PR-V 176: Alcublas - Osset - Alcublas

El dimarts, José Manuel Roca, proposà una ruta entre Alcublas i Osset (Andilla). La ruta seguia, en tot moment, el traçat del PR-V 176 incloent alguna variant. Aquesta ruta està també descrita al llibre d’Esteban Cuéllar, Caminando por la Comunidad Valenciana 1, pàgs 172-179.

El dissabte, escomençàrem la ruta sobre les 8.00 del matí a Alcublas, a la Font de la Glorieta. Al principi caminàrem entre camps de cultius, especialmente d’ametlers. De srguida ens adintràrem al Barranc del Pozuelo on veguerem algunes restes de la Guerra Civil Espanyola. Caminant pel barranc no vèiem pràcticament cap marca, però, segons els tracks cassolans i algunes marques que trobàvem, anàvem bé. Al cap d’una estoneta abandonàrem els camps de cultius i ens endinsàrem en un bosquet de pins i carrasques. De seguida arribàrem a una bifurcació on el PR anava per dos llocs:

-1er: El PR pujava per una “pista forestal” i, després, s’unia amb l’altra variant.
-2on: El PR remuntava el Barranc del Pozuelo durant una bona estona i després es desviava del llit del barranc per unir-se amb l’altra variant.

Nosaltres pujàrem per la pista forestal ja que després baixaríem pel barranc.
La pista forestal per la qual pujàvem estava en un estat penós ja que per tot el camí de pujada ens trobàrem roques prou grans i moltíssimes pedres, tantes que això pareixia una mini-pedrera que costava prou de pujar. Ja al final de la pujada trobàrem un corral on ens reagrupàrem. Després continuàrem caminant per la pista forestal, que ja es trobava en un estat considerablement millor que abans, i veguerem per on baixava l’altra variant del PR-V 176.
Al cap d’una estoneta ens desviàrem per una senda a l’esquerra entre pins i carrasques que ens dugué a una altra pista més estreta. Pel camí ens anàrem trobant fites prou grans que ens van ajudar prou a orientar-nos, ja que les marques del PR per sí mateixies a voltes no són suficients per indicar el recorregut del PR.
Mentre baixàvem per la pista forestal entre un pinar trobàrem un xicotet corral completament derruït on vaig tindre una mica de confusió sobre el traçat del PR ja que al llibre d’Esteban Cuéllar les indicacions em van confondre prou, sobretot quan estava elaborant el track amb el Google Earth, però ací en realitat no hi ha cap confusió en res perquè el que cal fer és descendir per la pista forestal. A l’arribar a un xicotet camp llaurat esperàrem a la gent i seguírem caminant. Seguírem una senda que ascendia lleugerament entre matolls on, voltes, ens trobàvem amb algún pi o carrasca .

Al final eixirem a parar a un camí que ens duïa a Osset. Mentre seguíem el camí, per a acurtar una mica, atallàrem per unes sendes entre camps de cultius que sempre eixien a parar al camí asfaltat. Ja prop d’Osset haguerem de creuar un altre barranc on també trobàrem, a les parets del barranc, restes de la Guerra Civil Espanyola.
Una volta arribàrem tots a Osset anàrem a una area recreativa per esmorçar.
A l’esmorçar, aquesta volta en taules, hi havia pràcticament de tot: vi, ametles, café, altres frutis secs, xocolata, galetes de xocolata, mistela, patxaran…i fins i tot Kiquet va dur una coca de llanda, feta per la seua dona, que estava boníssima.Després d’esmorçar tornàrem per on havíem vingut. Pujàrem per la senda que havíem baixat, passàrem al costat d’un corral prou ben conservat, descendirem per una senda entre matolls a un camp llaurat.

La senda descendia entre un pinar barrejat amb carrasques cap al Barranc del Pozuelo.

Seguírem el curs del barranc una bona estona.

Hi hagué un moment en el qual ens desviàrem per una senda a la dreta entre uns pins, però de seguida haguerem de tornar al llit del barranc ja que ens avisaren pels walkie-talkies. Ja altra volta al llit del barranc el seguírem.

Pel camí ens trobàrem amb uns quants canons xicotets i molt estrets.

Mentre caminàvem pel llit també trobàrem alguns bosquets que ens donàrem prou ombra. Al final enllaçàrem altra volta amb la pista forestal.

Ací unes quantes persones del grup continuaren per la pista forestal cap a Alcublas, però la resta del grup ens endinsàrem pel barranc. Aquesta part del barranc era molt bonica ja que a l’haver tants arbres ens donaven molta ombra i la vegetació era més exuberant.

Al final enllaçàrem amb la pista forestal entre camps d’ametlers i arribàrem a Alcublas on ens fèrem la foto de grup a la Font de la Glorieta, finalitzant la ruta.

PD: El track se’l podeu descarregar clicant l’imatge.