PR-V 100: Els senders de Ròtova

El dissabte 22 de gener fèrem una ruta a Ròtova, per tot el seu entorn. La ruta corresponia al traçat del PR-V 100.

Per a la realització d’aquesta ruta agafàrem un track de Rocacoscollà.

Iniciàrem la ruta a Ròtova sobre les 9.00.

Començàrem a caminar pel poble amb un fred que pelava. Eixírem del poble per una xicoteta zona en obres on havien construit un pont que evitava haver de baixar al llit del riu Vernissa i desp´res tornar a pujar per un caminet.
De seguida, a l’alçada d’una casa, ens desviàrem del camí i pujàrem per una senda on trobàrem un corral de cabres, un cartell amb tota la informació del PR a més d’una senyal prohibint les motos de cross.

Passat tot açò, continuàrem pujant per la senda entre un bosc de pins.

Quan ja mamprenguèrem una pujada un tant més empinada per la carena de la muntanya, la massa boscosa anava desapareixent poc a poc.

Seguint la senda de la Planície l’entorn quedà reduït a matolls amb alguns pins dispersats. Caminant per la senda amb bones vistes de la Mar Mediterrània arribàrem a la Simeta del Gall. Aquella sima era molt xicoteta i no crec que es puguera entrar.

Visitada la sima continuàrem la nostra marxa cap a la Font dels Llibrells.

Fent una extensió baixàrem a la Font dels Llibrells la qual estava congelada i trobàrem a uns matrimonis amb xiquets xicotets esmorçant.

Una volta vam haver visitat la font, tornàrem al desviament i continuàrem pujant cap a l’Alt de les Àguiles, però passant abans pel coll homònim on hi havia un cartell i era un mirador.

Després de visitar-lo, seguírem caminant fins que ens desviàrem a l’Alt de les Àguiles i arribàrem al cim. Des d’allí vam poder vore el Benicadell, el Montdúver, el Montgó, la Mar Mediterrània, el Castell de Borró, el Massís del Montdúver, el Safor, etc. Allí al cim esmorçàrem.

Quan vam haver esmorçat, proseguírem la nostra marxa en biaxada en direcció al Picaio. Caminant per aquella senda trobàrem le desviament al Picaio i, eixint-nos del track, visitàrem aquell cim que té unes vistes impressionants del canó que forma el Barranc de la Figuera.


Baixant per la senda obteníem unes vistes molt bones de la costa. Una volta haguèrem pujat al Picaio, tornàren enrere fins enllaçar amb la senda principal la qual seguírem durant una bona estona caminant cap al Castell de Borró.

Mentre descendíem passàrem al costat d’una penya rocallosa i molt xicoteta, al ser assequible hi pujàrem. Des d’allí no es veia molt més que des de la senda però sí que calia destacar les vistes sobre el Barranc Blanc i el refugi.

Després de pujar a aquell penyasc, baixàrem de nou a la senda i continuàrem descendint. Caminant per la senda passàrem per la Penya Esclusa que també hi ha un cartell i és un mirador.


Visitada la Penya Esclusa baixàrem cap al Castell de Borró i, de camí, passàrem per un forn de calç xicotet però bastant ben corservat, dintre del que cap i també anàvem veient cartells sobre botànica que ens anaven informant sobre les espècies que hi vivien al bosc mediterrani, les seues característiques, funcions, usos, etc..

Al descendir fins el Barranc d’Atanassi iniciàrem la pujada al castell.

Prop ja d’aquest ens desviàrem a la font homònima que pareixia prop.

El camí a la Font del Castell és el mateix que el de la variant que baixa a Ròtova ja que la font es troba pel camí.

La surgència d’aigua es trobava adornada per un bosquet en un barranc. L’aigua que eixia era netai beguèrem d’allí.

Una volta vam haver visitat la font, tornàrem fins al coll on es troba el desviament al castell.

Hi pujàrem prompte però allí dalt no hi havia pràcticament res que indicara que allò fou un castell. D’aquest només en queda un tros de la muralla i una xicoteta torre.

Després d’haver vist la font i el castell tornàrem fins al desviament on havíem fet l’extensió.

Allí continuàrem pel barranc i, prompte, trobàrem una altra font que eixia de la roca.

Caminant una estona més trobàrem la Font de les Galeries que és una font que ix d’una cova picada a mà.

Una vegada visitàrem eixa font, continuàrem la senda botànica trobant, doncs, molts cartells explicant coses sobre el bosc mediterrani i demés botànica (evidentment). A més a més també veièrem un aqüeducte.

Seguint aquell sender botànic trobàrem una posa creada artificialment ja que trobàrem un mur a la dreta de la senda (esquerra de la posa) el qual havia sigut construit, possiblement, per embasssar aigua allí fent un tipus s'assut i continuar la canalització ja que anàvem tota l'estona paral·lels a una canal antiga i en desús d'aigua però que en realitat n'hi ha una altra per baix de terra que sí que s'utilitza encara

Caminant per la senda començàrem a anar veient horts de tarongers molt ben cuidats.

Tambe trobàrem un altre aqüeducte i un cartell que deia: La cova de les rates penades. Però no la vam vore.

Seguidament haguèrem de travessar el sec llit del riu Vernissa per uns guals, tanmateix, aquest no oposava cap problema perquè estava sec.

Mentre creuàvem els guals veièrem, a la pret rocosa d’un xicotet canó format per l’acció del riu, una cova i pensem que eixa és la Cova de les rates penades.

Caminant pel sender entre alts canyars, arribàrem a la carretera on hi havia un xicotet aparcament.

A partir d’ara seguírem la carretera fins arribàrem de nou a Ròtova, finalitzant la ruta.

PD: Podeu vore el track clicant la imatge, a Wikiloc