Sueras - Castell de Maús - Font de Castro - GR-36 - Mas de Campana - Òrguens de Benitandús - Sueras

El diumenge 27 de setembre fèrem una ruta que partia de Sueras. La ruta va ser la mateixa que la ruta va fer el grup Rocacoscollà al 2008 i de qui, evidentment, agafàrem el track.

Iniciàrem la ruta sobre les 9.30 del matí a Sueras. Eixírem del poble pel carrer Suera Alta i seguírem per un camí asfaltat on, al cap d’una curta estona, ens desviàrem per un altre que baixava a uns camps cultivats i, seguidament ens trobàrem amb una bifurcació. Nosaltres triàrem el camí que va a Font de Castro pel Castell.
Així que començàrem a pujar per una senda que, al principi, no estava molt clara però després sí. Al principi la senda discorria per el que aparentava haver sigut una vereda o quelcom paregut ja que estava delimitat per uns murs dintre d’una pinada de repoblació.
Al cap d’una estoneta la senda es desviava i abadonava aquella via pecuària.

Després d’estar caminant durant una estona pel bosc arribàrem al Castell de Maús on fèrem una petita extensió per visitar-lo.

No vam poder visitar molt ja que el Castell està en un estat molt roï de conservació, però almenys poguérem contemplar el que quedava del castell.

Una volta fèrem la vista del Castell tornàrem a la senda i la seguírem però de sobte escoltàrem els tirs d’uns caçadors, seguírem una mica més i en trobàrem un que no tenia molta experiència i ens va advertir que no passàrem però continuàrem i en trobàrem a un altre que sabia molt més ja que era d’ací i ens va dir que no n’hi havia problema ja que ells estaven caçant a l’ombria de la muntanya.

Com que ja no hi havia cap problema baixàrem sense por a la Font de Castro on agafàrem aigua de la font malgrat que en aquesta posara que no era potable. Ací també esmorçàrem ja que hi havien taules per seure.

Quan vam acabar d’esmorçar continuàrem caminant en direcció a les Fonts de Pedralba per una pista forestal. Seguint-la durant una estona otrbàrem un desviament cap a la Font de l’Avellaner i, només enllaçar amb el GR-36 un altre cap a una altra font. Els dos desviaments els vam ignorar i continuàrem caminant per la pista forestal en dirección al Mas de la Campana seguint ja el GR-36.

Arribàrem al Mas de la Campana amb la seua campana (valga la redundància)i continuàrem el nostre camí cap als Òrguens de Benitandús.

Continuàrem caminant per la pista forestal fins arribar a un altre mas on s’acabava i es convertia en senda que baixa a Alcudia de Veo i continua el seu recorregut.

Però nosaltres, a l’arribar a un coll proper on la senda començava a descendir, ens desviàrem per una senda a l’esquerra que estava marcada com un circuit de BTT encara que no veièrem cap bicicleta ni cap marca recent.

La senda discorria entre matolls, bastants pins, uns quants d'ells caiguts, i alguna surera de volta en quan, almenys per ara.

Seguint la senda ens trobàrem amb un forn de calç i ací ens desviàrem de la ruta de BTT encara que ens vam despistar i la seguírem però de seguida vam rectificar i agafàrem la senda bona.

Aquesta altra senda també estava prou xafada (dintre del que cap) i la vam seguir sense cap tipusde problema d’orientació ni res.

Al cap d’una estona sortejant boscos i zones més assolejades connectàrem amb el PR-V 161 i fèrem una xicoteta extensió per pujar a l’Alt dels Òrguens des d’on vam tenir una gran visió de les muntanyes del voltant com per exemple: El Penyagolosa i el seu massís, el Pic Espadà, la Ràpita, el Castell de Maús, l’Alt del Pinar, l’embassament de Benitandús, el Puntal de l’Aljub, la Mar Mediterrània, el Desert de les Palmes, el Pantà de Sitjar, Onda, etc.

Després tornàrem fins a la connexió de sendes fent cas omís d’una altra senda que baixava a l’alt que era la continuació del PR-V 161.

Seguírem el PR-V 161 per l’altre sentit i ens endinsàrem en un bosc de sureres poc espès. Al cap d’una estona vam enllaçar també amb un SL del qual desconec la seua numeració, però baixa a Benitandús.

Caminàrem una estona més pel bosc fins que trobàrem el desviament als Òrguens de Benitandús. Baixàrem als òrguens buscant sempre el millor pas fent una lleugera destrepada ja que altres zons estaven tapades al complet per un espès surerar molt jove.

Arribàrem als òrguens i des d’allí el paisatge era pràcticament el mateix a excepció de que ara podíem contemplar els enormes òrguens de gres que s’alçaven imponents i formant alguna que altra tartera com a conseqüència de l’erosió. Les vistes dels òrguens eren precioses i estiguérem una estoneta descansant i recuperant una mica les forces.

Després d’una curta estona reemprenguèrem la marxa així que tornàrem pel mateix camí fins enllaçar altra volta amb el PR.
Continuàrem la senda durant una estoneta fins que ens trobàrem amb unes restes de trinxeres de les quals n’hi ha moltes per la Serra d’Espadà i aquestos són part de les restes que queden.
Seguírem la senda cada volta descendint més, dintre d’una vellta formada per un barranc. Com que ens trobàvem a la cara est de la muntanya la vegetació era molt més humida i ens vam endinsar en un bosc més vell de sureres i alguna carrasca. Seguint aquesta senda ens trobàrem un desviament on també n’hi hivia uns cartells que indicaven la direcció de les sendes, excepte d’una que és la que baixa a Benitandús, l’altra torna a Sueras.

Caminàrem per la senda que torna al poble la qual estava prou invaïda pels matolls i molestaven poru els matolls, però almenys aquell tram no va ser molt llarg ja que després enllaçàrem amb el PR-V 161 que venia de l’Alt dels Òrguens i es dirigía cap a Onda passant per Sueras i ja la senda estava més neta.

Seguint la senda arribàrem a una pista forestal i, seguint aquest durant una estoneta, ens va dur fins a un camí asfaltat que ens va tornar a Sueras on vam finalitzar la ruta.

PD: Podeu descarregar-se el track a Wikiloc,fent clic a la imatge.