La Serra de la Batalla

El dia 9 de gener de 2011 fèrem una ruta per la Serra de la Batalla, a Sant Joan de Penyagolosa. La ruta la fèrem a partir d’un track de ludwin.
Començàrem a caminar sobre les 10.00 del matí seguint les marques del PR-V 66 i del GR-7 en direcció a Villahermosa del Rio però immediatament ens desviàrem pel PR cap a la Serra de la Batalla per una senda. De seguida bifurcació. Nosaltres seguírem cap endavant cap a la Portera del Llop i el Camí de Les Carreteres.
Caminant per la senda vam vore ipso facto a un ramat d’ovelles pasturant per aquells prats salpicats de nombrosos arbres dels quals destacaven els pins negres i rojos infectats de procesionària i vesc.

A mesura que anàvem ascendint anàvem veient carrasques, roures valencians, roures rebolls i més pins rojos. A més a més el terreny s’anava convertint en un bosc.
Caminàrem per aquella preciosa senda que també estava molt xafada i ben marcada. Esitguèrem una estona camiant pel bosc i per aquella senda. Al final arribàrem a una pista forestal on trobàrem una portera: la Portera del Llop.

Aquesta, a l’igual que les demés que vorem a continuació, sí que les podíem obrir i també havíem de deixar-les tancades.

Creuada la portera avançàrem sota un extens bosc de pins rojos per un anitc camí en desús del que ara només quedes les restes del que fou aquell camí.
Mentre caminàvem per aquell preciós bosc que, de tan frondós que era la llum solar quasi ni apegava, trobàrem un gran pi roig que destacava sobre la resta on ens fèrem unes fotos i seguírem la nostra marxa.
Després d’estar caminant una estona arribàrem al punt més alt del puig en el qual trobàrem un mur de pedra en sec i amb vistes de la zona però no molt bones.

Baixàrem del cim entre bosc fins arribar a un coll. En aquest coll vam vore tota la cruïlla de camins i vam vore que anàvem a anar per tots però seguint un ordre correcte.

Ara pujàrem recte camp a través abandonant el PR. Caminàrem per la carena de la muntanya durant una estona, creuant cordes vàries voltes enter zones de past bastant despejades i amb bones vistes de les muntanyes que hi ha més allà de Villahermosa del Rio que també formen part del Massís de Penyagolosa.

Al final arribàrem a l’Alt de l’Asevar, el segon cim de la ruta, i ens disposàrem a baixar-lo camp a través per una zona plena de branques tirades i alguns pins també tirats pel vent però que hi havia tal quantitat de branques al terra que es feia bastant difícil avancar. Per sort a mesura que baixàvem el nombre de branques anava disminuint.

De seguida ja havíem enllaçat amb una pista forestal i per tant amb el PR-V 66. Seguírem la pista durant una bona estona on veiem cartell de que era una via pecuària classificada o alguna cosa preguda. Esmorçàrem pel camí a l’ombra d’uns pins.

Una volta vam haver esmorçat continuàrem caminant per la pista però en una ocasió ens desviàrem camp a través per pujar a l’Alt del Xaparral o també anomenat el Xaparral el qual només era un simple molló dintre d’aquella vereda.

Pel camí trobàrem porteres que, malgrat el seu nom, no estaven tancades per portes.

Caminant per la pista hi hagué un moment que ens desviàrem fent camp a través en direcció al Tossal del Mas de Monzó que també s’anomena el Tossal de la Batalla. També hi hagué un moment en què ens desviàrem del PR per una extensió al Tossal de la Batalla.
Per pujar al cim hi ha una pista que apropa molt al vèrtex geodèsic i per la qual anàvem passant mentre fèiem camp a través.

De camí al cim passàrem pel Pixador dels Gossos que és el nom que rep el coll que separa eixe tossal de la resta de muntanyes.

Al final arribàrem al vèrtex i ens fèrem unes quantes fotos. Des d’ací les vistes eren explèndides doncs podíem vore les muntanyes properes a Puertomingalvo del Massís del Penyagolosa, el Penyagolosa, les muntanyes de la Serra de la Batalla, el Pla d’Amunt, Vistabella del Maestrat, la Serra del Boi, part dels canons i estrets que forma el riu Montlleó, etc.

Visitat el cim tornàrem a la pista principal sortejant trams camp a través amb trams pel camí al cim.

Arribàrem a la pista principal i tornàrem fins al PR el qual seguírem per l’altre camí que es dirigeix cap a la Portera del Llop.

Seguírem aquest camí per un dens bosc de pins rojos on trobàrem la Font de Dalt que era un abrevader compost per una banyera bàsicament.

Allí també trobàrem una duríssima i resistent placa de gel.

Caminant per aquell caminet en desús enllaçàrem amb la pista forestal en la qual havíem baixat del 1er cim i havíem pujat a l’Alt de l’Asevar. Ací agafàrem el camí que baixava.

Seguint aquest camí vam vore que al cap d’una estona es quedava convertit en una senda i que, entre boscos de pins, carrasques, roures i matolls eixia a parar a una pista forestal que va cap a Puertomingalvo i la Portera del Llop.

Nosaltres agafàrem aquest camí en direcció al Rebollar, és a dir, cap a la Portera del Llop.

Però més avant ens desviàrem per un altre camí i aquest en dugué, de nou, fins al PR-V 66 el qual agafàrem i ens desviàrem de la pista baixant per una senda entre zones de prats amb pins on calia destacar un de ben gran i gros que es tractava d’un pi roig .

Caminant per aquella senda arribàrem a l’inici i fi del PR, seguidament enllaçàrem amb la pista forestal que va a Sant Joan de Penyagolosa i, per tant, amb el GR-7.

Donant uns pocs passos més arribàrme al cotxe finalitzant aquestra preciosa ruta per la Serra de la Batalla.

PD: El track se'l podeu descarregar i vore-lo clicant la imatge