3era Cursa per muntanya solidària a Quart de les Valls

El diumenge passat realitzàrem la 3era Cursa per Muntanya Solidària de Quart de les Valls. Aquesta cursa per muntanya no era competitva i també era gratuïta.
La cursa tenia un recorregut de 20km i passava per: El Barranc de l’Arquet, el Molí de Vent, el Racó d’Amorós, l’Aljub de la Creu, la Senda del Tabalet, la Creu de Quart, la Senda del Codoval…entre altres.
Iniciàrem la cursa a les 8.00 del matí, a la plaça de l’ajuntament de Quart de les Valls.
Al principi la cursa discorria entre camps de tarongers en direcció al Barranc de l’Arquet.

Arribàrem al Barranc de l’Arquet i el seguírem durant una bona estona.

Mentre travessàvem el barranc aprofitàvem també per a córrer.

Abandonàrem el barranc al cap d’una estona i continuàrem caminant entre més i més camps de tarongers.

Poc a poc abandonàvem els camps de tarongers i travessàrem zones de matorrals seguint tota l’estona pistes forestals i alguna senda on alternàvem el caminar amb el córrer.

Arribàrem al primer avituallament on només ens donaven ampolles d’aigua, pràcticament sense parar.

Una volta passàrem el 1er avituallament ja discorríem per terrenys molt més accidentats.

Al travessar una carretera trobàrem una mina de ferro on una persona es caigué i hagueren de cridar a l’ambulància.

Després el traçat de la crusa ascendia fins a unes llomes on havíem de “crestejar” (si així es pot dir). Però malgrat que les muntanyes eren baixetes i pareixien suaus, la senda estava plena de roques quasi en forma d’agulla on havíem d’anar molt en compte.

Al final arribàrem a un molí de vent on paràrem a esmorzar (a l’igual que molta gent).

Una volta vam esmorzar continuàrem la cursa.

Baixàrem veloçment del molí de vent, creuàrem una carretera per un túnel i ens endinsàrem per una pinada repoblada.

La travessàrem i eixírem a parar a una pista forestal que ens conduïa fins al Racó d’Amorós.

La pista finalitzava en una senda, la qual ascendia per un preciós bosc de pins que, juntament amb l’humitat, ens donava una bona sensació i és el lloc més bonic de tota la cursa i, probablement, de tota la zona.

A l’eixida d’aquest bosc trobàrem l’Aljub d’Amorós i ens endinsàrem en una zona la qual s’havia incendiat feia temps. Ací els pins ja començaven a anar reforestant altra volta la zona.

De seguida arribàrem al 2on aviutallament on iniciaríem un cercle per pujar a la Creu de Quart i baixar per a eixir a parar, altra volta, al mateix lloc.

En aquest avituallament ens trobàrem amb un iaio que anava corrent i ja havia fet aquest cercle d’almenys 6km, per tant ens duia una ventaja de 6km i això que possiblement tenia més de 70 anys.

Al 2on avituallament ja hi havia més: uns gots d’aigua, taronges tallades i un dipòsit d’aigua del qual se’ns obligà omplir les botelles i després sofrírem les conseqüències.

Una volta passat aquest avituallament , als pocs passos, hi havia una bifurcació en la qual estava el desviament per la Senda del Codoval per arribar a la meta, però abans calia pujar a la Creu de Quart seguint la pista. El desviament cap a la meta era per als que ja hi havien pujat.

Nosaltres anàrem en direcció a la Creu de Quart.

Seguint la pista ens vam desviar per una senda que passava al costat de l’Aljub de la Creu i ens deixava en un PR. D’aquesta manera l’itinerari tenia més desnivell i era més llarg però s’estalviava tram de pista.

Seguírem el PR, el qual ja havíem seguit en vàries ocasions.

Aquest PR discorria entre bosquets de pins i garroferes fins que eixia a parar a una canal en desús.

A l’arribar a la canal la seguírem però com que a trams tenia aigua anàvem pels murs.

Al final eixírem a parar a una pista forestal entre camps de tarongers que ens dugué a una escola.
Ací iniciàrem el dur ascens a la Creu de Quart.

La pujada era molt dura sobretot si ja duies realitzats molts quilòmetres, feia calor, tenies sed i no tenies aigua.

Però no només a nosaltres se’ns va fer dur, a un matrimoni amb xiquets també es cansaren prou i uns xics es pergueren, però al final aconseguiren trobar el camí correcte, al preguntar-nos.

La pujada era entre matolls i figues paleres, això fins prop del Tabalet.

Una volta arribàrem a un coll on es troba el desviament al Tabalet, la pujada ja no és tan dura, és prou plana i molt cómoda (sobretot després del que havíem patit).

Al final arribàrem a la Creu de Quart, ens fèrem unes fotos per recordar el moment i baixàrem ràpidament pel PR.

A l’arribar a una bifurcació del PR tots vam començar a tenir dubtes degut a que el matrimoni amb xiquets havia seguit una senda en la qual hi havia una marca de la cursa però després no hi havien més i això que dues sendes (una marcada com a PR i l’altra no) estaven marcades amb les marques que solen fer a les marxes i curses i era allí on teníem el dubte. Açò era perquè a l’igual algún “gracioset” se li havia ocorregut posar una marca per una senda incorrecta per a marejar a la gent

Al final optàrem per seguir la senda del PR que ens duia a l’avituallament, en direcció al Povitxol-Codoval.

Seguint aquesta senda ens duia fins al Pla del Codoval i, des d’allí, fins al 2on avituallament, altra volta.

Una volta tornàrem a passar pel 2on avituallament agafàrem moltes botelles, degut a que havien posat botelles que tenien, i també veguerem molt per saciar la sed.

Quan ja estiguérem recuperats una mica de la sed continuàrem la cursa per la Senda del Codoval.

Aquesta senda, al principi, tenia un tram molt bonic entre un bosc de pins i després discorria entre bancals abandonats on creixia algún pi o alguna garrofera.

A l’arribar a un barranc l’haguerem de seguir i eixírem a parar a una pista asfaltada.

Aquesta pista ens dugué a Quart de les Valls on finaltizàrem la cursa.

Al final de la cursa (la plaça de l’ajuntament) hi havia un últim avituallament on hi havia de tot: galetes, taronges, botelles d’aigua,etc.

Una volta vam acabar la cursa i vam menjar una mica tornàrem al cotxe i d’allí tornàrem a casa.

PD: El track se’l podeu descarregar clicant la imatge, a Wikiloc.