’octubre per la vesprada anàrem a Enguera a caminar una 
mica per alguns senders que hi havia allí marcats.En un principi anàvem a pujar només al poblat íber del Puig de Lucena i al castell fent així una ruta d’uns 6km però la pràctica fou una altra cosa ja que vam anar modificant la ruta tota l’estona.
Iniciàrem la ruta al Paratge de la
Font de la Mota, al poble d’Enguera, i aparc
àrem per allí.
Iniciàrem la ruta al Paratge de la
Font de la Mota, al poble d’Enguera, i aparc
àrem per allí. Començàrem a pujar per un camí entre oliveres amb el castell d’Enguera ja a la vista, seguint les marques del GR-237 ,que va cap a Montesa i Vallada, del PR-V 298 que recorre tota la zona i de l’SL-V 6 que també recorre part d’aquest parc natural.
Al cap d’una
estoneta abadonàrem el GR-237 en una bifurcació on els dos ramals corresponien al PR. Elegírem el ramal que puja al Corral de Campanilla. Pujàrem en direcció al corral per una senda molt bonica, ben xafada i ben marcada entre una pineda de pi blanc fins quearribàrem al Corrall de 
Campanilla que, pel que vam vore, 
estava reformat i habitable.
Ací enllaçàrem amb una pista forestal que seguírem en direcció est, cap a l’aula de la natura, seguint el GR-237 que havíem enllaçat només arribar a la pista forestal.
La pista era prou ampla i discorria entre un bosc de pins
blancs. Al cap d’una estona ens vam separar d’una part del PR-V 298 i, completam
ent de l’SL-V 6 que pujava cap a alguna muntanya, malgrat, nosaltres descendírem una mica per arribara l’Aula de la Natura la qual vam trobar de seguida.
Una volta a l’aula de la naturalesa enllaçàrem amb l’SL-V 6 i decidírem visitar, tal i com ho havíem planificat, el pobl
a
t íber del Puig de Lucena.
Al cap d’una
estoneta abadonàrem el GR-237 en una bifurcació on els dos ramals corresponien al PR. Elegírem el ramal que puja al Corral de Campanilla. Pujàrem en direcció al corral per una senda molt bonica, ben xafada i ben marcada entre una pineda de pi blanc fins quearribàrem al Corrall de 
Campanilla que, pel que vam vore, 
estava reformat i habitable.Ací enllaçàrem amb una pista forestal que seguírem en direcció est, cap a l’aula de la natura, seguint el GR-237 que havíem enllaçat només arribar a la pista forestal.
La pista era prou ampla i discorria entre un bosc de pins
blancs. Al cap d’una estona ens vam separar d’una part del PR-V 298 i, completam
ent de l’SL-V 6 que pujava cap a alguna muntanya, malgrat, nosaltres descendírem una mica per arribara l’Aula de la Natura la qual vam trobar de seguida.Una volta a l’aula de la naturalesa enllaçàrem amb l’SL-V 6 i decidírem visitar, tal i com ho havíem planificat, el pobl
a
t íber del Puig de Lucena. Així que ens posàrem a caminar en dirección al poblat íber per una pista forestal entre pins i alguns cultius, únicament d’oliveres amb bonesvistes sobre la vall.
Arribàrem prompte al poblat i fèrem una extensió per pujar-hi. Una volta dalt vam trobar una caseta que es feia servir per g
uardar tot el material de manteniment, és a dir, la caseta era un 
magatzem. Baixàrem al poblat per un carrascar poc dens i seguint una senda netejada igual que la de pujada al poblat. Aquest era una mica petit i no vam distingir molt bé cada cosa. De totes formes les vistes eren molt bones i vam poder vore inclús la Mar Mediterrània i, evidentment, les muntanyes dels voltants de la Serra d’Enguera, la Plataforma del Caroig, la muntanya 
homònima, etc. 
Després de visitar-lo tornàrem enrere fins un coll on havíem fet la extensió al poblat. Allí, en comptes de tornar enrere fins al castell, baixàrem a Enguera seguint les marques en qüestió del PR-V 298 abandonant l’SL-V 6.
