El Pic Sacroux (Quasi)

El dijous 26 d’agost intentàrem pujar al Pic Sacroux des del final de la Carretera de França, passant per l’Ibón de Gorgutes i el Port de la Glera, utilitzant l’antic camí que comunicava França amb Espanya.

També utilitzàrem alguns tracks descarregats de Wikiloc i la informació de La Guía Alpina: El Valle de Benasque on estava descrit la part del recorregut que va des de l’inici fins al Port de la Glera.

Aquesta ruta està marcada amb marques d’SL fins al Port de la Glera i des d’allí fins al Pic Sacroux amb fites i punt verds i blaus.

Iniciàrem la ruta cap a les 9.00 del matí al final de la Carretera de França, a Benasque i començàrem a pujar paral•lels al Torrent de Gorgutes.

Quan nosaltres vam anar el torrent duïa molta aigua i va innundar una mica part de la senda, per tant vam haver d’anar botant per pedres intentant no mullar-nos molt les botes.

Després de pasar aquell tram continuàrem pujant per la senda on també pujàrem trepant unamiqueta per una canal molt xicoteta que allí hi havia i només eixir ens trobàrem amb un extens ramat de vaques que estaven pasturant per aquella zona bastant disperses, al principi, les unes de les altres.

Estiguérem caminant entre moltíssimes vaques per la senda una bona estona fins que, poc a poc, començaren a anar cadascuna cap a un costat, però quan arribàrem a una xicoteta plana trobàrem encara més vaques i haguérem de passar, altra volta, entre elles.

Al final les deixàrem enrere i pujàrem tranquil•lament entre herbes, roques i pedres fins a l’Ibón de Gorgutes.

Des de l’ibon pujàrem també al Port de la Glera des d’on poguérem vore França i també l'Ibon de Gorgutes des de més alçada.

Esmorçàrem al port i una volta hi vam acabar pujàrem cap al Pic Sacroux situat entre França i Espanya.

Pujàrem per una senda fins que arribàrem a una tartera ben gran que ocupava part de la vall, que era molt xicoteta i estreta, i on també vam trobar uns quants nevers.

El pic es trobava ja relativament prop així que decidírem pujar-lo.

Començàrem trepant una bona estona seguint sempre les fites i pel millor pas.

Les trepades no eren gens difícils però era preferible prendre-s’ho amb tranquil•litat.

Poc a poc començava a entrar boira a la part espanyola així que, per si acàs, donàrem mitja volta i baixàrem sense haver coronat el pic ja que no haguera donat gust haver de destrepar-ho tot amb boira.

Encara que al final no hi va haver molta boira pels cims però com que no ho sabíem donàrem mitja volta.

Baixàrem ràpidament i de seguida ens trobàvem a l’Ibon de Gorgutes i des d’allí continuàrem descendint per on havíem vingut fins tornar al final de la carretera de França finalitzant la ruta.

PD: El track se'l podeu descarregar clicant la imatge.