Els Frares de Quatretondeta - Pla de la Casa

El diumenge 17 d’octubre fèrem una ruta per la Serra de la Serrella que pujava al Pla de la Casa pels Frares de Quatretondeta i baixava pel PR seguint els tracks de José Manuel Roca i Santiago González. La ruta fou molt dura ja que haguèrem de trepar prou i travessar moltes tarteres i on, evidentment, ens caiguèrem alguna volta que altra.

Iniciàrem la ruta a Quatretondeta, no al poble, sinó a una mena d’aparcament no molt lluny del poble. Seguírem el PR durant una estoneta i, en arribar a la Carrasca de la Tia Sofia, l’abadonàrem i seguírem per una pista forestal entre camps de cultius encaminant-nos als Frares de Quatretondeta.

Poc a poc vam anar abandonant les zones de cultiu i ens endinsàrem en una zona de bosc de pins i carrasques.
Posteriorment la pista s’acabava i, entre alts i espessos matolls, començàrem a pujar prou creuant alguna tartera que altra en direcció als Frares de Quatretondeta.
De camí als frares haguèrem de travessar tarteres i zones de matolls espesses on també havien fet repoblacions forestals amb aurons.

Al final deixàrem enrere els matolls i començàrem a creuar tarteres fins que les pujàrem directament.

Ens endinsàrem a la microrreserva dels Frares de Quatretondeta on es troben els Frares.

Allí l’entorn era preciós ja que del pedregós barranc sobreeixíen carrascars i aquelles formacions rocoses en forma d’agulla anomenats frares.

A més a més les vistes de la Vall del riu Seta i de les serres dels voltants eren precioses, destacant també les del Benicadell i Mariola on destacaven els cims del Benicadell i el Montcabrer encara que no serien tan bones fins que ascendírem a les crestes de les muntanyes.

La pujada era molt dura ja que el pendent era molt pronunciada.

A més no hi havia senda i havíem d’anar buscant els millors pasos per a avançar entre un bosquet de carrasques al costat dels frares.

Els frares tenien formes molt curioses i originals

Després d’una estona pujant molt per una dura senda pràcticament invisible arribàrem a una espècia de coll darrere d’un frare onveguèrem que venia una senda per l’est, és a dir, del PR i, de fet, arriba fins al PR però nosaltres continuàrem la nostra marxa pujant entre carrsques, pins tirats, vegetació molt crescuda, terra mullat i frares fins que, depsrés d’esbarar-nos prou, haguèrem de trepar per una alta pared rocosa situada entre dos frares. Aquesta fou la primera trepada del dia la qual, gràcies a la peculiar forma, poguèrem fer descansant entre mig.

Una volta aconseguírem trepar la pared cosa que no havia sigut fácil ja que els punts de recolzament no sobraven i tampoc sabíem el que hi hauria darrere, malgrat ens fèiem una idea, però poc a poc a la marxeta pujàrem. Després de la trepada havíem d’elegir la vertent a travessar ja que estàvem situats en una carena i per avançar havíem d’elegir una vertent o altra, després d’anar provant ens adonàrem de que era la de l’esquerra. Seguint la “senda” que hi havia bordejàrem una gran formació rocosa evitant un pi tirat.

Al final eixírem a parar altra volta a la carena però havent passat ja el mini frare que allí havia. Continuàrem la marxa no molt lluny d’un barranc on, poc a poc, el terreny s’anà suavitzant més i més i començàrem a vore els boscos de pins rodenos repoblats no molt lluny de la Serrella. La senda cada volta es feia més clara i definida.
Caminant trobàrem una cova i, no molt lluny d’aquesta, paràrem a esmorçar. Mentre esmorçàvem escoltàrem el soroll de les esquelles d’unes ovelles que pareixien estar no molt lluny de nosaltres.

