La Mola de Segart

El diumenge 15 d’agost vam anar a la Mola de Segart.

Arribàrem a Segart sobre les 8.15 del matí .
Comencàrem caminant per la carretera però de seguida ens desviàrem per una pista forestal.
Caminant per la pista ens vam adonar al GPS que la ruta que duïem cargada ja s’havia desviat de la pista forestal així que tornàrem enrere uns quants metres fins trobar el desviament. Aquest desviament era per una tancada senda que antigament eren plantacions abancalades de garroferes, però l’abandonament i les abundants pluges d’aquest hivern havien fet crèixer excesivant els matolls i els esbarzers que feien que el track que va ser realitzat a principis de 2009 fóra impossible de seguir. Per tant donàrem mitja volta i seguírem per la pista que tenia, a trams, vistes bones sobre Segart, el Gaebí i el Puntal de l'Abella.
Caminant per la pista forestall on trobàrem una bifurcació arribàrem a l’inici de la senda que puja a la Mola de Segart, la seguírem i en un tres i no-res ja estàvem a dalt del cim.

Des de la mola les vistes eren bastant bones encara que estaven una mica tapades per la boirina matinal, ja que podíem vore València i l’Albufera homònima, Sagunt, llur port i llur castell, el Mar Mediterrani, l’Alt del Pi, el Puntal de l’Abella, el Rebalsadors, l’Oronet, el Garbí i la seua canal, Segart, el Picaio, la Cantera del Salt, l’AP-7, Alboraia, el Xocainet, el Pic de l’Àguila, Puçol, el Puig, les Penyes de Guaita, part de la Vall del Palància,etc.

Una volta vma contemplar les vistes des de la Mola de Segart vam intentar baixar per la canal , però no ho fèrem ja que Lucía encara no tenia el braç en les condicions que calien per baixar la canal així que tornàrem enrere fins aribar a la pista forestal on també n’hi ha una bifurcació.

Allí agafàrem la pista que bordejava la mola fins que seguint-la enllaçàrem amb el GR-10.

El seguírem en direcció a Segart i baixàrem per un bonic barranc cobertde pins.
Baixant per la senda passàrem per una font en l’actualitat eixuta i seguírem per una senda fins que enllaçàrem amb una estreta pista forestal.

De camí a Segart vam vore que prop del barranc havien fet una repoblació amb carrasques, coscolla i lledoners, entre altres.

Al final arribàrem a Segart finalitzant la ruta.

PD: Podeu descarregar-se el track a Wikiloc, clicant la imatge.