La Mallada del Llop

El diumenge 14 de novembre pujàrem des de Famorca a la Mallada del Llop pel Barranc de la Canal seguint les descripcions del llibre d’Esteban Cuéllar: Caminando por la Comunidad Valenciana 4: Ramblas, Barrancos y Cañones. Tanmateix la pujada a la Mallada del Llop no estava inclosa a la descripció així que agafàrem els tracks de Picozorrubio y Ludwin per poder-hi pujar.

Iniciàrem la ruta a Famorca però per no xafar tant d’asfalt continuàrem una mica més amb el cotxe i així ens evitàrem un tram d’asfalt. Començàrem a caminar cap a les 9.15 del matí per una pista forestal no molt xafada entre camps d’oliveres i altres abandonats.

Poc a poc la pista es feia cada volta més i més estreta fins que es convertia en una senda i ja no hi havia cap terreny cultivat.

Al final començàrem a pujar i la senda ja era molt més clara i trobàrem també restes de llana d’un ramat que ja havia passat. Estiguèrem caminant per aquesta senda bastant xafada i clara durant bastants quilòmetres, entre arbustos pel que antigament foren camps de cultius i mantenint més o menys la corba de nivell. Prop d’un coll on anàvem a fer una extensió veguèrem un ramat d’ovelles pasturant en una tartera que possiblement eren salvatges ja que, aparentment, no duien res que indicara propietat.

Al final arribàrem al coll i fèrem la extensió en direcció a un mirador natural improvisat. Així que baixàrem en direcció a una pista forestal per una senda poc clara encara que sense pèrduda.

A punt d’enllaçar amb la pista vam vore que hi havia un corral d’ovelles per tant les que havíem vist serien del pastor que, tanmateix, no veguèrem.

Seguírem una mica més la pista i ens desviàrem cap a una penya. Paràrem a la seua base i hi esmorçàrem, ens trobàvem al mirador improvisat encara que en realitat era el cim de la penya però com que les vistes, a causa de la boirina, no eren molt bones no pujàrem al cim.

Una volta haguèrem visitat el mirador tornàrem fins al coll pel mateix camí que havíem vingut.

Arribàrem al coll i baixàrem cap al Barranc de la Canal encara que en realitat és directament una canal, però als mapes apareix com Barranc de la Canal.

Baixant-hi poguèrem observar que havia hagut un petit incendi que havia calcinat una part del barranc i per sort no havia sigut molt.

Quan arribàrem al barranc de seguida començàrem a pujar primer entre vegetació cremada i de seguida entre vegetació viva. Caminant vam vore un ramat d’ovelles a l’altra banda del llit del barranc.

Pujant mes veguèrem també a l’altra banda del llit una nevera en un estat pèsim de conservació ja que només hi quedava el forat.

Mentre anàvem pujant començà a fer molta calor el que féu que fer alguna que altra parada ja que, per desgràcia, la senda anava per la part de solana.
A mesura que anàvem ascendint podíem contemplar cada volta millor les vistes del barranc que eren impressionants, sobretot per la gran quantitat de roca que sobreix.

Pujant, pujant encara més i ja apropant-nos a la capçalera del barranc trobàrem una altra nevera que també es trobava a l’altra banda del llit i no anàrem a visitar-la.

Al final eixírem del barranc i poguèrem apreciar les vistes cap al nord. Però com que serien millors a dalt del cim, a la Mallada del Llop, no les contemplàrem molt i de seguida comenàrem a pujar al cim. Començàrem a pujar-hi camp a través entre vegetació molt baixa ja que només hi predominaven els coixinets de monja i alguns altres arbustos, no molts.

Arribàrem al cim al cap d’una estoneta on trobàrem una plana xicoteta plena d’excrements d’ovella i un vèrtex geodèsic des del qual les vistes eren impressionants ja que podíem vore l’Aitana i la seua serra, la Serra de l’Aixortà, la Vall del Seta, el Pla de la Casa, la Serrella, la Penya de l’Heura, la resta de muntanyes de la Serra de la Serrella, el Montcabrer, la Serra de Bèrnia, la Serra de la Foradà, la Mar Mediterrània, el Montgó, Fageca, Alcoi, Cocentaina, la Vall i l’embassament de Guadalest, el Benicadell, etc.
Allí ens vam fer unes fotos al vèrtex geodèsic i ja mamprenguèrem la baixada per on havíem vingut sols que ara ens desviàrem una mica per enllaçar amb la senda una mica més avant.

Una volta a la senda començàrem a baixar i pel camí vam vore un altre ramat d’ovelles que fugiren quan passàrem.

Baixant arribàrem a una nevera que estava bastant millor conservada i des d’allí a una font la qual la seua aigua estava canalitzada però hi ha una aixeta i l’aigua és potable encara que nosaltres no beguèrem ja que duïem aigua de sobra.

Continuàrem baixant molt més però ara per una senda molt definida fent grans llaçades entre arbustos bastant alts.

Estiguèrem baixant durant una estona fins que enllaçàrem amb una pista forestal i la seguírem tornant al cotxe i, amb açò, finalitzant la ruta. PD: El track se'l podeu descarregar clicant la imatge.