III Marxa senderista per la Tinença de Benifassà

El 23 de maig, dia de Pentecostés o Pasqua Granada, vam fer la III Marxa Senderista per la Tinença de Benifassà. Aquesta marxa de 21km (a nosaltres ens va eixir 23km però perquè el track comença al pàrquing)a el Bellestar que va reunir a més de 500 persones es feia en protesta contra el pla del PGOU dels pobles de Fredes, la Pobla de Benifassà, el Ballestar, Coratxà i el Boixar on volien urbanitzar la zona amb carrers rectes prop de zones innundables que afectarien tant als béns culturals, com als recursos hídrics dels pobles i afectaría greument a la biodiversitat de la Tinença de Benifassà. Ademés tots aquestos pobles es troben dintre del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, un dels espais millor protegits de tota la Comunitat Valenciana.
El recorregut de la marxa el vam fer en unes 6 hores, però al track en posa 7 hores i 11 minuts degut a que estiguèrem més d’una hora esperant a que donaren l’eixida. El recorregut de la marxa era el següent: El Ballestar – Bel – la Pobla de Benifassà – El Bellestar. El recorregut de la marxa, per a mi, va ser impressionant degut a la gran varietat de paisatges que vam recorrer, a la preciositat del paisatge i al bon temps que tinguerem aquell dia de maig.

Començàrem la ruta sobre les 9.15 del matí. Abans de l’eixida vam guardar un minut de silenci pels dos morts a l’incendi ocorregut fa poc i es cobrà, com ja he dit, la vida de dues persones que moriren en defensa de la natura.

Eixírem del Bellestar en direcció al riu Sènia, prop de la zona dels Estrets. El camí es trobava envoltat de prats que, antigament, foren camps de cultius.

Una volta travessàrem el riu Sènia ens endinsàrem en un bosc de carrasques i pins els quals donaven molta ombra.

Poc a poc començàvem a ascendir més i més i la pendent es feia cada volta més pronunciada.

La pujada era prou dura però preciosa

A mesura que anàvem ascendint les carrasques anaven desapareguent fins al punt on pràcticament no n’hi havien .

Al final arrribàrem al Coll de l’Esquetxe, al costat de la Lloma del Pastor. Per ací passa una àmplia canyada anomenada La Canyada de l’Esquetxe i, prop d’aquest coll es trobava el mas homònim

Ací ens donaren el primer avituallament que coincidia amb l’esmorzar. Alló ens donaren unes motxilles-bossa on dintre hi havia l’esmorzar: un entrepà de pan Bimbo de pernil dolç i formatge, una poma i una botella d’aigua.
Esmorzàrem per on poguérem intentant no xafar cap excrement de les vaques I bous que pasturaven prop de nosaltres.

Mentre esmorzàvem ja veíem el poble de Bel que es trobava a uns 8km, però des d’on estàvem nosaltres fins al poble hi havia un profund barrranc que tallava en perpendicular la ruta a Bel.

Una volta vam acabar d’esmorzar continuàrem caminant per una pista forestal a la Canyada de l’Esquetxe on passàrem al costat del mas homònim. De seguida unes vaques i algún bou es trobaven a les dues bandes de la pista forestal. Estaven tranquils però decidírem abandonar-los ràpidament degut a que estaven pràcticament al nostre costat i es podien enfadar.

Després de caminar una bona estona per pista forestal entre boscos de pins i carrasques, i ja prop del Mas de n’Insa ens desviàrem per una senda entre carrasques adintrant-nos en un barranc el qual va ser víctica d’un incendi fa temps, a l’igual que unes quantes zones properes a aquesta. Però els arbres ja començaven a poblar la zona i no eren especialment els pins blancs, que també n’hi havien però pocs, sinó roures valencians i carrasques (les que més n’hi havien) inclús algun pi negral que va sobrevivir a l’incendi.

Seguint la senda baixàrem fins al llit del Barranc de n’Insa el qual el seguírem per una senda que n’hi ha paral•lela al barranc.
Mentre seguíem aquesta senda passàrem pel Mas de Marco, un petit mas totalment en runes i quasi devorat per la vegetació.

Pel camí tambéenstrobàvem formes rocoses molt originals

Per la senda podíem vore un riu de gent que anava en fila índia

Continuàrem veien més formacions rocalloses

A mesura que guanyàvem altura les vistes també milloraven

Quan confluïrem amb un altre barranc abadonàrem tots dos i emprenguèrem una dura pujada cap al Mas de Cardones que, malgrat que no passàrem pel mas sí ho fèrem pels seus territoris

Prop del Mas de Cardones ens esperaven els de l’organització i els forestals, era el 2on aviutallament. Ací ens reompliren les ampolles i continuàrem fins a Bel.

