos el track clicant la imatge(encara que us costarà prou perquè l'enllaç va directament a la pàgina general de Wikiloc i no al track degut a que no he pogut fer cap enllaç pel fet de que estan actualitzant Wikiloc.)