Sant Esperit - La Creu - El Xocainet - GR-10

La ruta que vam fer fa uns dies era molt curteta de només 8km però és prou dura degut a que té unes pujades molt dures i en unes quasi trepàrem. El track que duiem carregat era de Goterris i realitzàrem la mateixa ruta que ell.

La ruta consistia a pujar a la Creu i des d’allí tornar a pujar al Xocainet. Al baixar del Xocainet enllaçaríem amb el GR-10 per pistes forestals. Una volta haguerem enllaçat amb el GR-10 el seguiríem fins enllaçar amb una ampla pista forestal on l’abandonaríem per anar cap a l’esquerra i tornar al convent.
Començàrem la ruta al Convent de Sant Esperit, a Gilet. La ruta discorria per una pinada on havien repoblat amb matolls (o almenys això va ser el que vaig vore en alguns cartotxos de repoblació). Només entrar-hi vam vore dos esquirols els quals fugiren ràpidament.

Després de travessar aquesta xicoteta pinada eixírem a parar a una pista forestal prou ampla. La creuàrem i seguirem per una senda entre matolls.

El sender, a l’arribar a un coll girava bruscament cap a l’esquerra i s’enfilava en direcció a la Creu. La senda, entre figues paleres i altres matolls en conduïa cap a la Creu.

Seguint aquesta senda quasi haguerem de realitzar alguna senzilla trepada de tan empinat que estava el terreny.

Al final arribàrem a una esplanada, malgrat que no era molt plana, on ja veíem, prop de nosaltres, la Creu amb la seua creu.
Arribàrem de seguida a la Creu on esmorçàrem. Des d’aquest cim podíem vore el Xocainet, l’Alt del Pi, la Mola de Segart, el Garbí, l’Espadà, el Bellota, el Port de Sagunt, el Castell de Sagunt, Sagunt, el Convent de Sant Esperit, les urbanitzacions properes al convent, Gilet, la Mar Mediterrània,etc.

Una volta acabàrem d’esmorçar baixàrem per un sender molt xafat fins arribar a un coll. Ací seguirem recte per una senda al costat d’una caseta. Aquesta senda es podia seguir prou bé.

De seguida arribàrem a uns bancals. Ací el pas de les bicicletes havia obert, juntament amb la pluja, uns cavallons a la senda que feien que fóra molt imcòmode caminar per ella. Per a pujar pels bancals quasi arribàrem a utilitzar les mans ja que estaven prou empinats.

El sender discorria entre bosquets de pins, matollars, molts bancals,etc. Prop d’una pista forestal ens unirem amb un SL.

Les marques ens conduiren fins al Xocainet on haguerem de realitzar una simple trepada i pujar per una senda en mal estat i molt empinada.

Des del Xocainet les vistes eren molt paregudes a les que hi havien des de la Creu. Podíem vore també Gilet, Sagunt amb llur castell i el seu port, Canet d’En Berenguer, la Mar Mediterrània, el Bellota, l’Espadà, el Puntal de l’Aljub, bona part de la Serra d’Espadà i Calderona, el Garbí, l’Alt del Pi, la Mola de Segart, la Creu, part de l’Horta, el Picaio, les Penyes de Guaita,etc.

Al baixar del Xocainet trobàrem un molló i, prop d’aquest, uns lliris, símptoma de que havia plogut molt

El sender que baixava del Xocainet també estava molt empinat i ple de pedres soltes. De seguida arribàrem a una pista forestal.

Seguírem la pista i, a uns pocs metres, trobàrem un cartell del PR-V 318 però nosaltres l’abandonàrem i anàrem en direcció al GR-10 tal i com indica en un cartell.

El camí fins a l’enllaç amb el GR-10 era molt aborrit degut a que era tota l’estona per pista forestal entre o bé camps de cultius o bosquets de pins o entre matolls.

Una mica abans d’enllaçar amb el GR-10 haguerem de pujar per una ampla senda desviant-nos de una pista forestal. Aquesta senda només hi podien passar els senderistes degut a que estava en regeneració natural (l’entorn no la senda). Aquesta senda costava motl de pujar ja que estava molt empinada.

A l’arribar al GR-10 ja no havíem de pujar més. Començàrem a baixar per una senda també feta pols degut a les bicicletes i a la pluja.

Aquest sender discorria, al principi entre un bosquet de pins i després entre matolls.

Mentre baixàvem per la senda vam poder contemplar unes vistes precioses sobre una xicoteta vall on està situat el convent.

Al final arribàrem a una pista forestal on deixàrem el GR-10 i tornàrem al convent seguint la pista cap a l’esquerra.

Arribàrem al convent finalitzant aquesta curta però dura ruta, sobretot perquè és prou dura per a ser tan curta.

PD: El track se’l podeu descarregar clicant la imatge.