Begís - Naixement del Riu Palància - GR-231 - Begís

El diumenge 19 de setembre fèrem una ruta per Begís on visitàrem el Naixement del Riu Palància i part també de l’Estret del Cascajar.

La ruta, en un principi, anava a pujar el Penyaescabia i des d’allí baixar a l’aldea del Molinar i, des del Molinar discorrer al costat del riu Palància fins tornar a Begís. És a dir, seguint la ruta descrita per Rafael Cebrián Por las cumbres de la Comunidad Valenciana, pàgs 70-75. Però a l’arribar a una bassa on havíem de començar a pujar directament al Penyaescabia fent camps a través ens vam trobar amb una alta vegetació que ens barrava el pas, a més no coneixíem molt la zona i no volíem arriscar-nos molt així que donàrem mitja volta finsa una casa que hi ha enmig de la muntanya. Des d’ací baixàrem per una pista forestal fins enllaçar amb una altra i la seguírem durant una estona fins que ens desviàrem per una senda que baixava fins a la Casa Forestal. Ací decidírem visitar també el naixement del riu Palància. Una volta el vam visitar seguírem pel nou GR-231 fins a Begís encara que també intentàrem agafar una senda que eixia de El Molinar, però tot allò era propietat privada. També intentàrem seguir-ne una altra que de prop del Camping Los Cloticos però no estàvem molt segurs de per on era així que vam anar per la carretera. Seguint la carretera, o siga, el traçat del GR-231 arribàrem a Begís.

Iniciàrem la ruta sobre les 9.30 a Begís. Començàrem prop d’un aqüeducte que es troba a l’eixida del poble, a l’inici de la carretera que va a Arteas de Arriba i de Abajo i també de l’inici de la carretera que va a Los Cloticos .

Començàrem a caminar pujant per una senda paral•lela a l’aqüeducte que puja dalt d’aquest. A partir d’allí començàrem a pujar camp a través en busca d’un tallafocs que és per anirem.
Al final trobàrem el tallafocs que va ser la nostra referencia fins que enllaçàrem amb una pista forestal.

El tallafocs tenia una pendent molt pronunciada i contínua, sense cap repla ni res. A més tampoc hi ha arbres, només matolls i no són molt alts el que facilita enormement l’avanç camp a través pel tallafocs.

A mesura que anàvem pujant per aquella costera les vistes sobre Begís eren cada volta millors i el que també augmentava era la pendent que cada volta es feia més pronunciada.
Quan ja ens estàvem apropant molt a la pista forestal la pendent va començar a anar disminuïnt fins que ja no n’hi havia molta, però per contra la baixada a la pista forestal va ser prou dura, encara que molt curta.

Una volta a la pista forestal vam trobar també una bassa seca.
Caminàerm ara per l’abandonada pista forestal que encara estava transitable i discorria entre pinedes de pinassa i pi blanc repoblades ja fa molt de temps.
Així estiguérem caminant una bona estona, de fet la pista anava bordejant la zona repoblada així que a una banda de la pista la zona estava molt pelada i a l’altra totalment coberta de bosc, però no n’hi havien matolls, només alguna carrasca.

Al final enllaçàrem amb una pista forestal i, alhora, trobàrem una xicoteta casa vallada que es venia.

Ens encuriosirem una mica sobre açò ja que qui va a comprar la casa si pràcticament ningú passa per ací, a més és massa xicoteta com per a viure.

Continuàrem caminant i passàrem al costat d’unes colmenes i pujàrem, altra volta, per un tallafocs per a enllaçar amb una pista forestal.
Ací també tinguèrem molta sort ja que, pel moment, la vegetació no havia crescut massa en algunes zones del tallafocs i es podía caminar relativament bé ja que també calia tenir en compte la pendent que n’hi havia.

Al final enllaçàrem amb una pista forestal i de seguida arribàrem a una altra bassa, aquesta amb aigua, on esmorçàrem.

