La Penya Saganta

El diumenge 21 de novembre pujàrem a la Penya Saganta des d’Espadilla seguint les marques en tot moment del PR-V 314 excepte quan fèrem la extensió al castell. Per fer la ruta ens basàrem en el track de Rocacoscolla.

Iniciàrem la ruta sobre les 9.30 a Espadilla.
Eixírem del poble passant al costat del Jardí Botànic i de seguida per una senda al costat de la perrera. La senda discorria durant tota la estona entre antics camps de cultius, ara invaïts per la vegetació. Tanmateix la senda estava molt neta i ben marcada així que la poguèrem seguir sense cap problema.

Seguint la senda arribàrem a la Font de la Piqueta la qual no tenia aigua ja que estava canalitzada. Per ací veguèrem que també es podia enllaçar amb l’altre PR que puja al cim Cueva Negra.

Una volta la visitàrem continuàrem caminant en direcció al cim. La senda continuava estant igual de neta i sense cap problema de pèrduda. Malgrat el problema ara era el vent, que ne feia molt i ens feia patir fred.

Poc a poc pujant per una còmoda senda arribàrem a dalt on ja podíem vore molt més a prop la Penya Saganta. Continuàrem caminant entre arbustos i algunes carrasques pujant suaument. Caminant també ens adonàrem de que el camí estava senyalitzat amb enormes fites de pedres.

Després d’estar caminant durant una estona per aquells paratges arribàrem al desviament al cim on els cartells, degut a la força del vent, estan mal posicionats i no indiquen bé així que no ens fiàrem d’ells.

Pujàrem al cim per una senda pràcticament plana.
Al cim no hi ha cap vèrtex geodèsic ni cap cartell que ho indique, només uns mollons una mica diferents a la resta que més o menys indiquen on es troba el cim. Des de la Penya Saganta les vistes eren bastant bones ja que es veien Les Columbretes, la Ràpita, l’Espadà, bona part de la Serra d’Espadà, el Penyagolosa, Castelló, el Desert de les Palmes, Espadilla i el seu castell, Fanzara, el Mar Mediterrani, etc.

Una volta visitàrem la Penya Saganta donàrem mitja volta i tornàrem a l’encreuament.

A l’encureament iniciàrem la baixada cap a Espadilla.

La senda estava bastant xafada i, malgrat l’absència de marques, la senda es veia bastant bé i es podia seguir perfectament.

Seguint la senda passàrem per un aljub antic i, més avant, ens trobàrem el desviament a Aiòdar, camí que no seguírem.

Continuàrem caminant cap a Espadilla entre antics bancals prop del riu Pequeño on es veia el curs del riu encaixonat on hi destacaven els xops amb les fulles grogues.

Al final, i després d’estar caminant durant una llarga estona, arribàrem al coll on es troba el desviament al castell. Hi pujàrem seguint-ne una senda molt neta i amb certa pendent que, en una estoneta ens deixà en el castell.

El castell era bastant xicotet i en un estat pèssim de conservació malgrat lagunes reparacions que s’han fet. A més tampoc era molt recomanable eixir-se de la senda pel fet de que, com que hi havien aljubs, el sòl podia estar buit i caure a causa del pes. Des de la torre les vistes eren paregudes a les que hi havia des de la Penya Saganta sols que des d’allí es podia vore tota la penya, amb els penya-segats i tot,

Una volta visitàrem el castell, baixàrem al coll i continuàrem baixant també cap a Espadilla on trobàrem uns miradors improvisats des d’on es podia vore molt bé el poble.

Al final arribàrem al poble finalitzant la ruta.

PD: Podeu descarregar-vos el track clicant la imatge