Una volta passàrem el 2on avituallament travessàrem un bosc de carrasques i pins amb molta ombra per una senda que ens deixà a la carretera de Bel.

A partir d’ací passejàrem per la carretera fins a Bel, aldea pertanyent a Rossell a la qual arribàrem a les 12.45 aprox. On havíem de dinar.

Aquesta aldea es composa, bàsicament, d’un carrer el qual estava molt ambientat pel fet de que tothom estava menjant al carrer.

Allí agafàrem el dinar, buscàrem un lloc on seure que tinguera ombra i dinàrem. El dinar que ens van donar era: un entrepà de pernil salat i tomaca, un suc (el sabor es podía triar), dos pastelets de cabell d’àngel i una poma o pera (a elegir), a banda de que també podíem anar al “bar” per a comprar-nos qualsevol refresc.

Una volta vam acabar de dinar continuàrem la marxa pràcticament a soles a diferència de la resta de la marxa on havíem anat molt acompanyats de gent.

Eixírem de Bel per una senda entre antics camps de cultius que actualment són prats i algun bosquet de carrasques i pins.

A l’enllaçar amb una pista forestal el paisatge se’ns obrí.
Veguerem totes les muntanyes poblades de boscos, salpicades de barrancs i altres accident geològics. Ací les fotos ho resumeixen tot.

Seguírem per la pista forestal durant una bona estona, però estaven desviant-nos contínuament per sendes paral•leles a la pista on acurtàvem les corbes de la pista.

Al final, quan arribàrem a una zona que havia estat incendiada fa temps i actualment es recuperava molt lentament pel fet de que només existien pins negrals els quals no tenien pinyes quan es van cremar i per tant tardaran prou en reproduïr-se i recrear una altra volta un bosc. Ací ens desviàrem de la pista definitivament per una senda molt xafada.

Seguint aquesta senda arribàrem al Coll del Xumador on les vistes són excepcionals perquè teníem, per una banda, una plana on n’hi havien camps de cultius, ara abandonats, i totes les muntanyes d’eixa banda plenes d’arbres. Per l’altra n’hi havia una sèrie de barrancs i una zona prou pelada el qual contrastava moltíssim.

Continuàrem caminant per una senda i, posteriorment, pista forestal entre matolls de la família de les savines (juniperus sp) on, poc a poc, amaven apareixent pins negrals.

Al final arribàrem a un altre coll: l’Ereta de Bel. Ací es feu la 1ª Trobada de germanor de la Tinença de Benifassà.

A partir d’ací iniciàrem la baixada per un preciós bosc de carrasques i pins. La senda també travessava alguna pedrera i tornava a endinsar-se en el bosc.

Ací, a la baixada, les fotos ho resumeixen tot.

A la baixada també podíem gaudir de les vistes on poguerem vore la Pobla de Benifassà i el Bellestar, els nostres pròxims objectius.

Pel camí, ja relativament prop de la Pobla de Benifassà, començàvem a trobar casetes molt petites ja velles i abandonades a les quals no hi havia res a dintre.

Continuàrem el descens i poc a poc els arbres començaven a escassejar i eren subtituits pels antics camps de cultius que ara esdevenen verds prats.

Al final baixàrme fins al llit d’un barranc i pujàrem a la Pobla de Benifassà.

A la Pobla de Benifassà reomplirem les ampolles en una font del poble. L’aigua eixia pràcricament blanca. Al principi no ens fiavem de beure, però una volta vam pensar que això era roca calcària dissolta (o siga crec que beguerem aigua amb calci perquè crec que el carboni no es queda) beguerem i l’aigua estava bona.

Una volta travessàrem la Pobla de Benifassà arribàrem al Bellestar alternant trams de carretera i senda entre camps de cultius abandonats.

Ja prop de la meta podíem divisar clarament el Ballestar i el seu entorn

Al Ballestar ens donaren les samarretes (per cert molt cridaneres) i donàrem per finalitzada aquesta bonica ruta sobre les 15.15 de la vesprada.
Després tornàrem a casa

Arribàrem a casa molt cansats, però satisfets d'haver acabat aquesta marxa.

PD: El track se'l podeu descarregar a Wikiloc, clicant la imatge