II Marxa Senderista pel Desenvolupament Sostenible a Peñíscola

El diumenge anàrem a Peñíscola a realitzar amb més de 300 persones la II Marxa Senderista pel Desenvolupament Sostenible a Peñíscola organitzada per l’Assossiació Camí Vell. Aquesta marxa no era competitiva i tenia dues opcions totes elles circulars:

-L’opció A. Que consistia a fer un passeig de 7km en una visita guiada
-L’opció B. Que consistia a fer una marxa de 13km quan havien de ser 16 i pujava a l’Alt de la Garrotxa on hi havia un antic poblat íber.

Nosaltres optàrem per l’opció B, la més llarga.

Arribàrem al punt d’eixida on aconseguirem aparcar el cotxe al 2on ” Pàrquing” el qual consistia en aparcar els cotxes al costat dels camins d’horta.
Al punt d’eixida ens acreditàrem sobre les 9.00 del matí i ens donaren un full on hi havia el mapa de la ruta, unes explicacions sobre al geologia, flora i fauna de l’entorn també de les macrourbanitzacions amb els seus respectius camps de golf que anaven a fer (els quals farien augmentar la població fins a uns 198.000 habitants quan a Peñíscola la població no supera els 8.000 habitants). Al full també hi havia unes caselles amb llocs per on havíem de passar, alguns obligatòriament, per a poder demostrar que has completat la marxa.

Iniciàrem la marxa, tal com deia al tríptic, a les 9.30 del matí més de 300 senderistes i alguns corredors. Dels 300 inscrits que hi havien, 200 (un 67% dels inscrits) anàvem a fer el recorregut B, el llarg i els altres 100 inscrits (un 33% del total) anaven a realitzar l’opció A, la curta.

Al principi tots dos recorreguts anaven junts i també havíem d’anar agrupats. A l’arribar a un punt que creuava les actuals línies de ferrocarril ens explicaren el que volien fer i que volien urbanitzar.

Una volta ens ho acabaren d’explicar la marxa era lliure i podíem anar al ritme que vullguerem. Nosaltres decidírem anar prou ràpids, almenys dintre de les nostres possibilitats, per arribar prompte a l’hora de dinar que era a les 13.00 hores.

La marxa, al principi, discorria entre camps de garroferes, oliveres, ametlers i alguns tarongers.

Al cap d’una estona es separaren els traçats (el A i el B) on ho veguerem indicat.

Enllaçàrem amb la carretera que va a Càlig i a Peñíscola (CV-1340) i, seguint-la, arribàrem a un coll on es trobava el 1er avituallament.

Ací hi havia: pa amb mel, pa amb vi i sucre, taronges i carabassa a banda de que també et donaven una botella d’aigua.

Una volta passàrem el 1er avituallament discorrirem entre sendes i alguns camins al costat de camps de cultius.

Al cap d’una estoneta veguerem un cartell indicant que ens trobàvem en un tram de forta pendent.
El sender tenia algo de pendent però no massa i, al cap d’uns centenars de metres ja havia passat la forta pendent i ens tocava baixar cap a un coll.
Una volta vàrem baixar altra volta haguerem de pujar per un tram amb més pendent però tampoc era excessiva.

Al pujar a un turó trobàrem unes construccions realitzades en pedra en sec que consisteix a construix qualsevol cosa col·locant pedra sobre pedra, sense necessitar ni ciment, ni argila, ni res.

Una volta pujàrem al turó també l'haguerem de baixar i després pujar en direcció a l'Alt de la Garrotxa.

Al final el terreny ja es feia més suau i havíem de seguir molt atentament les marques que ens havien posat perquè ens trobàvem en un tram de camp a través, en el qual no hi havia senda per arriba al poblat íber de la Garrotxa situat a l’Alt homònim. El poblat estava en un estat pèssim de conservació degut a que l’únic que quedava eren pedres unes damunt d’altres.

Una volta el vam visitar tornàrem pràcticament pel mateix lloc i emprenguerem la baixada per una senda amb molta pendent.

Aquesta baixada va ser molt rápida ja que no hi havia altre remei.

La baixada finalitzava en una pista paral·lela al Barranc de la Garrotxa i entre alguns camps cultivats.

Seguírem per la pista que ens deixà al barranc el qual el seguírem.

Només passà una estoneta d’haver entrat al barranc quan trobàrem una cova la qual té el seu origen en l’erosió de l’aigua on ajuda molt seua composició química (Carbonat càlcic=CaCO3=Roca calcària) de la roca. Aquesta cova s’ha format gràcies a l’acció erosiva de l’aigua (tal i com he explicat) i també perquè la roca és soluble en l’aigua i dissol, per tant açò vol dir que la cova es va formar pel fet de que, en època de plujes, baixara molta aigua i mullara la roca la qual es dissolvia en l’aigua i anava obrint-se una petita cavitat que anà fent-se més i més gran fins que va originar una baixeta cova.

Una volta visitàrem per damunt la cova seguírem pel pedregós barranc fins que arribàrem famolencs al segón avituallament.

Ací ens vam menjar uns entrepans molt agustos (almenys jo) els quals podrien ser uns dels que més ben agust ens vam menjar. A l’avituallament també veguerem molta aigua i suc per ingerir-hi sucre.

Quan acabàrem de menjar continuàrem la marxa per una pista forestal entre matolls on poc a poc apareixien terres llaurades.

Caminant, caminant, passàrem al costat del Mas de Conill.

Continuàrem caminant enter pistes forestals fins que arribàrem a l’inici de la marxa a les 12.50 hores.

Ací ens preparàrem per dinar i, quan es va fer la una, dinàrem.

El dinar el vam fer asseguts a terra degut a que no hi havien ni taules ni cadires.

A l’acabar de dinar anàrem al cotxe i posàrem fi a aquesta marxa pel desenvolupament sostenible.

PD: El track se’l podeu descarregar clicant la imatge.