Una volta vam esmorçar intentàrem fer camp a través per pujar cap al Penyaescabia, però ací ja no tinguèrem tanta sort ja que la vegetació havia tapat la zona i caminar era molt difícil, a més i si havíem de tornar? Baixar seria més complicat i perdríem molt de temps així que donàrem mitja volta fins arribar a la caseta on agafàrem l’altra pista.
Aquesta s’endinsava entre el bosc repoblat de pi blanc i pinassa, sobretot de pi blanc.

Seguint la pista entre la fronda del bosc desembocàrem a una altra i trobàrem uns cartells. Aquestos indicaven que seguint la pista a la què havíem desembocat es podía anar al Barranc del Resinero seguint un PR i per la psita que veníem a Arteas seguint un SL ,però del qual no vam vore cap marca i és possible que baixe cap a Arteas en el punt on està la casa ja que quan les junten les pistes em va parèixer vore una senda que baixava per l’única direcció que restava: la dirección est.

Nosaltres seguírem el PR en direcció al Barranc del Resinero ja que així empalmaríem amb el track que ens baixaria a la casa forestal.

La pista discorria, al principi, entre pinedes repoblades de pi blanc i algunes altres de pi negral. Les marques del PR brillaven per la seua ausencia, però almenys no hi havia cap problema dorientació ja que sempre havíem de seguir per la mateixa pista.
Poc a poc començàrem a endinsar-nos en un carrascar.

Al cap d’una estona arribàrem a un vell tallafocs amb unes bones vistes i des d’allí enllaçàrem amb una senda que baixa pel tallafocs fins a la casa forestal.

Una volta arribàrem a la casa forestal decidírem fer una extensió per vore el naixement del riu Palància, però sense adintrar-nos molt en l’estret del Cascajar.

Començàrem a caminar en dirección al naixement per una pista forestal durant una bona estona, paral•lels al riu. Al final, en la confluencia del barranc del Resinero amb el riu Palància, s’acabava la pista forestal i havíem de continuar per la senda.
Tornàrem a creuar el riu i al cap d’una estona caminant al costat del riu ens endinsàrem al llit d’aquest botant de pedra en pedra i fent alguna que altra acrobacia fins que arribàrem al punt on neix el riu Palància, lo demés és l’estret del Cascajar que no pertany al riu Palància.

A l’arribar al naixement caminàrem una mica més per l’estret i vam vore que havien posat una corda en un tram més complicat on cal trepar una miqueta i és una mica difícil ja que la roca té una forma molt peculiar.
En aquest punt donàrem mitja volta i tornàrem per on havíem vingut fins a la casa forestal.

Una volta a la casa forestal seguírem la pista forestal per l’altre sentit i enllaçàrem amb una altra on casualment també ho fèrem amb el GR-231.

Seguírem una mica pel GR fins apropar-nos a l’aldea de El Molinar on la visitàrem i també intentàrem seguir una senda que va paral•lela a la pista forestal però per l’altra banda del riu, però com que al cartell de benvinguda ja t’anaven advertint de que hi havien gossos guardians i tot allò era una propietat privada no ens vam molestar molt en buscar-la no fóra que ens topàrem amb l’amo i ens renyira.

Tornàrem al GR i per tant a la pista la qual vam seguir fins arribar al desviament que va al Camping Los Cloticos on ens tornàrem a desviar del GR per buscar una altra senda que va paral•lela al riu i al GR, però per l’altrla banda.

Tampoc tiguérem sort ja que la cosa no estava molt clara perquè en teoria havíem d’anar per uns camps abandonats on no es veia senda ni res i per tant pujàrem més per vore si per la pista es podía continuar però no ho teníem molt clar i donàrem mitja volta per enllaçar amb la carretera i el GR, òbviament.

Ja no vam deixar el GR-231 que va tota l’estona per la carretera fins arribar al poble on es creua amb el GR-7.

Estiguèrem una llarga i dura estona caminant per l’asfalt, esgotats. Passàrem al costat de la Fuente Los Cloticos i l’embotelladora que està al costat, també trobàrem alguns desviaments que baixaven al riu però no seguírem cap, només la carretera cap a Begís.

Al final arribàrem a Bejís, completament esgotats, on posàrem fi a la ruta i tornàrem a casa.

PD: El track se'l podeu descarregar clicant la imatge.