Una volta esmorçàrem continuàrem caminant i, a punt de preparar-nos per a la següent trepada, ens trobàrem amb unes poques ovelles que estaven pasturant enter les carrasques.
Nosaltres, en canvi, començàrem a trepar per una espècie de pedrera que no oposa gaire dificultat però la gran quantitat de pedra solta que hi havia ens van dificultar prou la pujada.

Arribàrem dalt i veguèrem que encara havíem d’arribar a la cresta així que ens posàrem a caminar camp a través per les zones de pastura de les ovelles on en trobàrem unes quantes.
De camí a la Penya de l’Heura, a la que no pujàrem, ens trobàrem prou ovelles pasturant.

Al final arribàrem a un coll que separa la penya de l’Heura, prop de la pista forestal que va a la Serrella. Des d’ací les vistes eren molt bones ja que vam poder vore muntanyes com el Benicadell i la seua serra, el Montdúver i el seu massís, la Serra de Mariola, el Montcabrer, la Foia d’Alcoi, el Pantà de Beniarrés, el Pla de la Casa (el nostre següent objectiu), la Mallada del Llop, l’Aitana, etc.

Una volta vam haver contemplat les muntanyes continuàrem caminant en direcció al Pla de la Casa, el nostre destí.

Baixàrem per una senda pedregosa i no molt definida fins que arribàrem a un camp a punt de llaurar el qual el creuàrem i, fent camp a través entre la pineda, eixírem a parar una la pista forestal. Seguint-la arribàrem fins un coll. Des d’ací pujàrem pel PR al Pla de la Casa seguint una costeruda senda al principi travessant una tartera i després plana entre coixinets de monja i passant per la Nevera del Pla de la Casa.

Prop de la nevera estava el desviament al Pla de la Casa, al cim. Hi pujàrem seguint una senda ben xafada fins arribar al cim on, per pujar a una creeueta haguèrem de trepar una mica més però sense dificultats. Una volta dalt les vistes eren precioses ja que es veía la Serra de Bèrnia, l’Aitana, la Serrella, el Benicadell, el Montdúver, el Montcabrer, la Serra de Mariola, la Presa de Guadalest, Benidorm, la Serra Gelada, el Mar Mediterrani,etc.

Quan ja haguèrem visitat el Pla de la Casa baixàrem en direcció a la Mallada del Llop.

Mentre baixàvem haguèrem de travesssar una tartera prou llarga fins arribar a una plana a baix del tot.

Una volta baix giràrem en direcció a Quatretondeta.

Seguírem una senda travessant grans tarteres amb algún bac que altre.

Al final, i de

sprés de creuar enormes tarteres bordejant el Pla de la Casa enllaçàrem amb el PR i ens enfilem cap a Quatretonde

ta.

Seguint les marques del PR entre sendes i pistes forestals per boscos de pins repoblats arribàrem a la Font Roja.

La Font Roja és gran font amb taules, abreuader i tot. De fet és tan gran aquesta font que part de l’aigua es canalitza per abastir d’aigua a Quatretondeta.

Ací, a més, està el desviament a Fageca i a Quatretondeta.

Baixant cap a Quatretondeta vam haver de creuar encara més tarteres sobretot quan enllaçàrem amb la Senda Botànica de les Fonts.

Però poc a poc el bosc començà a aparèixer i, al cap d’una estoneta, ens endinsàrem en un bosc de pins i carrasques on molts pins havien caigut front al vent.

Al final arribàrem a la Font de l’Espinal on hi havia un antic i retorçut ametler i la propia font la qual deixa de rajar quan es tapa l’obertura de l’aixeta.

Després continuàrem baixant més i més amb la vista sobre la Vall del riu Seta i de Quatretondeta que ja estava molt a prop de nosaltres.

També teníem darrere els Frares de Quatretondeta els quals els vam poder vore al complet.

Continuàrem caminant per pistes forestal fins arribar al cotxe, prop de Quatretondeta, finalitzant la ruta.

PD: Podeu descarregar-se el track clicant la imatge.