Una volta per Eslida

El diumenge fèrem una ruta a Eslida.
Començàrem la ruta sobre les 9.30. Eixírem pel poble entre camps de cultius, especialment d’ametlers i oliveres seguint tota l’estona el GR-36 en direcció a la Vilavella.

Seguint els camins passàrem per la Font de Castro la qual té una aigua potable.
A partir de la Font pujàrem per una senda molt bonica entre pins la qual ens dugué al Coll Roig.

Pel camí també ens trobàvem arbres molt especials en comparació a la resta

Des d'ací pujàrem a les Lomes de Justí on estiguèrem caminant durant molts quilòmetres

Mentre crestejàvem entre espessos boscos de sureres i pins paràrem a esmorzar en una placeta que ens vingué molt bé

Per bona part de la senda del GR vam vore zones on la gent havia parat a esmorzar i havia col·locat pedres per poder recolzar-se

Després d’haver caminat una bona estona pel GR i per les crestes les abadonàrem en un coll on agafàrem una senda que ens baixava cap a una pista entre camps de cutius abandonats.
Aquesta pista enllaçava amb una altra per la que ja havíem passat amb Kiquet al gener de 2010.

Seguint aquesta pista passàrem al costat de la Fonteta Marc la qual està canaltizada i per això està eixuta.

Aquesta zona on hi havia un bosc de sureres l’havien netejada tota possiblement per prevenir incendis.

En una bifurcació elegírem el carril que ascenia que, a la volta, era el menys xafat i quasi reduït a una senda, a la qual será reduït uns pocs centenars de metres després.

Aquest sender estava molt xafat i no tenia pràcticament cap bifurcació.
El sender ens dugué fins a una pista forestal la qual seguírem i de seguida enllaçàrem amb la senda que puja al Castell de Castro des d’Alfondeguilla, senda que també pujàrem amb Kiquet el mateix dia que el de la pista, al gener de 2010.

Pujàrem fins a un coll al costat del Castell per una senda molt xafada i bonica entre boscos de sureres barrejades amb pins i vegetació de ribera.
Una volta ens trobàvem en aquest coll decidírem pujar encara més per arribar a les crestes on hi ha una cómoda senda, per la qual ja anàrem amb Kiquet el mateix dia que totes les coses anterioirment esmentades, per les crestes.

Mentre caminàvem per les crestes ens trobàrem un tros de vidre al terra. Inmediatament agafàrem el tros de vidre i el guardàrem a la motxilla i no el llançàrem fins que no arribàrem a un contenidor de vidre en Eslida, d’aquesta manera possiblement haguem salvat un bosc d’un incendi provocat per aquest tros de vidre i ademés, aquest bosc és de carrasques (amb alguns pins i sureres), arbre que no abunda gens a la notra comunitat autònoma.

La senda que anava per les crestes ens deixà en un coll on enllaçàrem amb El PR-V 138 el qual ens baixà al Coll Roig per una bonica senda entre pins i sureres (els dos arbres que més abunden a la zona).

Una volta al Coll Roig enllaçàrem amb el GR-36 i tornàrem a Eslida.

Pel camí de tornada a Eslida passàrem per la Font de Castro altra volta on beguerem aigua i reomplirem les botelles.

A Eslida posàrem fi a aquesta llarga i bonica ruta.

PD: El trakc se'l podeu descarregar clicant la imatge