Mentre baixàvem per la senda no vam vore pràct
icament cap marca i no 
digam només enllaçar amb una pista forestal on haguérem d’aplicar la lógica i la deducció ja que no n’hi havia cap marca ni res del PR i, a més, tampoc duïem el track carregat d’aquest tram de la ruta.
Al final i sense gaire errors aconseguírem arribar al poble d’Enguera i només arribar-hi vam pensar com eixir del poble per pujar al castell
. 
Per sort trobàrem una curta ruta cultural pels voltants del poble que ens conduï a un camí medieval i, aquest, a la pista que puja al castell on també enllaçàrem amb el PR-V 298 i l’SL-V 6.
Una volta enllaçàrem amb aquests senders pujàrem per la pista en direcció al castell.
La pista ens va portar fins unes taules de fusta just abans de la pujada final al castell. Ací berenàrem i no
pujàrem al castell ja que no tenia molt per vore i no quedav
a quasi res d’ell, només algunes parets.
Així que caminàrem fins a l’aula de la natura per enllaçar amb el GR-237 i així tornar fins al cotxe.
Baixàrem per la senda del GR que, per cert, estava ben marcada però molt mal ja que tot eren pedres soltes i baixava recta, sense fer zig-zag ni res.
De seguida érem altra volta a la pista forestal on hi havia un camp d’oliveres i tornàrem al cotxe seguint, cómodament, la pista i posant fi a aquesta curta i bonica ruta (almenys en bona part d’aquesta) i que no és molt llarga.
Arribàrem prompte al poblat i fèrem una extensió per pujar-hi. Una volta dalt vam trobar una caseta que es feia servir per g
uardar tot el material de manteniment, és a dir, la caseta era un 
magatzem. Baixàrem al poblat per un carrascar poc dens i seguint una senda netejada igual que la de pujada al poblat. Aquest era una mica petit i no vam distingir molt bé cada cosa. De totes formes les vistes eren molt bones i vam poder vore inclús la Mar Mediterrània i, evidentment, les muntanyes dels voltants de la Serra d’Enguera, la Plataforma del Caroig, la muntanya 
homònima, etc. 
Després de visitar-lo tornàrem enrere fins un coll on havíem fet la extensió al poblat. Allí, en comptes de tornar enrere fins al castell, baixàrem a Enguera seguint les marques en qüestió del PR-V 298 abandonant l’SL-V 6.
Mentre baixàvem per la senda no vam vore pràct
icament cap marca i no 
digam només enllaçar amb una pista forestal on haguérem d’aplicar la lógica i la deducció ja que no n’hi havia cap marca ni res del PR i, a més, tampoc duïem el track carregat d’aquest tram de la ruta.Al final i sense gaire errors aconseguírem arribar al poble d’Enguera i només arribar-hi vam pensar com eixir del poble per pujar al castell
. 
Per sort trobàrem una curta ruta cultural pels voltants del poble que ens conduï a un camí medieval i, aquest, a la pista que puja al castell on també enllaçàrem amb el PR-V 298 i l’SL-V 6.
Una volta enllaçàrem amb aquests senders pujàrem per la pista en direcció al castell.
La pista ens va portar fins unes taules de fusta just abans de la pujada final al castell. Ací berenàrem i no
pujàrem al castell ja que no tenia molt per vore i no quedav
a quasi res d’ell, només algunes parets.Així que caminàrem fins a l’aula de la natura per enllaçar amb el GR-237 i així tornar fins al cotxe.
Baixàrem per la senda del GR que, per cert, estava ben marcada però molt mal ja que tot eren pedres soltes i baixava recta, sense fer zig-zag ni res.
De seguida érem altra volta a la pista forestal on hi havia un camp d’oliveres i tornàrem al cotxe seguint, cómodament, la pista i posant fi a aquesta curta i bonica ruta (almenys en bona part d’aquesta) i que no és molt llarga.
PD: El track se'l podeu descarregar clicant la imatge
0 comentaris:
Publica un comentari