PR-V 60: L'Alt de l'Aldaia (Quasi)

El dia 29 de desembre de 2010 fèrem una ruta partint des de la Font de la Drova, a Barx. El nostre objectiu era realitzar el PR-V 60 pujant a l’Alt de l’Aldaia i a la sima homònima.

Iniciàrem la ruta sobre les 9.35 del matí a la Font de la Drova. Al principi caminàrem per un camí enfangat i on de seguida trobàrem les Basses de la Drova.

A la poca estona d’estar caminant pel camí ens desviàrem per una senda bastant transitada per les bicicletes. El sender es dirigia cap a la Font de la Mongeta la qual no vam trobar.
La senda continuava en ascens entre el que antigament foren camps de cultius ara invaïts per pins.

A l’arribar dalt del tot trobàrem una plana no molt extensa on havien crescut carrasques. La senda la travessava tota i on trobàrem també la Sima del Forat de l’Aire la qual era una sima amb unes obertures xicotetes.

Seguint el sender travessàrem la falda una muntanya, paral•lels a un barranc. Per la senda, que discorria entre un carrascar, trobàrem tunelets de carrasques.

La senda, a mesura que ens anàvem apropant al Pla de Simetes, perdia altura i, mentrestant, el barranc la guanyava i també el terreny es suavitzava així que al final la senda discorria entre matolls ben alts pel barranc en el qual no hi havia gens de vegetació espessísima que tapara la senda,no; de fet una de les coses de les que destaca aquesta ruta és la netedat de les sendes – almenys la majoria però totes són perfectament transitables- i també que estan bastant ben marcades.

Mentre caminàvem anàvem veient excrements d’animals però d’un que havia de ser gran com un cavall o una vaca així que pensàrem que algú amb cavalls o inclús mules havia passat per allí i no feia molt ja que les petjades i els excrements eren molt recents.

Seguírem el sender entre matolls una bona estona fins que arribàrem al desviament al cim i a la sima que ja estaven molt a prop. De sobte ens aparegué una persona de lo més extravagant que duïa una jaqueta grisa bruta i rasgada, les butxaques trencades i uns vaqueros brutíssims, entre d’altres: era el pastor. Ens digué que ell té un ramat de vaques i bous BRAUS, és a dir, bous de lídia pastant i pel cim i que no hauríem d’anar ja que sinó les espantem i també ha pujat un grup de gent que els havia dit que no ho feren però no els havien fet cas

-Mireu, mireu!! Per allí van- Ens digué.

De sobte vam vore no molt lluny uns bous negres corrent per dalt de la muntanya espantats: en efecte, eren bous braus.

Veient el panorama li preguntem que si podem anar a la Sima de l’Aldaia. L’home ens va dir que sí però ell no sap ben bé per què va allí la gent si no és per a tant.
Al final decidírem anar a visitar la sima a la qual arribàrem de seguida. A l’arribar-hi ens sorprenguèrem, allò era enorme. La Sima de l’Aldaia era un gran forat en el sòl d’uns 10m de diàmetre i moltíssims de fondària una mica camuflada en la vegetació. Era enorme i, no obstant, no hi havia res que indicara que allò es tractava de la Sima de l’Aldaia encara que de totes formes era evident.

Havent visitat la sima donàrem mitja volta i, prop del desviament que puja al cim i, per tant, ja prop del desviament a tots dos llocs escoltem:

-N’hi ha bous, n’hi ha bous!! No pugeu!!

Evidentment fèrem cas encara que tampoc anàvem a pujar.

Arribàrem al desviament tant al cim com a la sima i seguírem la ruta cap al Pla de la Nevereta. Com que els bous no estaven massa lluny decidírem d’augmentar el ritme ja que no ens feia gens de gràcia de trobar-nos-els pel camí.

Després d’estar caminant durant una estona entre arbustos, carrasques, pins rodenos i blancs per una zona més o menys plana en direcció al Pla de la Nevereta arribàrem al desviament cap a la pista forestal que va a Pinet. Allí paàrem i esmorçàrem. Mentre menjàvem podíem vore els bous pastar a la llunyania, com taques negres a la muntanya cada volta més i més a prop de nosaltres també passà el grup que ens havia avisat dels bous que ens saludà i parlàrem una mica, després ells seguiren la seua marxa.

Una volta vam haver esmorçat continuàrem caminant.
Travessàrem senders entre matolls i algunes carrasques fins que baixàrem al Pla de la Nevereta on ens retrobàrem amb el grup d’abans a la Nevereta. Allí parlàrem amb l’home més major dels que integraven el grup que resultava ser el cap dels forestals de Gandia i que, entre moltes altres coses, ens explicà per què el pastor podia pasturar allí els bous i és perquè eixos terrenys pertanyen a Quatretonda i a Pinet i com que ell paga doncs pot pujar al ramat i és ací on hi ha un buit legal ja que ell pot pujar el ramat a pasturar i els senderistes tenen el dret de poder realitzar els rutes marcades específicament per a practicar eixe esport. També ens explicà que ell feia les rutes només per gaudir de l’entorn sense que l’importara si feia 10;5 ó 20km i de fet tenia en part raó perquè també ensenyava als demés algunes coses del mont com per exemple els tipus de plantes que hi ha o quins tipus d’animals fan certes coses, etc ja que eixe home pareixia més bé un llibre obert de tant que sabia.

Després de parlar amb ell una mica continuàrem la nostra ruta que baixava ara pel Barranc del Manesa on hi havien unes quantes sureres, tal i com ens havia dit l’home.
El barranc era preciós i la senda que el travessa estava molt neta pel que gaudírem encara més de l’entorn on trobàrem bastants sureres i falgueres de fet arribàrem inclús a trobar un roure valencià.

Seguint el PR abandonàrem el barranc i baixàrem per una bella pineda cap a la pista de Pinet. Una volta a aquesta trobàrem indicacions que duien al Puigmola, a Pinet, al Pla de Corrals i a altres llocs. Tanmateix nosaltres anàrem en direcció contrària, pel GR-236 cap a la Font de la Drova que també coincidia amb el PR-V 60 que és el que estàvem fent des del principi.

Caminant per pistes asfaltades on trobàrem algunes granges i vam vore també la Nevera. Com que estava prop agafàrem una sendeta entre uns camps de targoners i altres abandonats que en un tres i no-res ens deixà a la Nevera la qual estava reformada, tenia una àrea recreativa amb bancs, taules, arbres, papereres…I tota ella nova.

Visitada la Nevera tornàrem per on havíem vingut i seguírem les marques del GR i del PR però com que estaven fent obres ja prop de la Font de la Drova i el camí estava enfanganat decidírem d’anar per la vorera de la carretera fins a la font.

Al final arribàrem a la Font de la Drova finalitzant la ruta en la que ens havia passat de tot.
PD: El track se'l podeu descarregar clicant la imatge