Començàrem la ruta en Dos Aguas, en la Font Nova. Escomençàrem a pujar des de la Font Nova per un camí que terminava en una casa. Ací enllaçàrem amb una senda que estava marcada amb punt blaus.
La senda ascendia en direcció a un barranc, en l’entrada del qual hi havia dues columnes rocalloses molt curioses anomenades els Pilars de la Garita.
Columnes calcàries a l'entrada del barranc: Els Pilars de la Garita
Les muntanyes de la Serra de l'AuLa senda eixia a parar a una estreta i quasi perduda, pista forestal que servia per a accedir a les torres d’alta tensió.
Els punts blaus ens conduïen pràcticament camp a través (degut a que no hi ha cap senda) en direcció al Pic del Ave.
Mentre anàvem seguint aquestos punts passàrem al costat d’un pi cremat el qual apareix descrit en totes les cròniques com a punt de referència.
Mentre anàvem seguint aquestos punts passàrem al costat d’un pi cremat el qual apareix descrit en totes les cròniques com a punt de referència.
Vistes des de la senda, una volta passat el pi mort el qual es pot vore a la dreta.Continuàrem ascendint i, a mesura que pujàvem, els punts ens anàven conduïnt fins a una cresta estant la senda a l’esquerra així que uns pocs membres del grup anaren per la cresta mentre que la resta anàrem per la senda.
Cresta de la Serra de l'AuQuan p
Fou en aquesta petita tartera on decidirem esmorçar. A l’esmorçar Emilio va decidir celebrar una mica el seu aniversari i per això va dur truita d’espinacs i fruita; també a l’esmorçar hi hzgué café, olives, vi, ametles, galetes, mistela,etc. A l’esmorçar hi ha de tot, no ens podem queixar.
Després d’esmorçar continuàrem caminant. Ja ens quedava poc per arribar al Pic del Ave. Caminant, passàrem al costat de la Font del Zurgacho. Aquesta font té la seua peculiaritat degut a que es pot vore perfectament com sorgeix d’una profunda cova que ella mateixa escava formant un rierol, però sense frotnal no es veu res.
Al final arribàrem al Pic del Ave. Al cim tregueren l’ampolla de mistela i celebraren l’aniversari d’Emilio . Ací intentàrem gaudir de les vistes però a causa de la boirina no poguerem vore ni València encara que un dia sense boirina les vistes deuen ser espectaculars. Quan anàvem a iniciar la baixada, Kiquet decidí baixar per un altre lloc camp a través per a fer una futura variant. Amb Kiquet se’n anaren 6 persones més amb ell.
La resta del grup baixàrem per la pista forestal. Al baixar del pic ens reunirem amb ells i tornàrem a Dos Aguas.
Ens reunirem amb i proseguirem per una xafada senda marcada amb fletxes grogues que ens va conduir fins a la senda que baixa fins a Dos Aguas. En aquest punt ens reagrupàrem i baixàrem fins a Dos Aguas.
Vistes baixant cap a Dos Aguas.
Dos Aguas
Dos AguasAl baixar per la senda poguerem vore el poble de Dos Aguas darrere d’unes columnes de roca calçària: els Pilars de la Garita. Aquestos pilars ja les havíem vist a l’anada però com que anàvem d’esquenes a elles no les havíem pogut vore molt bé.
Vistes dels Pilars de la Garita. que hi ha a l'entrada del barranc.

Al final arribàrem a un camí asfaltat on baixàrem fins a Dos Aguas finalitzant la ruta.
Vistes dels Pilars de la Garita. que hi ha a l'entrada del barranc.Al final arribàrem a un camí asfaltat on baixàrem fins a Dos Aguas finalitzant la ruta.






4 comentaris:
una de las rutas recomendadas por el celebre rafael cebria, esas dos columnas de roca calcaria tienen un nombre pero ahora no recuerdo cual es, bonitas fotos
Hola Bidari.
Muchas gracias por tu comentario. Sí, tienes toda la razón, esa ruta está descrita en el libro de Rafael Cebrián y me gustaría mucho saber el nombre de esas columnas calcáreas.
Saludos
''Los Pilones de la Garita'', ahora me acuerdo que lo lei en el blog de creuant muntanyes
Hola Bidari.
Muchas gracias por haberme dicho el nombre de esos pilares, lo introduciré en mi cronica.
Gracias, de nuevo.
Saludos
Publica un comentari