Des d’allí vam anar a la Font de la Calzada, prop d’Algimia d’Almonacid. Allí vam començar la ruta sobre les 6.50 del matí.
La ruta consistia a pujar al Pic Espadà pel Barranc d’Aigua Negra i també passant per la Font de la Parra. Un
Començàrem la ruta prompte i pel moment no feia mol
De seguida ens desviàrem per un camí a l’esquerra que ens va dur al llit del Barranc d’Aigua Negra. Seguírem per una senda al costat del llit del barranc que en aquest tram duïa aigua.
Al cap d’una estona vam enllaçar amb una altra senda que venia de la Font de la Calzada. Nosaltres creuàrem el llit del barranc i seguírem per una se
Seguírem durant molta estona la senda que anava paral•lela al barranc, el qual el creuàvem vàries voltes malgrat en aquesta època de l’any part del llit estava eixut, però la vegetació era molt abundant i de fet algunes voltes els esbarzers ens feien enganxar-nos en ells.
Al final eixírem a parar a una pista forestal la qual seguírem en direcció al Pic Espadà. De camí a aquest passàrem per la Font de la Parra i també veguérem alguna surera centenària.
Caminant arribàrem al Pic Espad
Des d’allí les vistes eren una mica limitades degut a que havia hagut no fa molt boira i ara només boirina, però de totes formes vam poder vore Alcudia de Veo, Algimia d’Almonacid, Veo, la Ràpita, la Mar Mediterrània, el Puntal del Aljub, el Cullera, la zona per on havíem pujat, entre altres.
Seguint per la senda passàrem al costat de l’Espadà on es troba el vèrtex geodèsic.
La senda discorria a voltes entre carrascar i altres entre pinars de pi rodeno fins que a l’arribar a la Nevera travessàrem un pinar de pins blancs.
Esmorçàrem a la Nevera i mentres estàvem esmo
Una volta va acabar l’enquesta acabàrem també d’esmorçar.
Quan ja vam haver esmorçat anàrem pel Camí
De camí a la cova trobàrem coves que havien estat picades per a fer refugis durant la guerra civil.
Al final arribàrem a la Cova de l’Estuco. Entràrem baixant per una corda que allí n’hi havia. Malgrat que tampoc érem molts havíem d’esperar per a poder baixar.
Ja dins de la cova l’ambient era molt fresc el qual ens donava una sensació mo
Per a eixir de la cova va pasar pràcticament el mateix que per a entrar: n’hi havia una mica d’overbucking però de seguida estàvem tots fora.
Després baixàrem tranquil•lament per una senda cap a la Font de la Calzada on havíem començat la ruta.
Des de la senda, vam poder tenir bones vistes sobre el Barranc d'Aigua Negra i també de les penyes calcàries que teníem a sobre nostre.

4 comentaris:
Hola!!
La crònica molt xula i les fotos, una passada, com sempre.
Bessets.
Hola Raquel.
Moltes gràcies.
També he vist al teu blog que no pares. Molt xules les fotos també.
Un abraç
hi.. just dropping by here... have a nice day! http://kantahanan.blogspot.com/
Hello Tagskie.
I have seen your blog as well.
You've very beatifull songs, congratulations.
Have a nice day you too!
Publica un comentari