El Massís del Montgó

El 2 de gener de 2011 fèrem la nostra primera ruta de l’any i fou al Montgó on seguírem un track de Rocacoscollà però l’ampliàrem pujant a la Creu de Dénia.
Part d’aquesta ruta ja la havíem fet al març dels 2009 però no ens eixí molt bé que digam.

Iniciàrem la ruta a les 9.15 del matí als peus del Montgó. Començàrem a caminar per una pista forestal durant una estona seguint les marques del PR-V 152 amb molt bones vistes de la costa.

Després ens desviàrem a la Cova de l’Aigua la qual tenia aigua a dintre tal i com indica el seu nom i fou apriftada pels moros com una reserva hídrica ja que l’entrada pareix una antiga bassa.

Visitada la cova agafàrem la senda que puja cap al Racó del Bou, abandonant el PR.

El sender estava molt xafat i marcat amb mollons grocs corresponent així a la ruta groga del Parc Natural del Massís del Montgó.

Seguint la senda entre matolls vam vore que la gent havia fet alguns atalls.

Caminant trobàrem una xicoteta cova al costat del sender amb pintades.

Al final arribàrem al Racó del Bou on ens desviàrem de la ruta groga i, tal i com indicava en un cartellet, pujàrem en direcció al cim.

La senda d’ascens al cim estava bastant neta però gens marcada.

Caminant caminant arribàrem dalt on ens creuàrem amb el sender que venia de Jesús Pobre. Allí dalt esmorçàrem, en una penya anomenada la Penya de l’Àguila.

Una volta vam haver esmorçat continuàrem caminant per la senda sense vore marques.

Seguint la senda trobàrem el desviament a Jesús Pobre pel barranc tenia unes vistes precioses de tota la zona i transcorria entre matolls no gaire alts això sí cal objectar una cosa: quan recorreguèrem esta mateixa senda però baixant a Jesús Pobre pel barranc hi havien moltes més marques (ja que la senda que baixa pel barranc sí que estava marcada i també el tram conjunt que baixa des del Montgó) que eren fletxes grogues, en canvi, ara només hi ha fletxes passat el desviament a la Creu de Dénia.

Després de caminar una estona per aquell sender arribàrem al desviament a la Creu de Dénia. En una estoneta hi pujàrem a la creu i des d’allí, malgrat la boirina, ja veíem l’Aitana, el Mar Mediterrani, la Serra d’Oltà, el Penyal d’Ifach, el Puig Campana, el Montdúver, la Serra del Buixcarró, la Serra del Carrascal de Parcent, la Serra de la Serrella, la Serra de l’Aixortà, la Serra Calderona, el Benicadell, la Serra d’Alfaro, Calp, Xàbia, Gata de Gorgos, el Montgó, bona part del Golf de València, part del Golf d’Alacant, les muntanyes del Cap de la Nau, etc.

Una volta ens havíem fet unes fotos a la creu i havíem contemplat les vistes tornàrem enrere i continuàrem l’ascensió al Montgó.

Estiguèrem caminant durant una llarga estona fins que arribàrem al cim del Montgó on es trobava el vèrtex geodèsic i un molló de fusta. Des de l’allí les vistes eren lleugerament millors sols que des d’allí també es veia la Serra de les Creus que forma part de la de Corbera però s’anomena quan està prop de la Valldigna també vam poder vore el Cap de Sant Antoni, la Torre del Gerro, el Port de Xàbia, Dénia i Xàbia.

Després de pujar al Montgó el baixàrem – evidentment- pel PR-V 152 i el 355.

Mentre descendíem per una empinada senda travessàrem un tram decretat com senda perillosa ja que aquesta passa molt prop d’uns tallats.

Seguírem descendint i hi haué un moment en què ens despistàrem i atallàrem baixant per una xicotetíssima pedrera.

Vam estar descendint una bona estona fent llaçades fins que ens desviàrem del PR-V 355 que baixa a Xàbia. Nosaltres seguírem el PR-V 152 en direcció a la Cova del Camell.

Hi arribàrem de seguida a la cova a la qual entràrem i ens fèrem allí unes fotos.

Després seguírem el camí que ens tornà a l’aparcament acabant així aquesta magnífica ruta pel Massís del Montgó.

PD: El track se'l podeu descarregar clicant la imatge.