La Foradà i el Penyal Gros

El diumenge 7 de novembre fèrem una ruta a la Vall de la Gallinera on pujàrem al Penyal Gros i a la Foradà des de la pedania de Benitaia seguint a voltes el track de José Manuel Roca però com que el camí no tenia pèrduda i al passar la Foradà era tot camp a través ens inventàrem el camí. A més a més no aparcàrem a Benitaia que pujàrem molt més amb el cotxe fins que apracàrem evitant-nos així un llarg tram de camí asfaltat.

Començàrem a ruta cap a les 10.00 del matí seguint una pista asfaltada i, alhora, unes marques de PR. La pista discorria entre horts de cirerers fins que es convertí en una senda.
Poc a poc començàrem a endinsar-nos en una zona que va ser arrasada pel foc no fa molts anys ja que es veía perfectament que la zona s’havia cremat.

Progressivament pujàrem en direcció a la Foradà. Pel camí passàrem al costat de la Cova i la Font d’En Moragues les quals visitaríem després.
Continuàrem pujant més i més entre vegetació rebrotant.

Arribàrem ràpidament a dalt on ja podíem vore part de la Serra de la Foradà, el Safor, la Foradà, el Montgó, el Mar Mediterrani…En definitiva el que teníem als voltants. Dalt també començà a bufar el vent així que ens haguèrem d’abrigar una mica.

Caminàrem anar en direcció a la Foradà que ja estava molta prop de nosaltres així que al cap d’una estoneta ja estàvem a la Foradà on el vent ja era molt intens i ens abrigàrem més. Des de la Foradà les vsites eren millors ja que ara ja podíem contemplar també Pego, la Vall de la Gallinera, la Vall d’Alcalà, Alcalà de la Jovada, el Penyal Gros, la Serra d’Alfaro, la Serra de la Serrella on destacava la muntanya homònima i el Pla de la Casa.



Allí a la Foradà esmorçàrem.

Quan acabàrem d’esmorçar seguírem el nostre camí, ara camp a través, en direcció al Penyal Gros.

Com ja he dit anàvem camp a través ja que tot estava cremat i no hi havia cap problema d’orientació, només calia saber a on anaves i per on seria millor. Nosaltres seguírem prop de la cresta encara que a voltes no molt.

Pel camí les vistes eren molt bones, el paisatge no tant i encara així era molt variat ja que cap al nort, que es trobava el Safor, hi creixia un carrascar no molt lluny del cim, a la Vall d’Alcalà, cap al sud, hi havien boscos de pi blanc de repoblació, la resta estava tot prou pelat.

Al fina arribàrem al Penyal Gros, que té vèrtex geodèsic. Allí bufava bastant de vent així que ens haguèrem d’abrigar. Les vistes des d’ací, el punt més alt de la ruta, eren pràcticament les mateixes sols que ara arribàrem a contemplar el Montcabrer, part de la Serra de la Serrella on destacaven la Penya de l’Heura, la Serrella, el Pla de la Casa i els Frares de Quatretondeta.


Una volta vam visitar el Penyal Gros baixàrem prop de la cresta en direcció als Quartessos.

El camí no era molt llarg i, a més a més, era quasi tot en baixada així que en un tres i no res ja estàvem allí.

Als Quartessos només hi havia un pal de ferro i ja està sols que ací vam vore el Castell de Benissili i la resta de la Serra de la Foradà.

Ara mamprenguèrem la tornada però com que no la volíem fer del tot pel mateix camí ens inventàrem la senda i seguírem per la falda de la muntanya.
Seguint-hi per allí ens adonàrem de que aquest camí era més incòmode que anant per les crestes ja que tota la muntanya estava completament desprovista de vegetació i tota la pedra estava solta així que ens esbaràvem fàcilment i per això havíem d’aferrar-nos bé als pals per no caure. Per sort no ens va passar res i com que cada volta ens anàvem fartant més i més així que començàrem a tornar cap a les crestes progressivament.

Arribàrem a les crestes i seguírem més o menys per on havíem vingut. Mentre caminàvem se’ns ocurrí de fer una variant pels antics bancals així que, després de parlar-ho una mica, baixàrem en direcció al barranquet que hi havia.

Accedírem als bancals i vam anar travessant els bancals per baixar-los buscant sempre el millor pas (evidentment tota la estona camp a través, inventant-nos el camí). Poc a poc ens anàrem eixint una mica de la zona de bancals, deixant el barranquet a la nostra dreta, però de seguida ens tornàrem a endinsar en una altra zona de bancals encara que ací anàvem planejant i, per tant, no havíem d’anar pegant bots com cabres. Mentre caminàvem ens vam trobar amb una espècie de pou o alguna cosa pareguda, però era molt poc profund i estava també una mica invaït per la vegetació.

Després d’estar caminant una estona per aquella zona decidírem que havíem de tornar a la senda ja que ja ens trobàvem prop de la Foradà i ja hi havia senda així que pujàrem i enllaçàrem amb la senda. La seguírem desfent tot el camí que havíem fet malgrat ara ens dirigíem cap a la Cova del Moro on havíem de fer una extensió.
Arribàrem de seguida a la Cova del Moro per on accedírem des d’una caseta on es veia clarament l’entrada. A dintre de la cova vam vore que hi havia un mur construit per tapar del tot la cova ja que realment és com una balma. Ací paràrem una mica a descansar i refrescar-nos i també contemplàrem una mica els vistes des de les finestres de la cova.
Una volta vam haver visitat la cova tornàrem pel mateix camí ja de tornada. Mentre tornàvem visitàrem també la cova i la font d’En Moragues que ens havien quedat pendents a la pujada. En realitat la cova no era molt i la font era una gran bassa d’aigua putrefacta a causa d’estar estancada ja que de l’interior de la cova eixia un rierolet amb un fil d’aigua que no serveix per a poder moure l’aigua de tota la bassa i així netejar-la i purificar-la. La cova només era una gran balma utilitzada antigament com a corral.

Quan ja els vam haver visitat tornàrem per on havíem vingut al cotxe però agafàrem un atall que havíem vist al GPS ja que al principi no havíem seguit el track sinó les marques del PR però hi ha un curt tram per on no passa el PR. Aquest atall ens va vindre bastant bé ja que ens dugué directament al cotxe evitant un tram d’asfalt.
PD: El track el podeu vore clicant la imatge.