La Penya la Blasca

El dia 27 de novembre anàrem a fer una ruta a Banyeres de Mariola seguint el track de Senderos Valencianos.

Partírem sobre les 10.00 del matí al pàrquing que hi ha al Molí de l’Ombria.

Començàrem a caminar primer creuant el riu Vinalopó per un pont i després caminàrem en direcció a l’àrea recreativa del Molí de l’Ombria. Al final, pujant bancals, deixàrem enrere l’àrea recreativa que està molt ben arreglada i amb un plànol d’evacuació i tot en cartellets en cas de perill. Nosaltres pujàrem per una senda bastant xafada però sense marcar per un bosc de pins i carrasques què estava molt net.

Seguint aquesta bonica senda amb bones vistes del poble ens trobàrem amb una petita cova i continuàrem la nostra marxa. En un tres i no res arribàrem a una pista forestal on enllaçàrem amb un PR i el seguírem.
A poc a poc la pista què discorria per una pineda es convertia en una senda ens desviàrem del PR i seguírem per una senda supostament utilitzada per bicicletes ja que es podien vore els socavons que hi fan quan hi passen moltes.

La senda era molt bonica ja que continuàvem travessant pinedes què, gràcies a una pluja recent, estava el sòl humit i donava gust caminar, a més a més no hi feia molt de fred per tant les condicions per a caminar eren idònies.

Caminant per la senda desembocàrem a una pista forestal que és la mateixa que la què havíem abandonat anteriorment.

Seguírem la pista entre matolls i unes pinedes no molt lluny.
De seguida trobàrem uns pocs camps cultivats i una espècie de pou, forn o no sé que què estava envoltat d’una valla de ferro i tapat amb pedres i branques que fou on paràrem a esmorçar.

Una volta vam haver esmorçat continuàrem caminant per la pista la qual havien netejat no fa molt.

Caminant per la pista creuàrem una línea de tensió on trobàrem una caseta i un forn de calç o algeps què es trobava una mica a dintre de la pineda.

Quan acabàrem de visitar el forn tornàrem a la pista forestal i continuàrem seguint-la.

Al cap d’una estoneta enllaçàrem amb un PR i trobàrem un forn amb un cartellet pràcticament del tot borrat que explicava el fet de què hi hagueren forns d’algeps i calç.

Seguint el camí enllaçarem amb un altre i ascendírem cap a la Penya la Blasca, el nostre objectiu. El camí de pujada era bastant dur ja que era tot recte, sense cap llaçada, el què feia que estiguera molt més erosionat a causa de les pluges.

Al final arribàrem a un coll on hi havia el desviament al cim per una senda. Aquesta discorria per un bosquet de carrasques amb bones vistes de la Serra d’Onil i de la vall què forma el Barranc dels Pinarets malgrat el dia estiguera molt nublat i amb possibilitat de pluja.

De seguida arribàrem al cim el qual està coronat amb un vèrtex geodèsic. Des d’allí les vistes eren encara més bones perquè es veia Beneixama, Banyeres de Mariola, la Serra de les Fontanelles, la Serra d’Onil, la vall què forma el Barranc dels Pinares, la Serra de Mariola, la Serra de Beneixama, la Vall del Vinalopó, la Serra de Fontanars, la Serra de Biar, etc.

Una volta vam contemplar totes les vistes des de la Penya la Blasca baixàrem per un altre sender què continua.

El seguírem durant una estona i, en arribar a un coll, ens desviàrem de la senda per baixar camp a través en direcció a una senda.

El tram camp a través no fou molt fácil ja que la vegetació era alta i, malgrat podiem caminar per ella, també ens apareixia alguna senda la qual de seguida desapareixia.

Al final trobàrem una senda molt més xafada que seguírem i ens adintrà en un bosc de pins i carrasques.

La senda poc a poc es feia més i més ampla fins que al final es convertí en una pista forestal abandonada.

Aquesta eixia a parar de nou al PR el qual seguírem. La pista per la qual anava el PR

estava bastant esbaradissa, sobretot quan hi havia una baixada.

Quan ens trobàrem amb una altra línea de tensió abandonàrem la pista i el PR per seguir camp a través una mica fins que arribàrem a un mas rehabilitat.

Passàrem aquest mas i tornàrem a enllaçar amb el PR.

A continuación ens havíem de tornar a desviar però ens confonguèrem, a l’igual que en altres parts de la ruta, i haguèrem de fer un tramet de més.

Després de desviar-nos del PR seguírem durant una bona estona entre camps de cultius passant també per una bassa fins que, poc a poc, els camps de cultius anaven disminuint i el camí donava pas a una senda.

Al final eixírem a parar al Molí de l’Ombria agafant l’últim tram d’un PR on visitàrem una gran carrasca i el propi molí el qual era antigament una fàbrica de paper de fumar.

Tornàrem al cotxe i fou quan se’ns posà a ploure bastant així que havíem tingut molta sort ja que només ens pillà la pluja al costat del cotxe.

PD: Podeu descarregar-vos el track clicant la imatge.